“El repte més difícil és gestionar l’èxit de l’Aeroport de Barcelona”

Vanessa Requena és cap del Gabinet de Direcció d’AENA a l’Aeroport de Barcelona. Enginyera industrial, el 2008 va liderar la creació del centre de gestió aeroportuària de la Terminal 1 al Prat. Des de 2014, és responsable de la planificació estratègica i de relacions institucionals. Anteriorment, va treballar durant nou anys en la construcció d’infraestructures de telecomunicacions per Amena. Va començar la trajectòria professional participant en la construcció del World Trade Center de Barcelona. La seva vocació són les estructures: veure un terreny sense desenvolupar i acabar veient-hi els resultats d’un projecte. Quan estudiava a la facultat, només hi havia 11 noies en una classe de 150 alumnes, Malgrat tot, creu que el món de l’enginyeria cada cop està més equilibrada en qüestió de gènere.

Amb la inauguració de la T1 fa 8 anys, també es va iniciar un nou centre de control. Com funciona?

El centre de gestió aeroportuària monitora en temps real les 24 hores del dia tot el que passa a l’aeroport. Si hi ha qualsevol incident, activa els protocols corresponents i minimitza la incidència o l’impacte que puguin tenir els imprevistos dins de l’operativa de l’aeroport. A l’espai de la T1, la idea era agrupar tots els petits centres de control que s’havien anat creant i crear una macrosala per tenir una visió global de tots els processos que es duen a terme, des d’una avaria d’un ascensor a la d’una instal·lació com la de tractament d’equipatge. 

Com es gestiona tanta informació?

Tenim una configuració molt optimitzada. Hem aconseguit integrar processos que abans estaven individualitzats. Comptem amb aplicacions especials de monitoratge que processen tota la informació i la bolquen sobre en un quadre de comandament que els creua amb indicadors com la puntualitat de l’aeroport, l’ocupació de la infraestructura, etc. Dades clau per saber com funcionen els operatius, quins han entrat en estat crític i quins no i millorar aspectes com el temps de resposta i l’eficiència a l’hora de respondre a les incidències.

Quanta gent es necessita per cobrir totes aquestes àrees de treball?

Al centre de gestió aeroportuària hi ha 55 llocs de treball. Per estar operatius 24 hores tots els dies de l’any, per torns, equival a unes 250 persones. Hi ha gent de perfils diversos: informàtics, personal de manteniment, electricistes, electromecànics, etc.

Quines són les incidències que més sovintegen?

Principalment, temes d’estacionament dels avions i retards. Quan un avió té una avaria i no abandona un espai, n’hi un que arriba al cap de deu minuts. Llavors has de fer un tetris: reubicar els aparells segons com evolucioni el temps real. Partim d’una planificació, però hi ha molts imprevistos.

El que sembla clar és que l’aeroport del Prat creix any rere any...

Els indicadors són molt positius. L’any passat vam créixer un 11% respecte al 2015. Els experts diuen que el trànsit a nivell global augmentarà. Som molt sensibles a qualsevol esdeveniment que es pugui produir. En un context d’inestabilitat socioeconòmica i atacs terroristes, mai saps com et pot afectar. Casos com el de Bèlgica, Turquia o París van impactar molt al territori. No obstant això, el futur del Prat pinta molt bé. Vam tancar el 2016 sent el setè aeroport en trànsit d’Europa, per sobre de Munic, Fiumicino o Gatwick. El difícil és gestionar l’èxit!

Com s’aconsegueix estar en el top 10 d’aeroports europeus?

Tenim un univers de companyies molt ampli i Vueling ha fet una aposta molt important a l’aeroport de Barcelona que cal tenir com a referència. Això ha estimulat el trànsit de manera destacable. En total, a Barcelona hi operen més de cent companyies, des de les més tradicionals a les que proposen un canvi de paradigma con Ryanair, easyJet o Norwegian. I no m’agrada parlar de companyies de baix cost.

Per què?

No es trasllada el missatge real., si no, gairebé tots els passatgers seríem low cost. Hi ha gent que està disposada a pagar per un servei, però potser no es vol gastar tant en un bitllet com en la destinació. No és que les companyies de baix cost ofereixin menys, sinó que ofereixen un producte diferent. I, a més, és una manera de dinamitzar tot el mercat, des del perfil premium a l’economy.

Cada cop hi ha més serveis a l’aeroport...

Un aeroport és com una ciutat i un de petit, com un poblet. Hi ha tots els serveis que et pots trobar en una ciutat: els cossos de seguretat, les instal·lacions, els serveis mèdic, els bombers, la mobilitat... Amb l’afegit que, a l’aeroport, hi tenim avions!

Quin rastre de dades deixem els usuaris quan viatgem?

 

Sabem quan arribes, quan passes el control... Tot gràcies a la tecnologia que portem a sobre. A través del wifi o el bluetooth, gestionem el volum i el flux de viatgers de cada companyia. Les dades del passatger són propietat de la companyia amb què volen, nosaltres no hi tenim accés. Però la resta d’indicadors ens ajuden a saber com es comporten els usuaris i quines són les zones calentes i fredes de l’aeroport. Per exemple, hem detectat que la majoria de persones, quan hem de triar un camí, anem cap a la dreta, potser perquè hi toca la llum o per costum... A l’hora de reconfigurar i redissenyar els espais de l’aeroport, tenim en compte aquests aspectes.

Com valoren els passatgers l’Aeroport del Prat?

El 2011, 2012, 2014 i 2016 hem estat el millor aeroport del sud d’Europa segons les enquestes dels passatgers. Ens trobem en una situació privilegiada, a 20 quilòmetres de la ciutat i molt ben connectats a nivell terrestre. Disposem de les línies d’autobús regulars, de l’Aerobús i, des de l’any passat, el metro i el tren arriben a la T2. El nostre objectiu és millorar l’experiència del passatger. Al cap i a la fi, un aeroport és una infraestructura que posa nerviosa la gent. Treballem per fer-lo més agradable i fer perdre la por als usuaris.

 

 

Publicat: 22/05/2017

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

La sanitat del futur protagonista a Healthio 2018

  • 19/10/2018

Aplicacions per autoinjectar-se adrenalina en casos d'al·lèrgies greus,... Llegir més

La digitalització, clau per aconseguir una indústria més intel·ligent i productiva

  • 18/10/2018

“La digitalització suposa un trànsit cap a una indústria més intel·ligent i... Llegir més

La reducció de la contaminació urbana podria suposar un estalvi de 183 bilions d’euros a Europa el 2025

  • 17/10/2018

En els pròxims set anys, els ciutadans europeus podrien estalviar 183 bilions... Llegir més