"El principal repte tècnic era saber si érem capaços d'agafar tot l'enllumenat públic, allunyar-lo del mercat i complir amb la normativa restrictiva de Ciutat Vella"

Entrevistem en Jordi Ballesta, enginyer tècnic, lighting designer i Design Director de la consultoria Anoche Iluminación, empresa que participa en en el projecte d'il·luminació de la façana del Mercat del Born.

AltCom va sorgir l'oportunitat de participar en el projecte d'il·luminació de la façana i de l'urbanisme del Mercat del Born?
La nostra col·laboració amb el projecte neix arran de ser els consultors de l'estudi d'arquitectes Vora, que va guanyar el concurs de la urbanització de tot el voltant del Mercat del Born. Són uns arquitectes amb una sensibilitat molt especial i van pensar un projecte que recuperés els materials que hi havia a la urbanització original. D'aquí ve el treball dut a terme a la superfície de les llambordes, on han aplicat una textura diferent per fer un dibuix en el paviment. Així insinuen allò que s'havia trobat dins del mercat. Per exemple, si camines per allà s'intueix per on passava el Rec Comtal gràcies a la textura i el color del paviment. La idea era portar el de dintre cap en fora.
 
El plantejament urbanístic, com ha condicionat la vostra proposta?
El plantejament urbanístic era molt interessant perquè Vora volia ser capaç de separar-se de l'edifici en la vessant lumínica. Anteriorment, els carrers que envoltaven el Mercat del Born tenien un trànsit rodat elevat i, amb la transformació urbana, van passar a ser carrers de vianants en plataforma única. Havien d'absorbir mobiliari urbà, gent, trànsit de veïns, etc. És per això que es va voler que aquests carrers es convertissin gairebé en places. Per aquest motiu des de la façana del mercat fins al primer element urbà hi ha amplada molt gran, en alguns trams de fins a 25 metres.
 
Quins van ser els principals reptes tècnics a què vàreu fer front?
El repte tècnic principal era saber si érem capaços d'agafar tot l'enllumenat públic, allunyar-lo del mercat i complir amb la normativa restrictiva de Ciutat Vella. Barcelona s'està movent entre els 10 i 15 lux de mitja amb una uniformitat del 40%, i Ciutat Vella volia 20 lux. En el sentit de la uniformitat lumínica, el districte va ser molt estricte. Això va fer que haguéssim de sobredimensionar els circuits i els nivells de lúmens per punt de llum sabent que després, com teníem control punt a punt, el podríem acabar d'adaptar a l'obra.
De fet, sobredimensionar el sistema no és dolent, entenent que si posàvem paquets lumínics un pèl més grans després el sistema és més eficient perquè està treballant a un 60 o 70% de les seves possibilitats en un període llarg de vida. D'aquesta manera també ens asseguràvem que el manteniment a llarg plaç fos molt adequat.
 
Explican's la relació que hi ha entre la idea d'allunyar la il·luminació de l'edifici amb el concepte de convertir el Mercat del Born en una mena de llanterna
Efectivament, l'objectiu era que el mercat es mostrés en ell mateix cap a la ciutat a través de la seva vida interior i funcionés com una llanterna. Com es fa això? Aprofitant les parts translúcides del mercat. El perímetre en sí es va treballar amb el concepte d'allunyar-se de l'edifici i que es mostrés per sí mateix, tot intentant que la corba de la llum cobrís sempre la zona de pas dels vianants, però mai taqués la façana amb llum directe. A mi m'agradaria que aquest projecte estigués 5 o 8 lux per sota perquè hi ha zones realment sobreil·luminades, però es va prendre aquesta decisió per un tema de seguretat pública i ho entenem perfectament. Per apreciar tota la potencialitat del projecte lumínic des d'un punt de vista de dissenyador és millor visitar el Born a les 3 de la matinada, perquè està programat un decreixement de la llum i transmet unes altres sensacions.
 
L'efecte que volíeu aconseguir de que s'il·luminés de dintre a fora, creus que s'ha aconseguit?
Jo crec que sí. Entenc que compleix la funció, sobretot, per a les veïnes i veïns que hi viuen, que reben molta pressió del turisme i de soroll a la nit. I en l'àmbit cultural associem el nivell de seguretat pública a la nit amb el nivell de llum aplicat. Sí que és veritat que sí haguéssim plantejat aquest projecte a una altre ciutat com Amsterdam o als països nòrdics haguéssim fet un plantejament molt diferent. L'objectiu que ens vam marcar el vam aconseguir i així ens ho va transmetre BIMSA.
 
Parlant del LED, quines possibilitats tècniques us ha ofert emprar aquesta tecnologia?
Si parlem de fotometria, hem fet que la llum baixi en forma de triangle. La tecnologia LED ens ha permès un control òptic exacte. Hi ha hagut una feina òptica i d'orientació dels capçals, un a un, molt fina. La diferència entre l'orientació d'un o altre LED és només de 1 o 2 graus. A més, el sòcol de la façana del mercat rep poquísima llum.
 
Aquest concepte aplicat a l'enllumenat exterior era compatible amb el plantejament dut a terme en la il·luminació interior del mercat?
A BIMSA, el nostre client, el concepte que els vam presentar els va semblar molt interessant, però no estaven segurs que la idea dels arquitectes que estaven treballant a dintre es pogués complementar amb la idea que teníem a fora. Des d'un punt de vista urbanístic el mercat s'ha entès com a un espai públic de trànsit urbà lliure cap al Parc de la Ciutadella, com si fos un carrer. Amb molt bon criteri, l'Enric Sòria, l'arquitecte encarregat de la rehabilitació del mercat, va tractar la il·luminació interior com si fos urbana. De fet, el Mercat del Born només és un espai urbà interior perquè té coberta. Ens vam complementar molt bé.
A més a més, BIMSA ens va encarregar una anàlisi que recollís la informació de tots els projectes de l'interior del recinte. Per exemple, Varis Arquitectes i Bopbaa van dissenyar els espais expositius del mercat. És a dir, l'auditori, sala polivalent d'exposicions itinerants i fixes i restauració/bar i botiga. En estar enganxats a façana de l'edifici, la por era com afectaria aquesta llum a la visió global de l'edifici.
La solució que vam proposar és un projecte que determina quines són les zones més interessants del mercat, quines són transparents, quines opaques, quin nivell de llum volíem emetre de dintre cap a en fora, etc. També havíem de tenir en compte la façana exterior, els finestralls de la coberta en 2 o 3 nivells, la glorieta principal i el cimbori, que era una mica el far del Born.
La nostra idea era que el cimbori fos el punt de referència quan veus el Born des de lluny. Sòria també ho tenia pensat i el que vam fer va ser reforçar el seu discurs.
 
Exactament, com es va dissenyar la instal·lació d'enllumenat de la façana?
El mercat té una façana opaca en sòcol de ceràmica, però després té uns finestralls recuperats amb la perfileria original i unes lames de vidre opalitzat. Entre aquests vidres i les façanes dels mòduls interiors hi ha una passarel·la tècnica. El que vam fer va ser aprofitar aquesta passarel·la per treballar amb llum en projecció rasant cap els vidres perquè tota la llum que hi ha a dintre de l'ús no sortís desordenada cap en fora i guanyés, justament, la imatge de continuïtat que perseguíem.
També hi va haver un tema conceptual, que era que volíem aprofitar la demanda de Ciutat Vella de treballar amb llum neutre d'uns 4.000 ºK en el nivell de paviment. Aquesta temperatura ens donava la possibilitat de mostrar el mercat, que tenia uns tons més càlids, d'una manera molt contrastada. I aquest contrast volíem que vingués més per la temperatura de color. Per això l'urbanisme té una tonalitat més neutra de llum i, en canvi, la façana té una tonalitat de 3.000 ºK, que és un pèl més càlid. A nivell visual funciona força bé.
 
Com valores el fet que el Mercat del Born estigui envoltat per una instal·lació lumínica urbana controlada punt a punt?
Cal destacar, primer, que aquest ha estat un dels primers projectes de control punt a punt implementat a Barcelona. Sí que s'havien fet altres iniciatives de control en capçalera, és a dir, controlant tota una línia junta de carrer.
Aquesta tecnologia de control punt a punt en urbà és interessant, en el meu entendre, perquè pots ordenar les enceses dels carrers i, en cas del Born, regular-ne els 4 o 5 que hi al voltant afinant, en percentatge, cadascun d'ells en funció de les necessitats i de l'activitat pròpia.
L'altre flexibilitat del sistema de control és que carrer per carrer podem triar quines hores de la nit són de baixa afluència de vianants i, per tant, es pot regular el nivell i estalviar energia. Això és meravellós.
L'altre aspecte destacable del control és la informació de tornada que dóna, un fet que no sempre passa. La transmissió de dades bidireccional permet que, ara sí, punt a punt puguis saber que les lluminàries estiguin funcionant correctament. Si hi ha un driver que falla o una placa de LEDs que es fon ho pots saber amb una exactitud total.
 
Què ens pots comentar del manteniment? És senzill?
El sistema de control és una gran avantatge pels plans de manteniment de l'Ajuntament de Barcelona, òbviament, També és veritat que un dels criteris que vam posar sobre la taula en la nostra proposta era com s'hauria de fer el manteniment de totes aquestes lluminàries urbanes. Els LEDs com a elements electrònics que són estan formats per dos components bàsics. El díode i l'equip electrònic, que fa que el LED pugui funcionar. Aquests dos elements prioritaris s'han de poder mantenir i no hi ha cap fabricant que et garantitzi les 50.000 hores de funcionament del driver. Per tant, moltes vegades el manteniment prové més sovint de l'electrònica del driver que no pas del propi díode LED. Una de les demandes de l'Ajuntament era que es pogués mantenir fàcilment i sempre des de la part de sota de l'equip electrònic. Per aquest motiu vàrem triar uns mòduls que tenien la característica especial de ser pròpiament modulars, és a dir, es poden desmuntar i canviar-los.
L'estètica de les lluminàries són un pèl industrials, però a l'arquitectura els hi va funcionar perquè els hi vam dissenyar un suport especial i el bàcul era molt neutre. Tècnicament i envers les lents els funcionava molt bé.

TEXT: ALBERT LÓPEZ / IMATGES: Álvaro Valdecantos

Publicat: 28/04/2016

Etiquetes:mercat born iluminacio jordi ballesta LED tecnologia innovació innovació tecnològica disseny control automatització smart city

Comparteix a
Cap vot de moment