Realitat virtual per ajudar a resoldre problemes personals

En general, les persones tenen més facilitat per donar consell a un amic que no pas per solucionar els seus propis problemes. Encara que normalment tenim un diàleg intern constant, la nostra manera de pensar, la nostra història i el nostre punt de vista de les coses dificulta que puguem veure els nostres problemes des d’una perspectiva externa. En canvi, amb els amics, sobretot si es tracta d’una persona que coneixem bé, ens és més fàcil adoptar una visió general i ajudar-los a trobar una solució quan tenen problemes.

Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona, l’IDIBAPS i Virtual Bodyworks, una spin-off d’aquestes dues institucions i d’ICREA, ha fet servir la realitat virtual per observar els efectes de parlar amb un mateix com si es tractés d’una altra persona. Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Scientific Reports, del grup Nature, mostren que una conversa amb un jo en el cos de Sigmund Freud contribueix a millorar l’estat d’ànim, més que parlar sobre els nostres problemes en una conversa virtual amb un guió preestablert. Els investigadors creuen que els metges podrien utilitzar aquest mètode per ajudar els pacients a tractar els seus problemes personals.

El treball l’han dirigit Mel Slater i Solène Neyret, investigadors de l’Event Lab, grup de recerca de la Facultat de Psicologia de la UB. El psicòleg Guillem Feixas, del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia i de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro), també ha coordinat l’estudi.

Canviar la percepció i l’actitud gràcies a la realitat virtual

Recerques anteriors del mateix equip havien mostrat que quan adoptem un cos diferent en la realitat virtual, el nostre comportament, l’actitud i la percepció de les coses canvia. «En altres estudis hem demostrat que és possible fer que la gent parli amb ella mateixa com si fossin altres persones, canviant el cos a diferents avatars, i així hem vist que l’estat d’ànim dels participants millorava», explica Mel Slater. «No vam determinar si això passava perquè el participant parlava sobre els seus problemes o si el canvi del cos virtual també hi tenia alguna cosa a veure», remarca l’expert, que és membre també de l'UBNeuro.

Per provar els efectes d’aquest intercanvi de cossos, els investigadors van comparar un grup de persones que van parlar amb si mateixes —primer dins del cos del participant i després dins del cos virtual de Sigmund Freud—, i un altre grup (control) que va parlar amb el Freud virtual —en aquest cas, Freud va respondre amb comentaris i preguntes ja preestablertes (no canviaven de cos).

Dins del cos de Sigmund Freud

Per utilitzar aquesta tècnica, els investigadors van escanejar els participants per obtenir-ne un avatar en 3D que s’assemblés a si mateixos. D’aquesta manera, un cop s’introduïen en la realitat virtual, els participants veien una representació de si mateixos quan miraven parts del seu cos o quan s’observaven en un mirall. En moure’s, el seu cos virtual també es movia.

A l’altra banda de la taula hi seia una persona virtual, en aquest cas, una representació de Sigmund Freud. El participant podia explicar el seu problema personal al doctor Freud, i després es podia ficar en el cos de Freud. Llavors, quan es mirava al mirall, veia el cos de Freud en comptes del seu: «Veia l’altre cos i l’escoltava explicant el problema, i veia el seu jo virtual com si fos una altra persona. Així, el participant esdevenia aquest amic que escolta i intenta ajudar l’altra persona», explica Mel Slater.

Dins del cos de Freud, i després de rebre la informació del problema, el participant es podia respondre a si mateix com a Freud, i podia fer preguntes per ajudar la persona que tenia al davant (que era ell) per trobar-hi una solució. Després podia tornar al seu propi cos i escoltar la resposta de Freud. Encara que era ell qui havia parlat dins el cos de Freud, s’escoltava a través d’una veu diferent. L’experiment permetia anar canviant de cos i tenir una conversa: el participant parlava amb si mateix però semblava una conversa entre dues persones diferents.

Millors resultats quan es treballa amb problemes personals

Una setmana després de l’experiment, més del 80 % dels participants del grup que havien canviat de cos van notar un canvi respecte als seus problemes, en comparació amb els participants del grup control (menys del 50 %). «Vam veure que els que havien canviat de cos havien rebut més informació i un millor coneixement i control del problema, així com noves idees per abordar-lo, en comparació amb el grup control», destaca Slater.

La psicòloga Tania Johnston va guiar els participants sobre la manera de presentar el seu problema. Els investigadors no saben si aquest mètode es podria utilitzar sense aquest consell previ a l’experiment, ni si els doctors haurien de formar part del procediment de la realitat virtual.

En qualsevol cas, els investigadors creuen que aquest mètode podria ser útil per a molts casos clínics. «Ara que la realitat virtual està disponible com un producte de bona qualitat i amb un cost inferior al d’un telèfon intel·ligent, alguns doctors podrien utilitzar aquest mètode, per exemple, per posar deures als pacients i que duguin a terme aquesta activitat a casa», suggereix l’investigador. 

Publicat: 02/09/2019

Etiquetes:realitat virtual psicologia tecnologia recerca

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

La realitat virtual i l’augmentada s’obren pas en el món físic

  • 03/12/2018

Cirurgians que se serveixen de la realitat augmentada en una intervenció,... Llegir més

La despesa dels consumidors en centres de realitat virtual arribarà fins als 252 milions d'euros al 2018

  • 09/05/2018

La invenció de les aeronaus, així com dels avions i els helicòpters, va ser un... Llegir més

Metodologia i disseny BIM

  • 04/05/2018

Hem d’assumir-ho, el BIM ja és aquí, és un pas de gegant en el sector, però és... Llegir més