El peix... es mossega la cua

Pujar a bord de les embarcacions les innovacions derivades de l’enginyeria ha transformat la professió de pescador. Llançar les xarxes a alta mar sempre ha comportat molt d’esforç i resultats incerts. Tot i l’ofici i les bones arts del patró, la pesca era massa atzarosa per obtenir beneficis regulars. A les costes mediterrànies, tradicionalment, l’activitat es reservava a vaixells poc tripulats que tornaven a port cada dia. Les primeres innovacions en el sector van transformar aquest model. L’enginyeria mecànica —com en el cas de l’agricultura— va propiciar la instal·lació de motors destinats a transformar la pesca en una activitat cada cop menys manual i poder submergir a l’aigua xarxes més grans i pesades que incrementaven les captures. 

Paral·lelament, la innovació en els sistemes de refrigeració va permetre equipar els vaixells amb sistemes que facilitaven la conservació del peix, i, sobretot, permetien treballar durant dies mar endins sense necessitat de tornar a terra fins a esgotar la capacitat d’emmagatzemament. L’última onada tecnològica no ha incidit tant amb l’aspecte tècnic de la captura com en l’estratègia per assegurar l’eficiència. Definitivament, pescar deixa de ser un ofici i es converteix en un engranatge industrial. L’ús de sonars i d’informació climàtica i marina permet dirigir els bucs cap als indrets on els bancs de peixos són abundosos. Alhora, les comunicacions sense fils i l’ús de les xarxes teledirigeixen cada flota pesquera, controlen la ubicació de cada embarcació i avalulen les millors condicions per extreure peix en cada moment.

Però aquests canvis, similars a molts altres sectors de l’economia, fan aflorar una problemàtica igualment paral·lela: la sobreexplotació del medi. El mateix fenomen associat a l’esgotament dels hidrocarburs per a l’obtenció d’energia. La pesca ara és més eficient, però, alhora, encara és una activitat massa contaminant i no del tot sostenible: tant per la generació de residus com per la sobrepesca, és a dir, la captura encara massa desregularitzada d’espècies i exemplars que haurien de seguir creixent i sembrant el mar i no arribar mai a terra, on s’acaben bandejant per al mercat.

Publicat: 24/10/2018

Etiquetes:editorial pesca Enginyeria tecnologia

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

Els valors com a pal de paller de l’enginyeria del futur

  • 23/07/2018

Els quatre centenars d’assistents a la Diada de l’Enginyer van subratllar... Llegir més