Les xarxes socials posen la ciència i la tecnologia a l’abast de tothom

Un cop tenim les conclusions o els resultats d’una mostra o experiment amb dades reveladores, quina és la millor manera de transmetre-les de manera adaptada perquè arribin eficientment a tothom sense que perdin el rigor científic en què es basen?

Clàssicament, existeixen molts canals de difusió de les temàtiques tècniques i científiques: la premsa escrita, els mitjans en línia, la publicació de llibres... Però, d’uns anys ençà, quan es pregunta a algú com s’ho fa per mantenir-se informat, la resposta més habitual sol ser a través de les xarxes socials. Una part amplíssima de la societat disposa d’un compte a Twitter, Facebook, Linkedin o Instagram, les plataformes amb més seguidors i adeptes. Tenint en compte aquesta realitat, seria molt descabellat pensar que les xarxes socials són un bon canal per difondre continguts d’aquest àmbit?

En general, la comunitat científica té moltes reticències a l’hora d’endinsar-se en aquestes plataformes per difondre-hi coneixement. Moltes vegades sorgeixen dubtes i, en altres, pors. Per exemple, explica Javi Polinario, periodista científic especialitzat en xarxes socials i autor de Cómo divulgar ciencia a través de las redes sociales, molts investigadors i estudiosos “no estan convençuts que realment sigui beneficiós invertir temps i esforços a les xarxes socials perquè no hi veuen un rendiment immediat i directe”.

Jordi Pereyra, divulgador científic a cienciadesofa.com, afegeix que “difondre coneixement científic és un treball poc agraït, sobretot al principi, perquè costa molt que el teu projecte creixi”. Una altra reticència a les comunitats científica i tecnològica es basa en el fet que es considera innecessari divulgar a través de les xarxes socials perquè, de moment, “no hi ha una recompensa institucional, és a dir, no s’atorga finançament ni punts al currículum per publicar a la xarxa o en un blog”, comenta Polinario. I afegeix que també desconfien “perquè en pot perillar la imatge o la reputació i pot ser que algú pugui copiar-los els continguts”.

La divulgació és molt positiva

“Divulgar ciència i tecnologia a les xarxes socials és molt positiu. La comunicació constant de coneixements a través d’uns canals tan populars i massius permet mantenir la societat informada i formada. Aquest fet ajuda a desenvolupar el sentit crític de les persones”, exposa el periodista especialitzat en xarxes socials. Pereyra coincideix amb Polinario i en complementa l’opinió tot dient que “la clau per saber fer una bona difusió mitjançant les xarxes socials és aconseguir que tecnologia i ciència siguin tan amenes i entretingudes com sigui possible”. Per tant, la feina dels que elaboren continguts d’aquests àmbits perquè siguin consultats en línia és convertir conceptes i dades que acostumen a ser feixugues i difícils de comprendre, en un contingut fàcil de digerir, que distregui i que captivi com una forma d’oci més.

Despertar talent jove 

Un altre avantatge de la divulgació d’aquest tipus de continguts mitjançant les xarxes socials se centra en l’aprofitament d’aquests espais d’ús massiu per captar l’atenció dels més joves i “despertar-ne l’interès per la ciència i la tecnologia, i, possiblement, ajudar-los a definir cap on encaminaran el futur”, argumenta Polinario.

Segons recull el VIII Estudi Xarxes Socials IAB Spain, associació que representa el sector publicitari en mitjans digitals a nivell estatal, el 86% dels internautes d’entre 16 i 65 anys són usuaris freqüents de les xarxes socials. A Espanya, cada dia les utilitzen 19,2 milions de persones. Si ens fixem en l’edat dels usuaris, el 30% dels joves d’entre 16 i 30 anys en són usuaris diàriament. Així doncs, queda corroborat que si s’utilitzen aquestes plataformes per difondre continguts als joves, les probabilitats perquè hi entrin en contacte són molt elevades. D’altra banda, Polinario assegura que la llarga trajectòria com a periodista científic li ha permès comprovar que, per als investigadors, l’ús d’aquestes eines és bàsic per donar visibilitat a la seva feina entre els ciutadans i els polítics, així com per aconseguir contactes amb altres col·legues de l’àmbit internacional.

“Conèixer millor l’univers en què vivim sempre és una conseqüència positiva derivada de llegir sobre ciència”, assevera Pereyra. Però, des d’una perspectiva més pràctica, estem rodejats de tecnologies cada vegada més complexes que afecten tots els àmbits de la nostra vida. Si una persona no té els coneixements necessaris per saber com funcionen, no només no podrà prendre decisions amb prou criteri, “sinó que és probable que sigui víctima de certs grups que es dediquen a alarmar la població parlant de perills tecnològics inexistents per treure’n un benefici propi. I aquest és només un dels beneficis que aporta a la societat fer una bona difusió de temàtiques científiques i tècniques”.

Eines transmisores d'informació 

Ara bé, les xarxes socials també s’han convertit en una eina clau perquè els seus usuaris hi recorrin com a eina per recopilar informació sobre un tema. Facebook és la primera font de consulta de notícies (39%) a tot el món, per sobre dels formats convencionals (32%) i, a gran distància, d’altres xarxes socials, com Google (15%) i Twitter (4%), segons els resultats d’una enquesta realitzada per Ogilvy Mitjana Influence entre més de 250 periodistes de tot el món.

Aquesta nova forma de comunicació s’ha convertit en una de les vies més importants en què el món es comunica. Les xarxes socials ens donen una accessibilitat que mai abans havíem tingut i amb el pas del temps seguiran evolucionant.

Publicat: 07/03/2018

Etiquetes:Enginyeria divulgació científica divulgació tecnològica xarxes socials talent recerca comunicació informació

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

Les claus de la Revolució Digital a debat a la Diada TIC

  • 25/09/2018

Els participants de la Diada de las TIC (a la qual ja s’han inscrit més de 500... Llegir més

Rolls-Royce s'apunta a la cursa del cotxe volador

  • 06/09/2018

Agafar un taxi i arribar al teu destí a 400 quilòmetres per hora és la... Llegir més