La tecnologia com a reclam per captar habitants en el món rural

Viure en una zona rural pot resultar molt idíl·lic, però té inconvenients. La menor oferta laboral, la centralització dels serveis a les ciutats i les males comunicacions, tant físiques com digitals, són algunes de les problemàtiques a què s’enfronten les persones que viuen o volen viure-hi.

Sovint, és un peix que es mossega la cua: com que no hi ha feina, hi ha menys població i, per  tant, menys interès per oferir-hi serveis tant per part de les empreses privades com de l’administració pública. Alhora, tampoc s’inverteix en bones carreteres o telecomunicacions, per la qual cosa es desincentiva la creació d’empreses i, per tant, difícilment, es poden crear llocs de treball.

Una de les principals conseqüències d’aquesta realitat és la despoblació, considerada una de les xacres més rellevants de les zones rurals. “Al 73% de la superfície de Catalunya hi viu només el 10% de la població”, afirma Laura Dalmau, sub-directora general de Planificació Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Al continu degoteig de pèrdua d’habitants, s’ha de sumar l’envelliment que, tot i que creix arreu del territori català, és més important en el món rural.

Davant de tots aquests desafiaments, però, hi ha un escenari d’oportunitats, el que ofereixen els avenços tecnològics i la transició cap a una economia circular i baixa en carboni. La implantació de la tecnologia a les poblacions del món rural es coneix com a smart village o poble intel·ligent. El director executiu de la Fundació Món Rural, Marc Costa, està convençut que la cerca de solucions pràctiques emprant la tecnologia “ajudarà a fixar la gent al territori i a captar més població”.

“Quan ens referim a smart villages no només parlem del necessari desplegament de la fibra òptica, sinó d’aprofitar les tecnologies disponibles i aplicar-les partint dels serveis bàsics, com el transport públic, l’atenció sanitària, l’energia o l’educació”, sosté Albert Puigvert, gerent de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA). Per Marc Costa, es tracta de “millorar la qualitat dels serveis i, a la vegada, les condicions de les persones i les empreses”. “La idea sempre és que se’n beneficiï la població rural, que tingui els serveis bàsics coberts i que pugui viure amb les millors condicions. Així podrem garantir que hi hagi habitants en aquest 73% del territori”, afirma Laura Dalmau.

Un dels àmbits on el concepte està penetrant amb més força és el de l’energia. “És interessant, sobretot, des del punt de vista de la sobirania i transició energètiques, ja que ens permet ser més eficients i dependre, en menor mesura, dels combustibles fòssils i de les gran empreses productores i distribuïdores”, opina el director executiu de la Fundació Món Rural.

Smart Rural Grid és un projecte que va néixer amb l’objectiu de “dotar les zones rurals d’una xarxa elèctrica amb prestacions equiparables a les de les grans ciutats,” sense necessitat d’inversions ni de reforçar les instal·lacions amb més torres elèctriques i cablejat, explica Ramon Gallart, responsable d’Innovació d’Estabanell Energia, empresa membre de l’Associació d’Empreses Elèctriques (ASEME). Una experiència que es va dur a terme fa un parell d’anys a Vallfogona del Ripollès va permetre als usuaris de 27 masos disseminats poder gestionar l’energia elèctrica produïda amb plaques solars i compartir els excedents en una mateixa illa energètica. 

Un altre exemple similar és el de Viure de l’Aire del Cel, a Pujalt. Més de 600 socis, entre particulars, famílies, ONGs i empreses o cooperatives van reunir 2,8 milions d’euros per posar en funcionament un aerogenerador de propietat compartida, ara fa un any.

EnFoCC (Energia, Forest i Canvi Climàtic) té com a objectiu canalitzar i impulsar la sostenibilitat del model de desenvolupament dels territoris rurals basant-se en una estratègia de foment de l’estalvi i l’eficiència energètics. Promou les energies renovables basades en fonts endògenes (com la biomassa) i la creació i implementació de plans de mitigació i adaptació vers el canvi climàtic. Un dels projectes més destacables és ENEGEST, una eina en línia gratuïta per gestionar la facturació energètica de particulars i empreses perquè puguin conèixer com s’estructura la despesa en aquest apartat i, en conseqüència, prendre les mesures necessàries per optimitzar el consum i guanyar en eficiència.

Però no tot és energia als smart villages. Cowocat_Rural pretén donar a conèixer el cotreball o coworking com a sistema que va més enllà de compartir un espai físic: suposa compartir coneixements, establir sinergies, crear aliances... L’objectiu principal del projecte és difondre i donar a conèixer el cotreball i el teletreball com una nova manera de treballar a través de les TIC en l’entorn rural i així atraure i/o fixar capital humà qualificat amb la corresponent retenció de talent.

El sector agroalimentari, principal motor econòmic rural, és el que més aprofita les possibilitats que ofereix la tecnologia. L’agricultura intel·ligent i la ramaderia de precisió es van fent, a poc a poc, un lloc en les explotacions, en benefici d’una major eficiència i competitivitat. A tall d’exemple, aquest estiu es posa en marxa la segona fase d’una iniciativa per digitalitzar la pastura. Gràcies a una solució tecnològica basada en la geolocalització, els ramaders de la Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus poden controlar remotament i en temps real els animals mentre pasturen lliurement per les muntanyes.

L’economia circular, aquella que minimitza l’extracció de nous recursos i la generació de residus, està cridada a jugar un paper clau. L’eina EnCercla permet avaluar la circularitat de les empreses i identificar projectes d’economia circular en els quals podrien dur a terme la seva activitat empresarial. Segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, que ha finançat la iniciativa, es tracta d’una iniciativa totalment pionera en zones rurals, atès que la gran majoria d’iniciatives d’economia circular se centren en les grans ciutats i zones urbanes.

La seguretat i el benestar dels habitants és una altra de les preocupacions a les smart villages. Esteve Aymerich, de la Diputació de Lleida, cita el cas de RisqHydro. El projecte vol establir una sistema de xarxa monitorada de les capçaleres en zones de muntanya dels rius Garona, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Segre que, mitjançant dades climàtiques i hidrològiques, pugui detectar riscos hidrològics com riuades i/o inundacions establint un sistema d’alertes.

Així doncs, en el món de les smart villages no hi ha un model estàndard ni hi pren part únicament una tecnologia. Tots els pobles i territoris poden ser intel·ligents.

EL SECTOR AGRARI S’APROPIA DE L’INTERNET DE LES COSES (IOT)

L’estudi RedPoblar, impulsat per la Red Española de Desarrollo Rural (REDR), assegura que “el potencial de l’internet de les coses (IoT) per lluitar contra la despoblació és il·limitat”. L’informe afirma que la implantació en l’àmbit rural està sent exponencial en les últimes dècades, especialment en els últims anys, però que, sobretot, s’està implementant en el sector agrari. RedPoblar cita explotacions agràries que es poden gestionar a distància i que, a través del big data, permeten optimitzar els processos productius; drons per controlar els cultius; tractors amb GPS que poden compartir entre agricultors... El fre més important del desplegament és la mala cobertura d’internet i de telefonia mòbil de la majoria de territoris rurals. 

Publicat: 28/05/2019

Etiquetes:smart villages pobles intel·ligents intel·ligència artificial

Comparteix a
Cap vot de moment