Què és el blockchain i com pot transformar l’enginyeria?

Però, abans d’entrar a analitzar el potencial transformador d’aquesta tecnologia per sectors, provem de definir-la en poques paraules. “Blockchain és el terme anglès de cadena de blocs que descriu, sumàriament, en què consisteix aquesta tecnologia basada en la construcció de blocs on s’acumulen totes les dades de les transaccions i que s’enllacen creant cadenes”, explica Miquel Obradors, president de la Comissió de les TIC dels Enginyers Industrials de Catalunya. I afegeix que “es pot comparar amb un diari major en el qual queden reflectides totes les operacions. Un cop incloses, ja no poden ser modificades ni suprimides, i tots els participants hi tenen accés”.

El blockchain és la base tecnològica sobre la qual es va construir el bitcoin, però té una aplicabilitat que depassa, de llarg, el camp de les criptomonedes.

Justament, el fet que no hi hagi una autoritat central que controli la base de dades és un dels aspectes més importants i poderosos d’aquesta tecnologia, explica Obradors: “Avui dia, pràcticament totes les transaccions d’intercanvi, compra o venda que efectuem, quan hi ha components de valor personal, econòmic o patrimonial, necessiten una autoritat central, professional o certificadora que ofereixi la confiança (governs públics, entitats financeres, autoritats certificadores, entitats acadèmiques, notaris, emissors de targetes, etc.) per dur-les a terme amb garanties. Doncs bé, amb la tecnologia blockchain, no cal un agent extern que proporcioni confiança ja que, com dèiem abans, les operacions no poden ser suprimides ni modificades un cop acceptades i totes les parts implicades disposen de la mateixa informació”.

La inexistència d’una autoritat central que controli la base de dades és un dels aspectes més importants i poderosos d’aquesta tecnologia. 

Per la seva part, Roger Baig, membre de la mateixa comissió dels EIC, apunta d’altres característiques del blockchain: “Per començar, la disponibilitat o accessibilitat, donat que molts projectes basats en aquesta nova tecnologia són de programari lliure, és a dir, disponibles per al públic en general. En segon lloc, cal destacar també la capacitat d’implementar i executar automàticament algoritmes, el que es coneix com a smart contracts”. Aquests permeten, per exemple, fer molt més segures les garanties d’una transacció comercial perquè totes les parts poden conèixer-ne les condicions per avançat i, un cop acceptades, ja no es poden canviar.

NAIXEMENT LLIGAT AL BITCOIN

Hem de situar l’origen del blockchain el 2009, amb el llançament del bitcoin, una divisa no controlada per cap govern o banc central, sinó per criptografi a i codi. Precisament, com que es tractava d’una criptomoneda global i descentralitzada, el bitcoin va esdevenir tota una revolució i una esperança per a tots aquells que desconfi aven d’unes autoritats supervisores que van resultar incapaces de preveure i evitar la crisi que, durant aquells anys, va sacsejar els mercats financers d’arreu del món.

UN MÓN DE POSSIBILITATS

El terme blockchain s’ha convertit en una constant als mitjans de comunicació que reflecteixen el degoteig inacabable de noves aplicacions relacionades amb aquesta tecnologia. En preguntar-li sobre les aplicacions que es preveu que pot tenir aquesta nova tecnologia, el president de la Comissió de les TIC apunta, per exemple, en l’àmbit de l’enginyeria civil, així com:

  • Licitacions públiques i processos d’adjudicació (evitant possibilitat de subjectivitat en el procés)

  • Control d’obres

  • Certificació d’activitats realitzades contra el pla d’obres i el contracte

  • Traçabilitat de materials, maquinària i personal

  • Gestió de projectes i d’empreses (comportant una descentralització importat i disminuint els costos d’ambdues parts)

  • Gestió de les operacions logístiques

  • Smart cities

Per la seva part, Baig afegeix que, en un món globalitzat com el nostre, és difícil pensar en alguna activitat industrial que no es pugui beneficiar de tenir accés a una base de dades d’aquestes característiques per millorar els processos i, preguntat per exemples concrets, destaca “el sector de la logística i la distribució on en les transaccions, normalment, participen molts agents i on la confiança entre les parts és essencial, tot i que també podríem citar la industria de processos...”.

 

Els experts en tecnologia asseguren, però, que el poder transformador serà encara molt més gran, ja que el blockchain, unit a d’altres tecnologies com ara l’IoT, es pot aplicar a qualsevol transacció que requereixi verificació. Per tant, pensem també en processos electorals, assegurances, telecomunicacions, energia, associacions, mitjans de comunicació... Es tracta, tanmateix, de futuribles, ja que estem parlant d’una tecnologia que tot just està en una fase molt inicial i que, per tant, encara ha de superar importants barreres tecnològiques, operatives i de regulació.

Miquel Obradors: “Blockchain és el terme anglès de cadena de blocs que descriu, sumàriament, en què consisteix aquesta tecnologia basada en la construcció de blocs on s’acumulen totes les dades de les transaccions i que s’enllacen creant cadenes”.

PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE LA CADENA DE BLOCS

Ras i curt, podem dir que la blockchain o cadena de blocs és una base de dades els registres de la qual són emmagatzemats per igual en nodes distribuïts que conformen una xarxa, sense nodes centrals que en controlin d’altres o que tinguin informació diferent a la resta.

IMPOSSIBLE DE HACKEJAR

Justament, aquest esquema distribuït és un dels principals avantatges davant d’altres xarxes d’emmagatzematge. El blockchain és pràcticament impossible de hackejar, ja que, per causar un dany important, no n’hi ha prou atacant un o dos nodes de la xarxa, sinó que cal que l’ofensiva del pirateig els afecti tots. Es tracta d’una característica inspirada en les xarxes d’emmagatzematge i comunicació anomenades peer-topeer (p2p).

REGISTRE 100% SEGUR

Una altra de les característiques principals d’aquesta tecnologia és l’ús de cendres criptogràfiques per emmagatzemar els registres de manera que tot el procés sigui completament segur i la informació impossible de modificar un cop apuntada en aquesta base de dades. Per altra banda, l’ús de la criptografia assegura que els registres estiguin xifrats i només els posseïdors d’una clau privada hi tinguin accés i puguin demostrar que en són propietaris.

SENSE NECESSITAT DE TERCERS

Tot plegat sense necessitat d’emprar una tercera part que certifiqui l’autenticitat d’aquesta clau, ja que el blockchain, per si sol, té capacitat d’executar la tasca de certificació.

SENSE HAVER DE DUPLICAR

 

És, possiblement, una de les principals novetats que comporta la cadena de blocs: poder transmetre un arxiu digital entre els nodes de la xarxa sense haver de duplicar-lo. Per tant, per primera vegada, es replica, en el món digital i per a l’intercanvi de dades, el que és normal en el món real per bescanviar qualsevol propietat com, per exemple, el diner físic.

 

erò, abans d’entrar a

analitzar el potencial

transformador d’aques-

ta tecnologia per sectors,

provem de defi nir-la

en poques paraules.

Blockchain

és el terme anglès

de

cadena de blocs

que descriu,

sumàriament, en què consisteix

aquesta tecnologia basada en la

construcció de blocs on s’acumu-

len totes les dades de les transac-

cions i que s’enllacen creant ca-

denes”, explica Miquel Obradors,

president de la Comissió de les

TIC dels Enginyers Industrials de

Catalunya. I afegeix que “es pot

comparar amb un diari major en

el qual queden refl ectides totes

les operacions. Un cop incloses, ja

no poden ser modifi cades ni su-

primides, i tots els participants hi

tenen accés”.

erò, abans d’entrar a

analitzar el potencial

transformador d’aques-

ta tecnologia per sectors,

provem de defi nir-la

en poques paraules.

Blockchain

és el terme anglès

de

cadena de blocs

que descriu,

sumàriament, en què consisteix

aquesta tecnologia basada en la

construcció de blocs on s’acumu-

len totes les dades de les transac-

cions i que s’enllacen creant ca-

denes”, explica Miquel Obradors,

president de la Comissió de les

TIC dels Enginyers Industrials de

Catalunya. I afegeix que “es pot

comparar amb un diari major en

el qual queden refl ectides totes

les operacions. Un cop incloses, ja

no poden ser modifi cades ni su-

primides, i tots els participants hi

tenen accés”.

Publicat: 05/06/2018

Etiquetes:tecnologia Enginyeria blockchain bitcoin smart cities hackers innovació

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

Tendències en robòtica 4.0

  • 11/07/2018

El mes d’abril passat es va celebrar una nova edició de la Hannover Messe, la... Llegir més

La nova medicina s’imprimeix en 3D

  • 05/07/2018

TEXT: Lorena Farràs La Sara va néixer amb una malformació a la mà dreta que la... Llegir més

Una innovadora tecnologia permet augmentar un 40% la precisió del temps d’arribada dels enviaments per mar

  • 27/06/2018

L’enviament per mar suposa més de 200 interaccions entre 25 agents diferents... Llegir més