El "tarifazo eléctrico" del País Vasco

Vull suposar que quan surti l'edició de Fulls de Juliol 2017, ja haurà passat el tsunami polític de la brutal reducció de la Tarifa d'accés que les PIMES, bàsicament del País Basc, gaudiran per l'any 2018 respecte a les empreses de la resta del país i per tant de Catalunya.

El Gobierno de Mariano Rajoy, per tal de poder aprovar els Pressupostos del Estat (Ple del Congrés de Diputats de 31 de maig de 2017), ha signat un acord amb el PNB, contingut en 36 punts, inclòs el de la rebaixa de la tarifa d'accés als abonats en Mitja Tensió (Reforma de los peajes en las líneas de distribución de tensión entre 30 y 36 kV).

Històricament els subministraments en MT (>1.000 V) de potència contractada superior a 450 kW, es regien en la part de tarifa d'accés per la tarifa 6.1. L'Ordre IET/2444/2014 de 19 de desembre, va crear a instàncies del PNB, una tarifa 6.1.B... (subministraments entre 30 kV i 36 kV) en la que el terme de potència de la 6.1 (desprès anomenada 6.1.A) va passar de 39,139427 €/kW•any a 33,24 € i el peatge d'energia per accés de 0,026674 €/kWh a 0,023381 €/kWh.

Ara, el compromís del Gobierno del Reino de España és convertir els subministraments de la tarifa 6.1.B (de 30 a 36 kV) i assimilar-la a la 6.2, que fins ara era pels connectats a tensions de 36 a 72 kV.

La CECOT va emetre una nota de premsa el 12.05.2017, on denuncia la discriminació que patiran les empreses catalanes, majoritàriament connectades a la xarxa de 25 kV: del total dels 5.800 subministraments a 25 kV ara acollits a la tarifa de peatges 6.1A, 3.277 estan a Catalunya (un 56,50 %). Per tant, Catalunya serà la CA més perjudicada per aquesta flagrant discriminació, que no té cap justificació ni tècnica ni econòmicament. Segons CECOT les empreses acollides a la tarifa 6.1B es troben al País Basc, i també a Andalusia, Navarra, Castella i Lleó, Cantabria i Astúries. Es calcula que el sobre cost de les empreses catalanes sotmeses a la tarifa 6.1A respecte al que tindrien si fos acceptada la sol•licitud de CECOT i de l'anomenada Plataforma kV 25/30, creada desprès de la promulgació de la IET/2444/2014, suposa una diferència de costos de peatges elèctrics per les empreses catalanes d'uns 200 milions d'€/any.

Segons la CNMC, l'any 2015 a la tarifa 6.1B hi estaven acollits 1.975 subministraments —353 més que el 2014 (+29%)—. La tarifa 6.1A havia perdut 485 subministraments. Per tant, la creació de la tarifa 6.1.B havia provocat aquest desplaçament tant important degut a l'abaratiment del cost dels peatges. És de suposar que a partir d'ara hi haurà molts més canvis per passar de contractes a 25 kV a la gamma 30/36 kV, allà on sigui tècnica i econòmicament viable.

Qui pagarà els peatges deixats de recaptar com conseqüència d'aquest autèntic nyap? La resposta ha de ser fora de la tarifa elèctrica, donat que la decisió del canvi és un intercanvi polític. El més lògic seria que fos al "cupo vasco" i a les CCAA beneficiàries del canvi on es carreguin els sobrecostos. En cas contrari, les PIMES catalanes tindran un altre sobrecost: El corresponent al repartiment d'aquests descomptes, perquè no es torni a generar dèficit tarifari.

Volem destacar que, a part de l'abans referida nota de CECOT, hi ha magnífics i aclaridors pronunciaments tant de la Generalitat de Catalunya, en una nota publicada pel diari El Punt Avui en la que el Conseller Jordi Baiget avalua que els peatges de la tarifa 6.1A (les PIMES de Catalunya) seran de 32,30 €/MWh i les de la tarifa 6.2 (PIMES del País Basc connectades a 33 kV) de 14,97 €/MWh, és a dir un 54% més reduïts. Per tant, exigeix al Ministeri d'Indústria que la tarifa 6.2 es faci extensiva a la gamma de tensions entre 25 i 72 kV. Si aquesta proposta fos acceptada, en resultarien beneficiat uns 5.800 subministraments, dels quals les empreses catalanes són titulars dels al•ludits 3.277 subministraments a 25 kV.

L'Enginyer Industrial de Girona Joan Vila ha publicat al Diari de Girona un extraordinari article titulat Catalunya, regió elèctrica  en el qual, a més de fer un anàlisi sensacional del problema, aporta dades de greuges envers Catalunya, tan importants com els costos del tancament de la Central Nuclear de Garoña (sobre aquest tema, qui vulgui conèixer a fons el tema pot llegir en el reportatge Viaje a la nuclear maldita de Lemóniz). Aquest tancament ens ha costat als abonats un recàrrec en la factura elèctrica del 1,72% en els anys de 1996 a 2015, amb un total de 2.273 milions d'€ (gairebé dues vegades el cost del Castor).

Ara, les restes d'aquell monstre es regalen a canvi dels vots del PNB al Govern de Euskadi. No hauria estat més lògic vendre en concurs públic i que si es recuperaven diners, aquests fossin abonats a la tarifa elèctrica?

Joan Vila apunta a l'obertura del meló de la tarifa: El Tarifazo vasco, de fet, ha trencat el principi fins ara defensat com la Constitució del 78: Tarifa Única i igual a tot el territori. Ara haurà de ser una realitat la TTU (Tarifa Tope Unificada) ha mort. Hi ha territoris amb tarifes molt més econòmiques. Per tant, hem d'obrir el debat sobre aquest tema.

Per què des de Catalunya, que gaudeix d'un sistema amb capacitat per cobrir la demanda elèctrica pròpia amb les centrals ubicades al nostre territori, suportant unes infraestructures  que tothom voldria tenir lluny i gaudir d'energia elèctrica de qualitat, ha de seguir pagant dèficit tarifari que no ha generat, sobrecostos de les extra peninsulars, sobrecostos de primes de renovables d'un mix energètic diferent, que un estudi que he realitzat, en conjunt, avalua en uns 1.400 M€/any? No podem gaudir del més just, que seria pagar la nostra energia als nostres costos? Joan Vila aporta dades de regions com Flandes, Valònia i Brussel·les a Bèlgica, altres de regions d'Alemanya. Jo puc dir que tots els cantons suïssos paguen l'energia en funció dels costos de cada cantó, per petit que sigui. Joan, si vols fer la proposta des de PIMEC jo tractaré que el Col•legi d'Enginyers de Catalunya recolzi la teva proposta, i parlem amb el Govern de la Generalitat.

Però al Pacte Gobierno-PNB encara hi ha més temes relacionats amb l'energia:

8.- Gestor de càrregues del vehicle elèctric

9.- Nous programes de suport al vehicle alternatiu

Molt em temo que els fons destinats a aquests pactes vinguin dels diners que l'IDAE administra, recaptats des de la tarifa elèctrica, i si els bascs pacten no hi ha dubte que serà per obtenir avantatges.

I no cal descartar que el punt:

15.- Millores en l'encomanda de gestió del domini públic hidràulic en conques intercomunitàries

Suposi un intent de més transvasaments a la capçalera del riu Ebre vers el País Basc. Podria ser fins i tot divertit, si no es fa d'amagatotis.

Veiem, per tant, que hem passat de gaudir de governs que feien aeroports sense passatgers, AVEs a qualsevol indret, autovies a cap lloc habitat... ara amb el Castor, la Sagrada Família (obra de mai acabar), de l'Eix Mediterrani (que volen que passi per Madrid) i que no s'acabi mai, el tarifazo vasco, el risc que haguem de pagar amb interessos les retallades a les empreses de l'energia, en una paraula: És per arrencar a córrer.

El Col•legi d'Enginyers Industrials de Catalunya també ha fet un pronunciament sobre el tema en una nota de premsa, en termes molt semblants als del Conseller Jordi Baiget, i que en el seu darrer paràgraf diu:

"Davant d'aquesta situació, proposem que s'estableixi un sistema de tarifes amb criteris equitatius de manera que no es produeixin situacions discriminatòries entre empreses similars depenent del territori, com sempre havia estat, evitant així qualsevol alteració artificial de la competitivitat del nostre teixit productiu".

Autor 1:

Antoni Tahull

Consultor Energètic

Publicat: 07/06/2017

Etiquetes:energia Enginyeria consultor energètic tarifazo País Basc opinió

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

La UPC proposa claus per avançar cap a un nou model energètic

  • 31/10/2017

El document Claus per a un nou paradigma energètic. Anàlisi de la situació i... Llegir més