Transició energètica

Conferència del Secretari d’Estat d’Energia

Després que el Dr. Mariano Marzo ens exposés la visió prospectiva energètica a nivell mundial, el proppassat 25 d’abril el Secretari d’Estat d’Energia, Sr. José Domínguez Abascal, ens va exposar els objectius de transició energètica per a Espanya i per al 2030.

El Secretari d’Estat va començar mostrant un gràfic dels riscos mundials, en què el canvi climàtic és el risc més gran, tant per la probabilitat  que es produeixi com per la gravetat de les seves conseqüències, i això justifica tan la urgència d’adoptar noves mesures com la  necessitat que siguin efectives.

La conferència es va basar en exposar els trets fonamentals del Plan Nacional Integrado de Energía y Clima (PNIEC), que el Govern va presentar a la Comissió Europea com a proposta de la contribució espanyola al compliment dels objectius europeus presentats a les Nacions Unides en concordança amb els Acords de París.

La situació és la següent:

 

GASOS EFECTE HIVERNACLE (GEI)

ENERGIES RENOVABLES EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
OBJECTIUS EUROPA 2020 20% 20% 20%
OBJECTIUS EUROPA 2030 40% 32% 32,5%
OBJECTIUS ESPANYA 2030 21% 42% 39,6%
OBJECTIUS ESPANYA 2050 90%    

     

 

        

       

        

 

 

 

La disminució de GEI és en relació a l’any 1990. Els objectius de les energies renovables es refereixen a la seva participació en l’energia final.

La millora de l’eficiència energètica és en relació a la tendència històrica.

Espanya està un 20% per sobre de les emissions de GEI respecte al 1990, i això justifica la impossibilitat  d’alinear-se amb els objectius de la UE, i per compensar s’imposa uns objectius de renovables i eficiència energètica més exigents. 

Per l’any 2050 Espanya es proposa que el sistema  elèctric sigui 100% renovable.

A fi d’aconseguir aquests objectius es vol tancar les centrals tèrmiques de carbó i instal·lar 57.000 MW de potència renovable, 6.000 MW d’emmagatzematge elèctric. Al mateix temps es planteja el tancament ordenat del parc nuclear, quedant  en servei 3.200MW dels 7.400 MW existents, l’any 2030.

Aquest pla exigeix una inversió, en els 10 anys de vigència, de 236.000 milions d’euros, un 43% en renovables i un 37% en estalvi i eficiència.

Si tot això es complís, el PNIEC preveu uns impactes macroeconòmics molt positius, augmenta el PIB en 1,8%, augmenta l’ocupació entre 250.000 i 364.000 llocs de treball i les importacions energètiques disminueixen en 75.000 M€ en els 10 anys.

També es preveu una baixada en el cost de l’energia elèctrica.

Conclusió 1

L’esforç a realitzar és ingent en tant sols deu 10 anys.

En la implantació de renovables, caldria molta agilitat en la tramitació d’autoritzacions, cosa que fins ara ha estat complicat, especialment a Catalunya.

També caldria fer una planificació sobre les zones on convindria que s’instal·lessin per evitar inversions en xarxes de transport.

Cal tenir en compte que les millors ubicacions (més hores de funcionament) ja estan ocupades.

En relació a l’eficiència energètica, creiem que el seu acompliment  malauradament no serà possible. No coneixem quines mesures d’estímul es volen implementar, però en general es tracta d’un nombre d’intervencions molt elevat i amb una gran dispersió de decisions. 

Tampoc coneixem com s’han elaborat les previsions econòmiques. Però per tal que s’inverteixin 236.000 M€, les condicions de rendibilitat hauran de ser atractives. En el cas de l’estalvi i eficiència, si no hi ha ajudes econòmiques no es realitzaran. En relació a l’increment de renovables, tenir un excés de potència instal·lada també ha de significar un cost.

Tancar les nuclears, que no emeten GEI, probablement no és el moment més oportú.

Alguns dels objectius necessiten un desenvolupament de tecnologies fins ara inexistents o no suficientment eficients i, per tant, tenen un alt nivell d’incertesa.

Segons va comunicar el nostre company Pere Palacín, Espanya és l’únic país que el seu pla presentat a la Comissió ha merescut l’aprovat per un organisme no governamental, amb una nota de 52% sobre 100, seguit de França amb 48 punts. Alemanya tan sols 14 punts.

Ser el primer de la classe té els seus riscos, però haurem de veure com evoluciona la posició i les exigències de la Comissió.

Mobilitat

De a jornada sobre mobilitat, cal destacar la presentació del director de l’IREC, J. Ramon Morante, que ens va fer una àmplia visió sobre el funcionament de les bateries i, també de les vies de recerca.

La tecnologia actual exigeix un volum i pes importants perquè el cotxe elèctric tingui una autonomia acceptable.

Totes les bateries perden capacitat a mesura que va suportant cicles de càrrega i descàrrega. S’investiga en totes aquestes limitacions i, per tant, és previsible que s’anirà millorant en les prestacions de les bateries.

Va cridar l’atenció que el futur sembla que seran les bateries de liti o metall aire. Aquestes bateries no necessitaran ser recarregables, si no que es canviarà el líquid que fa d’electròlit quan estigui oxidat.

Per tant, les estacions de servei hauran de regenerar aquest líquid, la càrrega serà molt més ràpida i les instal·lacions elèctriques de recàrrega quedaran obsoletes. Tot això si la recerca té èxit.

Conclusió 2

Les bateries actualment tenen limitacions, que s’espera que es puguin superar d’aquí a uns anys

Gas natural renovable

Es tracta d’aprofitar els residus de les EDAR, tractament d’aigües residuals, així com els residus vegetals transformen la matèria orgànica en metà i treure la producció d’hidrògen per electròlisi generat per l’electricitat produïda per energies renovables en hores que no hi ha demanda suficient.

El cost del gas produït és una mica més car, per la qual cosa el sector demana ajuda, justificada en el cas del biometà, que evita l’emissió  de metà a l’atmosfera.

Es tracta també d’una tecnologia en fase de desenvolupament.

Conclusió 3

Com a resum final diria que estem en un moment que s’hauran d’implementar molts canvis i que per complir els objectius farà falta, com deia en Pere Palacín, un gran consens dels partits polítics i de la societat, per tal de dur a terme les mesures necessàries. Crec que cal afegir que també caldrà que es produeixin els avenços tecnològics que ho permetin i que les condicions econòmiques ho facilitin, així com que per ser els primers de la classe no perdem competitivitat. 

Autor 1:

Josep Isern

President de la Subcomissió d'Energies Primàries dels Enginyers Industrials de Catalunya

Publicat: 14/08/2019

Etiquetes:transicio energetica energia PNIEC Mariano Marzo José Domínguez Abascal

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

José Domínguez Abascal: “La transició cap a l’energia ecològica no és només un desig, és una obligació”

  • 07/05/2019

Pel secretari d’estat d’Energia “la transició cap a l’energia ecològica no és... Llegir més

L'eficiència energètica en els edificis, una qüestió econòmica, mediambiental i social

  • 21/03/2019

“Aquesta sessió és molt important perquè si no aconseguim la transició... Llegir més

Regulació, fiscalitat i mercats, aspectes clau per a la transició a una energia ecològica

  • 15/03/2019

El 70% de l’energia elèctrica ha de ser d’origen renovable l’any 2030. L’... Llegir més