"El repte a Catalunya és augmentar la indústria tecnificada"

Existeix un bon teixit industrial i empresarial a Catalunya que integri solucions robòtiques en els seus processos?

A Catalunya ho tenim relativament bé en comparació amb altres països desenvolupats. No s'ha de mirar quants robots es produeixen a Catalunya, que realment són pocs. La importància no és la producció de robots, sinó la introducció de robots en els processos productius i en els serveis, i saber fer-los més productius i fer tasques de més qualitat.

L'objectiu de la robòtica no és substituir llocs de treball, en absolut, sinó oferir més qualitat i més competitivitat. Si tu ets capaç d'incorporar els robots tant en el procés productiu com en els serveis i saps fer òptima la teva producció, fas el país més competitiu. En aquest sentit, estem bé.

I estem bé perquè hi ha bones empreses receptores d'aquesta tecnologia i, sobretot, estem bé perquè les universitats generen bons professionals. Per tant, el missatge que dono és optimista.

Quins són els reptes a partir de la realitat que acaba de descriure que ha d'afrontar el sector de la robòtica a Catalunya?

El repte és que la industria a Catalunya, que ara representa al voltant del 20% del seu PIB,  és que no tota la industria està suficientment tecnificada. El que creiem que necessitem com a país és que un percentatge cada vegada més gran de la indústria catalana estigui més fortament tecnificada. Et fa molt més robust davant de les crisis i et fa més incisiu en la creació de riquesa.
Ara, això requereix també unes certes polítiques. I això és, en aquests moments, el que no tenim. Ja m'agradaria tenir unes polítiques pensades per a un país industrialitzat, més que pensades per a un país agrícola. En els diaris sempre llegeixo "les ajudes al sector agrícola". I el sector industrial? No necessitem ajudes, necessitem polítiques. No és el mateix. Quina és la diferència? Una adequada política industrial, per exemple, és com es tracten fiscalment les inversions i la creació de noves empreses.

Tenim un bon planter d'enginyers dedicats a la investigació robòtica?

Una dedicació professional exclusivament centrada en la robòtica tampoc em preocupa gaire. El que em preocupa és que els enginyers que surten de l'Escola d'Enginyers estiguin ben preparats per poder assumir aquests rols. Encara que ara no s'hi dediquin no passa res. Al llarg de la seva carrera professional aniran migrant entre diferents sectors on esmerçaran la seva activitat professional. Un enginyer potser comença en un sector quan ha acabat la carrera i l'acaba en un altre. L'important és que cada vegada que la robòtica necessiti professionals els trobi, encara que sigui reconvertint enginyers. 

Quines són les oportunitats que la robòtica ofereix actualment a l'enginyer català en termes de formació i d'oportunitats laborals?

El sector de la robòtica és molt ampli. Per tant, els enginyers industrials i els enginyers de telecomunicacions  són igualment aptes per dedicar-se a la robòtica. Els enginyers informàtics també estan molt capacitats per dedicar-se a la robòtica. Actualment trobarem molts màsters i titulacions amb els quals els titulars surten capacitats. Una altra cosa és la recerca, que va lligada amb la docència. En recerca tampoc ens podem queixar. Tenim diferents departaments universitaris que es dediquen a la robòtica i, a més a més, hi ha un centre de recerca mixta Universitat-Consell Superior d'Investigacions Científiques, l’Institut de Recerca Industrial (IRI). Tampoc ens hem d'oblidar dels centres tecnològics en diferents campus que donen serveis a les empreses que han de resoldre problemes relacionats amb la robòtica. Per tant, els industrials troben professionals que surten de la universitat, troben centres de recerca i troben centres tecnològics.
Per cert, la robòtica no és un objectiu, és un mitjà per fer les empreses més competitives. El nostre objectiu no és ser el número 1 de la robòtica en el món, sinó tenir la robòtica ben desenvolupada en el nostre país perquè la indústria pugui estar en el primer nivell mundial. L'objectiu és la indústria, no la robòtica.

Per tant, amb aquest context que acabem de dibuixar, i tenint en compte que les quatre multinacionals més importants del sector tenen presència a Catalunya, podem afirmar que som un pol important de la robòtica a Europa?

Jo diria que no, tambè hem de ser humils. Malgrat tot, estem estratègicament i geopolítica molt ben situats. Barcelona no és un racó d'Europa, és una bona ciutat i és lògic que estiguem predisposats a que sorgeixin molts més centres dedicats a la investigació i a la transferència de tecnologia al voltant de la robòtica. Tenim personal qualificat i tenim teixit industrial. Estem ben situats. Ara, si hem preguntes si estem igual que altres llocs importants com Alemania, doncs encara no. Hi ha certes distàncies, però sí estem molt per sobre, per exemple, dels Països Baixos i d'altres països de les nostres dimensions.

Es pot afirmar que Catalunya, amb la implementació de robots a la cadena de producció de SEAT els anys 70, és pionera a l'Estat?

Pionera ho va ser segur. La robòtica va entrar a Espanya pel País Basc i per Catalunya. Desprès es va anar extenent i avui dia, jo diria, que totes les universitats de l'estat espanyol tenen un centre de recerca amb robòtica. De personal n'hi ha per tot arreu, a Espanya, Itàlia, França... ja m'està bé perquè hi ha més competència. El que em preocupa és que el nostre equip estigui en bones condicions per tenir el nivells de repte que requereix estar a primera línea mundial. I els tenim. Per exemple, quan els nostres universitaris van amb una beca a Stanford, Berkeley o el MIT veiem que allà estan ben valorats.

Tenim la potencialitat de que la nostra gent està ben preparada i que és imaginativa i intuitiva. No és el mateix persones de la conca mediterrània que la realitat d'un alemany o d'un japonès. En aquest aspecte juguem amb avantatge. A més a més, un percentatge de la nostra gent és emprenedora. Per cert, la robòtica no és un objectiu és un mitjà per fer les empreses més competitives. El nostre objectiu no és ser el número 1 de la robòtica en el món, sinó tenir la robòtica ben desenvolupada en el nostre país per a que la indústria pugui ser en el primer nivell mundial. L'objectiu és la indústria, no la robòtica.

El sector que més robots està utilitzant és el de l'automòbil. Quins altres sectors estan implementant solucions robòtiques?

El sector de l'automòbil és un sector madur des del punt de vista de la robòtica. El procés iniciat a finals de la dècada dels anys setanta que va robotitzar la producció d'automòbils, fins la dècada dels '80 i '90, que es va perfeccionar, ha fet que es tracti d'un sector altament robotitzat. El que passa és que nosaltres tenim un teixit de petita i mitjana indústria i es podria pensar que no són sectors aptes per implementar la robòtica. Doncs és al revés. Precisament perquè la robòtica és un element molt flexible, atès que se'l pot programar per a que ara faci una tasca i desprès una altre, les empreses petites i mitjanes tambè han incorporat la robòtica en els seus processos de producció.

L'altre aspecte és el dels serveis, que és un sector incipient. La robòtica va penetrant tot just ara en el sector serveis i ha costat més de penetrar-hi perquè l'entorn no és tan definit i la robòtica ha de ser més intel·ligent. La robòtica ja ofereix ara aquests nivells d'intel·ligència i de percepció de l'entorn per poder resoldre els problemes que es presenten en els serveis. Dintre dels serveis hi ha un apartat que és força important i és la sanitat, la medicina i la cirugia.

De fet, últimament, el nostre equip de recerca ha abandonat el sector industrial i ha derivat cap al sector serveis perquè és on hi ha més demanda. La feina del nostre laboratori pel sector industrial potser és del 15% i el del sector de medicina i salut del 85%, ja siguin per entrenadors pels cirugians, robots quirúrgics ja sigui robòtica per rehabilitació.

És un sector en el que, crec, Catalunya està molt ben situada.   

"L'objectiu és tenir una robòtica ben desenvolupada en el nostre país perquè la indústria pugui estar en el primer nivell mundial"

 

Quan parlem de robòtica de serveis en l'àmbit de la llar, estem parlant de llars més intel·ligents?

Estem parlant de domòtica, és a dir, l'ordinador pren el control d'algunes de les funcions de casa nostra, com ara la il·luminació, la calefacció, etc. La informàtica no té braços. En el moment en què vols que aquest ordinador tingui braços per fer algunes d'aquestes funcions, necessites la robòtica. Imaginem llars amb gent gran on es necessita moure el pacient, assistir-lo i fer esforços. Aquí hi ha molt futur en els propers anys.

Aleshores podem afirmar que el sector serveis protagonitzarà la propera revolució de la robòtica? 

Hi haurà un esclat de la robòtica com a ajudants de la nostra llar. Hi ha un tipus d'ajudant molt més mediàtic: per exemple, l'aspiradora o el robot que t'obre la porta. Aquest tipus de robòtica més mediàtic no m'interessa. El que ens interessa és la robòtica al servei de les persones de veritat. Hi ha una gran escletxa on realment la robòtica ens pot ajudar perquè la gent gran pugui estar molts més anys a casa seva i no hagi d'anar prematurament a un centre especialitzat o a una residència. I això, la societat ho demana. 

Una de les tecnologies associades a la robòtica la protagonitza el sensor. Com podem explicar la relació de la robòtica sensoritzada amb la internet de les coses?

En el moment que l'internet està a les coses, vol dir que tenim les coses interconnectades. Per tant, si la calefacció de la nostra segona residència està connectada a internet, es pot encendre una hora o dues hores abans que jo arribi. Això és una aplicació de la internet de les coses a la calefacció. Però, és clar, si pensem en l'internet en els artilugis tecnològics que estan al servei de les persones, per exemple, que uns sensors que portem a sobre puguin informar d’una caiguda o d’una incidència que requereixen ajuda immediata. Que hi pugui haver uns braços per ajudar a una persona gran a poder-se aixecar i ens permeti estar telecontrolats si nosaltres volem, és a dir, en cas d'accident a la llar o d'un ajut en cas de necessitat saps que algú pot saber què t'està passant. Inclús interpretar i preveure què t'està passant.

Creu que queda molt per investigar en altres tecnologies vinculades amb la robòtica com, per exemple, la intel·ligència artificial?

La robòtica és molt heterogènia, que vol dir que té elements electromecànics, informàtics, tota la part sensorial... Dins de la informàtica hi ha la intel·ligència artificial, que té la seva aplicabilitat en la robòtica. La robòtica si no és intel·ligent no pot donar lloc a ajudes intel·ligents, per tant ha de tenir una intel·ligència pròpia.

Aquí es treballa molt i la robòtica és un bon camp d'aplicació pels enginyers que es dediquen a fer intel·ligència artificial i és molt important. A més a més, la intel·ligència artificial en la industria redundeix en la fiabilitat perquè evita errors i incidències.

"Crec que tenim una bona sortida de base perquè Catalunya sigui forta en el sector de la robòtica"

 

Tècnicament podem considerar robots les impressores 3D?

De fet, les impressores 3D són un petit robot amb tres graus de llibertat. Posiciona una gota en l'espai i converteix el líquid en sòlid. Aleshores va dipositant gotetes en l'espai 3D i es consolida aquest objecte tridimensional que hem dissenyat amb l'ordinador i que es va implementant. Una impressora és un robot unidimensional sobre un paper desplaçable; una impressora 3D és tridimensional: es comporta i es programa com si fos un robot.

Fins i tot ja s'estan utilitzant impressores 3D per fer cases industrialment...

És que ningú prohibeix que aquestes gotetes siguin ciment i fer peces complexes. De la mateixa forma que, si partim de pedra, la robòtica la pot anar tallant fins a les dimensions que tu vulguis. I gràcies a això la Sagrada Família ha pogut anar creixent seguint els criteris geomètrics marcats per Antoni Gaudí. Una columna que segueix una progressió geomètrica que en Gaudí va deixar dibuixada la robòtica la pot fer exactament com volia l'arquitecte. Un picapedrer ho té una mica més difícil.

Què pot suposar per al sector la primera edició de la Nit de la Robòtica del mes d'octubre?

La Nit de la Robòtica és important perquè aquests actes especials serveixen per posar en contacte diferents sectors que treballen al voltant de la robòtica, ja siguin usuaris, importadors, enginyeries especialitzades o el sector de la investigació. És important destacar, donar a conèixer  i reconèixer actuacions importants en aquest sector. Així mateix, que surti aquesta iniciativa del COEIC és el més lògic, i crec que pel seu èxit tindrà continuïtat.

Vol afegir algun comentari?

El que cal és motivar a que hi hagi més gent jove que es dediqui a la robòtica. Tenim un dèficit. Tenim bons professionals, però en tenim pocs. Les carreres tecnològiques són menys sol·licitades pels estudiants que altres com les ciències de la salut o carreres de lletres. Si a sobre diem que d'aquests estudiants la majoria són nois vol dir que ens falta la meitat de la població que, a més, és una meitat molt qualificada. A les noies no els atrau gaire aquest tipus de titulacions.

 

Malgrat tot, els professors de tecnologia estan fent molta feina, sobretot ara que fan fer moltes pràctiques especialment derivades de la robòtica i això atrau a més joves. Però encara no s'ha traduit en un augment sustancial de les vocacions de les carreres. Si volem tenir un país que una part del PIB depengui de la industria, no només únicament dels serveis i del turisme, necessitem més vocacions tecnològiques. Així tindrem una economia més forta basada en la producció de béns i productes. Aquí tots tenim una tasca, inclús el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, de fer despertar més vocacions industrials en els instituts.

ALBERT LÓPEZ // FOTOS: ISABEL MARQUÈS

Publicat: 09/11/2015

Etiquetes:robòtica josep amat Nit robòtica entrevista

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

Amazon i Robmov, projectes de l’any a la Nit de la Robòtica

  • 26/10/2018

La quarta edició de la Nit de la Robòtica, organitzada per la Comissió... Llegir més

L’IOTSWC 2018 consolida l’Internet de les Coses com a tecnologia clau en la transformació digital

  • 23/10/2018

L’Internet of Things demostra un any més que es tracta d’una tecnologia que s’... Llegir més

Enginyeria al servei de la llar

  • 17/09/2018

Un exemple quotidià com l’arribada de la fibra òptica a pobles i ciutats ens... Llegir més