Planta experimental de depuració d’aigües energèticament sostenible a Rubí-Valldoreix

L’Escola d’Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha aconseguit fer funcionar amb èxit un sistema a escala de laboratori amb l’objectiu de comprovar que és possible depurar aigües residuals urbanes i, alhora, generar energia. Ara el sistema es posarà a prova a gran escala a la depuradora de Rubí-Valldoreix. La prova pilot forma part del projecte SAVING-E del Programa LIFE de la Unió Europea coordinat pels professors Julián Carrera, Maria Eugenia Suárez, Julio Pérez i Francisco Javier Lafuente del grup GENOCOV del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB i compta amb la participació de Depuración de Aguas del Mediterráneo (DAM), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Plataforma Tecnològica Europea per a l’Aigua (WssTP).

La planta pilot de Rubí-Valldoreix tindrà un volum total de dos metres cúbics i tractarà tres metres cúbics al dia d'aigua residual urbana. Comparada amb els actuals sistemes de tractament d'aigües residuals urbanes, els investigadors preveuen, per una banda, reduir un 40% el consum energètic total, un 10% l'abocament de compostos de nitrogen, i un 20% les emissions de gasos amb efecte hivernacle. I, per altra banda, augmentar un 50% la producció de biogàs. S’espera que la planta pilot entri en funcionament durant el primer trimestre del 2017 i obtingui els primers resultats a finals d’any. A finals de 2018 se’n validaran definitivament els resultats.

L’objectiu final del projecte és redissenyar radicalment les plantes de tractament d’aigües residuals per aconseguir la producció d’energia sense afectar-ne el nivell de depuració. De fet, s’espera que el procés millori el rendiment depurador. Les plantes actuals exigeixen, com a mínim, un consum anual d’energia d’entre vuit i quinze kWh per habitant per complir les exigències legals de descàrrega d’afluents en termes de matèria orgànica, nitrogen i fòsfor.

Les actuals depuradores emeten volums de gasos amb efecte hivernacle considerables i tenen un cost econòmic significatiu. Eliminar aquesta despesa implicaria un estalvi d’entre 500 i 1.000 milions d’euros a l’any per als països de la UE. La nova depuradora utilitzarà tota la matèria orgànica present a l’aigua residual per produir biogàs, un element combustible format, fonamentalment, per metà que es pot utilitzar per obtenir calor i electricitat.

Per altra banda, el nitrogen de l’aigua residual s’eliminarà de manera autòtrofa, és a dir, sense necessitat de matèria orgànica. Això és possible mitjançant una nova tecnologia basada en dues etapes biològiques (un reactor aeròbic de nitritació parcial i un reactor anammox). En aquest reactor, un grup de bacteris de l’ordre planctomycetes transformen els nitrits i l’amoni en nitrogen que es lliura a l’atmosfera sense problemes. A més, els bacteris progressen només en el reactor sense necessitat de fer grans aportacions d’aliments.

La primera planta amb un reactor anammox a gran escala va entrar en funcionament l’any 2000 a Alemanya, però els prototips posteriors no han reeixit ja que els dos processos es duien a terme en un únic dipòsit de depuració. Segons Julián Carrera, el doble procés “només funciona quan les temperatures són superiors a vint graus, la qual cosa no passa a gran part d’Europa al llarg de l’any. En canvi, a la planta pilot de la UAB hi ha dos digestors separats.” El projecte LIFE SAVING-E “Two-Stage Autotrophic N-remoVal for mainstream sewaGe trEatment” disposa d’un pressupost total d’1.169.068 €, del qual la Unió Europea n’aporta el 58%.

Publicat: 05/12/2016

Etiquetes:aigües residuals urbanes biogas medi ambient sostenibilitat mediambiental química ACA aigües SAVING-E energia Enginyeria recerca uab innovació

Comparteix a
Mitja: 4.5 (2 votes)

Articles relacionats

El grup GEMMA de la UPC investiga com generar recursos energètics a partir de les aigües residuals urbanes

  • 30/11/2016

Investiguen com produir nous recursos energètics i productes d’alt valor... Llegir més