“La meva funció es basa en aconseguir que la roda no pari de girar”

Entrevistem David Cano, enginyer industrial, MBA per ESADE i coordinador del projecte “Espai Barça”

Confessa sentir-se afortunat per poder desenvolupar la seva feina. Treballa en l’àmbit en el qual es va especialitzar, a la seva ciutat i en el seu club de futbol de tota la vida. Com a coordinador responsable del macroprojecte “Espai Barça”, té a les seves mans la coordinació d’un equip internacional i multidisciplinari format per 90 professionals. Tots plegats han de fer possible una de les transformacions urbanes i arquitectòniques més importants dels últims anys a Barcelona. L’actuació, a més, ha d’executar-se sota un control mil·limètric dels 600 milions d’euros de pressupost global que van aprovar els socis del FC Barcelona.

A quines problemàtiques dóna solució el plantejament general del projecte?
Abasta àmbits diferents relacionats tant amb les infraestructures que té el club, principalment en el barri de les Corts, com amb la ciutat de Barcelona. Pel que fa a les instal·lacions del Barça, el projecte principal és la renovació i rehabilitació del Camp Nou. La millora de les infraestructures aportarà un doble benefici, a la massa social, per una banda, i a l’economia del club, per l’altra, ja que permetrà augmentar substancialment els ingressos en els pròxims anys. A Barcelona, l’”Espai Barça” millorarà la mobilitat i la seguretat veïnal, tant en els dies de partit com en la resta.

Com resoldreu la mobilitat? És un dels temes que més preocupen als veïns...
La primera mesura important és el soterrament de tot l’aparcament que hi ha en superfície dins del recinte del Camp Nou, aproximadament 3.200 places, corresponents a la zona de la tribuna de l’estadi i la Maternitat. L’espai alliberat generarà un flux de vianants molt gran no envoltat de cotxes el dia de partit. D’aquesta manera, separarem vianants i vehicles en el dia a dia. La segona és la reorganització i millora de tots els vials que hi ha al voltant del camp mitjançant un estudi de la mobilitat dels carrers Joan XXIII i Arístides Mallol, així com els possibles encreuaments entre la Travessera de les Corts i el carrer de la Maternitat. Finalment, es preveu construir 1.000 places d’aparcament soterrat per a motocicletes i, des del club s’intentarà absorbir part de l’estacionament dels autobusos de les penyes. L’objectiu és que molestin tan poc com sigui possible al veïnat.

I en l’àmbit de la seguretat?
Separarem encara més el flux de mobilitat entre les aficions dels equips per la zona de les Corts. La tanca perimetral que envolta l’estadi provoca un estancament de persones. Augmentarem el control tecnològic i implementarem altres mesures vinculades amb la seguretat que any rere any exigeixen la Liga de Futbol Professional (LFP) i la UEFA.

Per què és tan important obrir i integrar físicament i urbanísticament el nou Camp Nou a la ciutat?
El Barça té una infraestructura esportiva enorme dins de la ciutat, i això no és gens habitual. Gestionar l’activitat pròpia i coordinar-la amb el dia a dia de la ciutat no és fàcil. L’objectiu de la modificació del Pla General Metropolità que facilitaria la creació de l’”Espai Barça” busca, precisament, integrar les instal·lacions esportives dins de l’actual model de ciutat. Per tant, cal trencar o diluir les barreres urbanes d'accessibilitat i, en els àmbits del trànsit i la mobilitat, crear zones de comunicació entre la Diagonal i el barri de les Corts. Un altre gran motiu que justifica la integració és obrir la infraestructura esportiva a la ciutat perquè pugui gaudir-ne els 365 dies de l’any. El Barça és un pol d’atracció turística de primer ordre. Rep més de tres milions de turistes anualment. La nostra voluntat de potenciar el vessant turístic i de serveis coincideix amb la idea de crear punts de trobada turística fora de l'epicentre de Barcelona que promou el govern de la ciutat.

Quina ha estat la teva tasca com a coordinador del projecte?
Principalment, donar suport al director de l’àrea patrimonial, William T. Mannarelli, i coordinar tots els equips que estan participant en el projecte, així com l’equip tècnic del club. Sempre dic que la meva funció és fer que la roda no pari de girar. He d’intentar tenir els ulls en tots els vessants de manera que tothom estigui fent la seva feina i que, en tot moment, tinguin en compte tots els stakeholders que hi participen. Com a equip de project management, no hem d’oblidar que el nostre client és el propi Barça. Això implica tenir molt en compte el que opinen els socis, els departaments implicats en el dia a dia del club i preveure, a nivell estratègic, com funcionaria el futur Espai Barça. Aquest és un multiprojecte que hem dividit en projectes diferents que tenen prou entitat per gestionar-se per si mateixos. El principal és, lògicament, el nou Camp Nou, però també hi ha el nou Palau Blaugrana, el nou Miniestadi, que es construirà a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, el Campus Barça, que inclourà les oficines del club i l’aparcament soterrat, i la modificació urbanística, que tractem com un projecte a part.

"Les KPI’s tenen a veure, sobretot, amb terminis i control pressupostari"

Quina metodologia d’organització del treball i quins KPI’s heu implementat?
Internament, tenim reunions setmanals d’equip en les quals treballem amb matrius de responsabilitat. Cada membre és responsable de certes activitats i, transversalment, la resta de l’equip dóna suport a cada activitat. És a dir, no hi ha un responsable únic per a cada projecte, sinó que, depenent de l’activitat i del coneixement que pot aportar cadascú, de vegades una persona lidera i d’altres dóna suport amb més o menys dedicació. Cada projecte disposa d’equips externs de project management. Per exemple, en el cas de nou Camp Nou i del nou Palau Blaugrana, estem treballant amb IDOM i Tècnics G3. Ells són els responsables del dia a dia, però un grup de treball d’”Espai Barça” gestiona estratègicament aquest i la resta els projectes per donar-los una alineació  i consistència comunes. Les KPI’s tenen a veure, sobretot, amb terminis i control pressupostari. L’aproximació que fem com a project management en el projecte global és molt anglosaxona i molt proactiva. Aprofundeix molt en el dia a dia, en el detall i, fonamentalment, les decisions que prenem estan fonamentades en la gestió dels costos, que és un indicador bàsic per poder avaluar els riscos. De fet, en l’equip intern d’”Espai Barça” tenim una persona dedicada exclusivament a la gestió de costos, un quantity surveyor. Hem exigit en els plecs de condicions de cada projecte que els equips disposin d’especialistes en costos. Això implica que els equips de redacció i de  direcció d’obra comptin amb aquesta figura dins de l’equip.

Aprofundim una mica més en aquesta organització anglosaxona implementada...
En aquest esquema, és cabdal la figura del general planner que, per nosaltres, és l’equip redactor del projecte d’arquitectura. En el cas del nou Camp Nou, és l’equip d’arquitectes japonès-català Nikken Sekkei+Pascual-Ausió Arquitectes, liderat en l’àmbit local per Joan Pascual. Al capdavant del Palau Blaugrana hi ha HOK+TAC Arquitectes amb Eduard Gascón al capadavant. Com a generals planners, són els encarregats de contractar tots els consultors que necessitin, és a dir, enginyeries d’estructures, d’instal·lacions, de sostenibilitat, BIM managers, etc. El que volem és que l’equip d’arquitectes es faci càrrec de tot el disseny i la coordinació dels agents involucrats, a part d’assumir la responsabilitat legal. Malgrat tot, des del punt de vista del project management el que no hem de perdre mai de vista és el sentit comú. No ens agraden els superinformes de 200 pàgines, sinó que preferim que els membres de l’equip inverteixin el temps a desenvolupar el projecte correctament. Lògicament, comptem amb un dashboard com a quadre de comandament on també es reporten les feines.

El projecte global “Espai Barça” té un pressupost de 600 milions d’euros. Quina serà la tasca concreta del gestor de costos per fer quadrar els números?
El gestor ha de controlar el pressupost objectiu i evitar que hi hagi desviacions. Tanmateix, determinarà els cash flows de tots els projectes durant el desenvolupament i, alhora, farà l’exercici del value enginnering, és a dir, liderar i analitzar totes les propostes d’enginyeria de valor que arribin amb l’objectiu que s’ajustin al pressupost. Finalment, s’encarregarà de la gestió, tramitació i control dels canvis o incidències que puguin sorgir tant per part del client, com del propi projecte o dels agents externs. Afegiria que també caldrà que es creï una cultura interna d’equip, incloent-hi els general planners i els futurs contractistes, on la filosofia de control de costos sigui assumida per tothom.

Per tant, el control dels costos és un dels reptes principals, per no dir el prioritari?
Efectivament, sempre ho és en els projectes de construcció. Per nosaltres, és molt important el mandat que ens van donar els socis en el referèndum de l’any 2014 i que es basa en no gastar més de 600 milions d’euros. Però hi ha altres reptes. Volem fer renovar el Camp Nou sense interrompre l’activitat esportiva del primer equip, que té partit a casa cada 10 o 15 dies. També cal considerar que rebem milers de visitants cada dia. Per no aturar l’activitat, hem incorporat especialistes en planificació i en construction management a l’equip tècnic.

L’equip professional és molt gran i multidisciplinari. Què ens en pots explicar?
L’equip és híbrid. El 50% són professionals internacionals i l’altre 50%, locals. És la filosofia que estem duent a terme per a la contractació dels equips. Sí bé és veritat que intentem apostar més per la gent d’aquí, l’equip intern està liderat per William T. Mannarelli que és un dels millors experts mundials en la direcció i execució d’estadis i arenes. En l’àmbit local, tant a Catalunya com a Espanya, no trobes professionals amb aquesta experiència i know how que donin seguretat al projecte, entre altres motius perquè no hi ha hagut l’oportunitat de construir gaires estadis de gran magnitud. En canvi, els professionals locals aportem el coneixement de projectes, d’autoritats, d’organitzacions internes i, fins i tot, la cultura.

"Vam decidir fer un aixecament topogràfic en 3D amb un núvol de punts per desenvolupar tota la geometria de l’estadi en BIM"

Quin ha estat el paper del BIM en el projecte?
Diria que és una de les apostes que va fer el club fa dos anys i mig. Quan vaig començar a treballar-hi, una de les primeres tasques que em van encomanar va ser conèixer exactament la situació actual del Camp Nou a nivell geomètric i d’infraestructures. És un estadi amb més de 50 anys d’antiguitat i molt dinàmic. Documentar què hi passa a l’interior és complicat. Aleshores, vam decidir fer un aixecament topogràfic en 3D amb un núvol de punts per desenvolupar tota la geometria de l’estadi en BIM. Tot seguit, vaig fer una presentació als departaments del club per explicar les bondats i la potència que tenia la possibilitat d’incorporar corporativament la metodologia BIM de cara a l’explotació futura. El plantejament estratègic que fem del BIM s’ha de desenvolupar amb un nivell alt d’exigència en la redacció de projectes. Per a la fase de construcció, lògicament, utilitzar i millorar els models amb BIM tant a nivell geomètric com de metadata.

I pel que fa al facility management?
Sempre s’ha de tenir en el punt de mira el manteniment, és a dir, la funció del facility manager, i la futura explotació que, en el nostre cas, és molt diversa. En aquest sentit, el BIM ens donarà una eficàcia i una traçabilitat bàsica per saber, en tot moment, què està succeint a les nostres infraestructures. Tota la base de dades que gestionarem amb el BIM, la podrem integrar a l’estratègia smart que el club ja està desenvolupant. A l’equip comptem amb un BIM manager que ens ajuda a marcar l'estratègia de tots els projectes a nivell de codificació, metadata, requeriments, etc.

Quins són els components tecnològics més destacables d’Espai Barça?
A nosaltres ens agrada vincular la tecnologia i el vessant smart amb un concepte encara més important que és la sostenibilitat. És una visió holística que fa partícips tots els projectes, amb sentit comú i que implica una sèrie de millores ens aspectes mediambientals, econòmics i socials. Fa poc, el Campus Barça ha estat precertificat amb el nivell Gold per l’organisme DGNB (German Sustainable Building Council). El vessant intel·ligent s’està treballant, des de fa molt de temps, des del departament TIC del club que, alhora, està molt alineat amb l’smart city. En el futur, implementarem tecnologies innovadores i contrastades per poder fer un smart stadium/estadi intel·ligent que ens permeti estar entre les primeres posicions europees a nivell de noves tecnologies i gestió de la informació en un campus esportiu.
 

Publicat: 09/12/2016

Etiquetes:FC Barcelona barça project management BIM cash flow vaule engineering construction management gestió coordinació Espai Barça construcció edificació urbanisme mobilitat Seguretat quantity survivor

Comparteix a
Mitja: 3.8 (6 votes)

Articles relacionats

Els EIC signen un conveni de col·laboració amb el FC Barcelona per a treballar en l'Espai Barça

  • 28/04/2017

L'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC), el Col·legi d'... Llegir més

VÍDEO: Les fases de construcció del Nou Camp Nou

  • 22/04/2016

La directiva del FC Barcelona, acompanyada dels jugadors i cos tècnic del... Llegir més