“Llicenciem la nostra tecnologia i els ingressos que això ens genera, els invertim a desenvolupar-ne de nova”

Rubén Bonet va cofundar Fractus l’any 1999 amb el també enginyer doctor Carles Puente a partir de la primera spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’empresa va desenvolupar una tecnologia basada en les formes fractals que va revolucionar la indústria de la telefonia mòbil de tot el món ja que permetia fer desaparèixer les antenes que, fins aleshores, sobresortien com un apèndix del terminal. El 2009, Fractus es va enfrontar a deu fabricants de mòbils (entre els que destaquen Samsung, LG, HTC, RIM-Blackberry, Sharp) perquè es reconegués l’ús de les seves patents. En el cas de Samsung, el litigi va arribar a judici i la justícia va acabar donant la raó a l’empresa catalana. Bonet, que n’és el president, va ser designat l’any passat representant de les pimes europees a l’IP Europe, una associació creada recentment per empreses tecnològiques europees amb l’objectiu de defensar el sistema de patents davant del canvi normatiu aplicat als Estats Units i que, al seu entendre, perjudica la innovació.

Què ha suposat per Fractus convertir-se en representant de les pimes europees en la defensa de les patents?

Primer de tot, cal dir que ha estat un honor que IP Europe hagi pensat en nosaltres per fer aquesta tasca tenint present que, darrere d’aquest organisme, hi ha companyies tan importants en el teixit empresarial europeu com Nokia, Ericsson o Fraunhofer Institute. Representar les pimes i estar en contacte amb empreses de la nostra dimensió o més grans ens aporta una visió molt més àmplia sobre qüestions relacionades amb l’IP (propietat intel·lectual) i les patents a nivell europeu. Des d’aquesta banda de l’Atlàntic, es considera que la legislació nord-americana protegeix més les empreses que comercialitzen la tecnologia que les empreses innovadores... Efectivament, malgrat que, en els darrers vint anys, els Estats Units han sigut un referent en la protecció de la innovació i dels invents relacionats amb la tecnologia, des d’en fa quatre o cinc han fet uns quants passos enrere. En bona part, per satisfer els interessos de grans companyies de Silicon Valley. Les grans comercialitzadores de tecnologia han forçat una revisió del sistema de patents que està provocant grans canvis en la legislació. Des d’Europa, ens ho mirem amb preocupació ja que aquí també s’està revisant el sistema i correm el risc que s’acabin important alguns dels canvis aplicats als Estats Units.

Què hi pot fer l’IP Europe?

Intentar evitar que això no passi perquè un debilitament del sistema de patents provoca, de forma directa i a mitjà termini, més incertesa i inseguretat en la recerca i la innovació que, alhora, es tradueix en menys finançament i menys projectes en marxa. Per això, des d’IP Europe defensem un sistema de patents sòlid i fort. Treballem a Brussel·les perquè les institucions comunitàries (Comissió Europea i Oficina Europea de Patents) hi siguin sensibles.

Remuntem-nos a la creació de Fractus el 1999. El doctor Puente, que feia anys que investigava les tecnologies fractals a la seva Càtedra deTelecomunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), li proposa impulsar conjuntament aquesta iniciativa empresarial. Què en recorda d’aquells primers temps en què l’empresa era una start-up? Quins van ser els principals desafiaments?

Recordo que, malgrat que la primera oficina fos el menjador de casa meva perquè no teníem ni garatge, van ser uns temps plens d’il·lusió. En un primer moment, érem dues persones, però, a poc a poc, vam anar creixent. Per tant, el reclutament de talent va ser un primer aspecte important als inicis. Com en la majoria d’empreses emergents, la qüestió del finançament també va ser molt rellevant ja que el nostre model de negoci requeria una inversió notable. I, és clar, també vam haver d’afrontar el desenvolupament dels primers prototips del producte per demostrar que la tecnologia funcionava. Suposo que són reptes comuns a la majoria d’empreses amb característiques semblants a les nostres.

Com dèiem, Fractus, com a empresa innovadora, va revolucionar la indústria dels telèfons mòbils a tot el món. Gairebé dues dècades després, en quin moment es troben com a empresa?

Tenim un model de negoci consolidat que consisteix, bàsicament, a seguir invertint en tecnologia i, sobretot, llicenciar per la via de royalties i de patents la tecnologia que desenvolupem. No fugim del model de venda de productes, però entenem que el més rendible per a nosaltres és la llicència de tecnologia. És un cercle virtuós: llicenciem la nostra tecnologia i els ingressos que això ens genera, els invertim a desenvolupar-ne de nova. En definitiva, seguim el model de companyies grans com Qualcomm o InterDigital, tot i que nosaltres treballem en un mercat més concret, el de la tecnologia d’antenes.

Malgrat que Fractus ha anat evolucionant d’un primer model de negoci basat en la venda de productes cap a un d’enfocat a la comercialització de llicències i cobrament de royalties, no han deixat de fabricar...

No i, de fet, recentment, amb la voluntat de potenciar aquesta activitat hem creat una spin-off, Fractus Antennas.

En un context econòmic i tecnològic tan canviant, com s’imagina el futur de Fractus en un horitzó de deu anys?

En base a l’evolució actual, veiem que les nostres llicències cada cop tenen més aplicacions. Per tant, imagino que sense abandonar el món dels telèfons intel·ligents ens anirem expandint cap a noves àrees com els wearables o l’internet de les coses. També s’estan produint molts canvis en el camp de les infraestructures de telecomunicacions com la creació d’una xarxa d’antenes d’estació base (les que es troben damunt dels edificis) que doni resposta a la demanda creixent de dades per part dels usuaris que, cada cop més, utilitzen els telèfons mòbils per fer més coses: veure vídeos, navegar per internet, pagar, engegar el termòstat de casa abans d’arribar, etc. Això cal fer-ho amb antenes que tinguin un impacte visual reduït. Per tant, en aquest àmbit properament també apareixeran oportunitats de negoci. Finalment, també apostem per l’exportació del nostre model de negoci a companyies que estan en un estadi que nosaltres ja hem superat mitjançant programes de business partners, és a dir, oferim la nostra experiència a altres empreses que la necessitin.

Per acabar, parlem del paper dels enginyers a Fractus. Com se’n concreta la presència: número, perfil i procedència?

Més del 70% dels treballadors som enginyers i pràcticament tots, de Telecomunicacions. Pel que fa a la procedència, el que busquem és el millor talent disponibe d’arreu del món. I he de dir que la proporció d’enginyers i enginyeres s’acosta força a la paritat!

Publicat: 18/07/2017

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

Facebook confirma que llançarà el seu propi satèl·lit per a la difusió d'Internet

  • 17/08/2018

El projecte s’anomena Facebook Athena i està pensat per difondre Internet a... Llegir més

La fira mundial de l’audiovisual ISE, arribarà a Barcelona el 2020

  • 16/08/2018

L’Integrated Systems Europe (ISE), la Fira tecnològica líder del sector... Llegir més