Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya des del desembre passat, Francesc Torres (Eivissa, 1962) és catedràtic i enginyer de telecomunicacions per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la mateixa UPC, on duu a terme docència i recerca en l’àmbit de les radiocomunicacions i l’observació de la Terra. Torres va iniciar la trajectòria professional a l’Agència Europea de l’Espai (ESA), a Holanda, el 1988. Ha rebut el Premi a la Millora de la Qualitat en la Docència Universitària (1997) del Consell Social de la UPC pel Laboratori de Radiació i Ones Guiades.

Quina li agradaria que fos la seva principal aportació a la UPC des del càrrec de rector i, en quina mesura, la formació com a enginyer hi pot influir?

Com a rector, l’objectiu principal és que la UPC compleixi molt millor la funció d’universitat pública i sigui reconeguda com a tal per la societat, l’empresa i, en definitiva, pel país en general. Als enginyers ens agrada fer projectes, executar-los i, per descomptat, deixar-los acabats... Es diu que on els altres veuen problemes, nosaltres veiem oportunitats! Suposo que això i la capacitat de fer equip defineixen la meva manera de fer.

Com a ferm defensor de l’excel·lència investigadora de la UPC, quines mesures es proposa emprendre per potenciar-la encara més?

L’excel·lència és imprescindible per gaudir d’una bona reputació que ens permeti captar talent i posicionar-nos a nivell internacional. Per potenciar-la, hem de tenir present que, en bona mesura, depèn de la feina que fa cada investigador individualment. Per tant, com a universitat, ens toca vetllar perquè puguin treballar de la millor manera possible. Hem de crear un ecosistema propici per a la creativitat i això passa, per exemple, per resoldre qüestions d’ordre pràctic del dia a dia dels investigadors. L’objectiu és que puguin concentrar-se en aquelles tasques que ens donen valor afegit. 

Quan parla d’una estructura més federal per a la UPC, a què es refereix?

Com tots sabem, l’origen de la UPC ja és federal; es va crear per la unió d’un seguit d’escoles amb una identitat molt marcada en termes d’història, maneres de fer i prestigi. Tot i això, en els darrers anys, hi ha hagut una tendència molt centralitzadora que, principalment, s’explica per la necessitat de ser tan eficients com fos possible. Doncs bé, sense perdre l’eficiència, els mecanismes de decisió han d’anar tornant a les escoles per donar-los capacitat per endegar projectes propis. Hem de reconèixer i potenciar el pes que hi tenen els estudiants que, a més, hi estableixen vincles molt forts. Vincles que, en molts casos, perduren tota la vida. 

“Els 1.000 professors que tenim fent projectes són 1.000 oportunitats d’obrir-se pas professionalment per als estudiants”.

La seva candidatura va tenir un fort suport dels alumnes de grau i màster universitari; en concret, un 65,34% dels vots ponderats. A què el compromet aquest suport dels estudiants?

Evidentment, a complir el que vam prometre durant la campanya. La raó de ser de la universitat són els estudiants. Dit d’una altra manera, si no hi ha alumnes, no hi ha universitat. Per tant, hem de construir la institució a partir dels estudiants: millorar-ne l’acollida, donar més vida a les associacions, fomentar-ne la participació en el dia a dia ida de la institució i, per descomptat, donar impuls a les carreres professionals que inicien. Els 1.000 professors que tenim fent projectes són 1.000 oportunitats d’obrir-se pas professionalment per als estudiants.

En poques paraules, com definiria l’evolució que han tingut els estudis d’enginyeria des dels seus anys d’alumne a l’ETSETB?

La principal diferència és que tot s’ha accelerat molt a risc de caure, en alguns aspectes, en la superficialitat. A la UPC, creiem que els primers anys han de servir perquè els alumnes adquireixin cert grau de maduresa a partir d’uns coneixements i habilitats que perdurin al llarg de la vida per, posteriorment, especialitzar-se. 

En l’especialització, assistim també a una gran diversificació, potser fins i tot excessiva, que ve donada pel fet que la tecnologia s’està introduint a tots els sectors (agricultura, salut, turisme...) i això requereix més transversalitat. Hi ha qui diu que ja hi ha més tecnologia en un tomàquet que en un iPhone! 

Què recomanaria als nois o noies que estan acabant el batxillerat i s’estan plantejant estudiar una enginyeria?

Sobretot, que facin allò que els agradi. Potser no cal ser un geni per ser un bon professional, però sí que cal constància i dedicar-hi hores. I ser constant és molt més fàcil si allò que fas t’apassiona o, com a mínim, t’agrada.

Les vocacions femenines són encara una assignatura pendent per una universitat com la UPC?

Tot i que la presència de dones ha anat augmentat, la persistència d’alguns rols de gènere a la societat les allunyen dels estudis tecnològics. Això és innegable i cal combatre-ho. En aquest sentit, des de la UPC tenim en marxa una sèrie de programes destinats a acostar la tecnologia a les noies, especialment en l’etapa en què comencen a plantejar-se què volen ser quan siguin grans. És a dir, quan tenen deu o dotze anys. Crec, però, que és un repte de país i que totes les administracions hem d’anar de la mà perquè no ens podem permetre perdre el 50% del talent!

En quins termes creu que s’haurien de plantejar les relacions entre el món universitari i els col·legis professionals com els EIC?

Crec que tenim una bona relació i que, en l’exercici de la professió, el paper dels col·legis és important. Tot i això, estem en un entorn molt canviant, per exemple en la forma en què s’organitza l’activitat econòmica. Penso que tant els uns com els altres (els qui formem els futurs enginyers i els qui els acompanyen en l’exercici de la professió) hem d’evolucionar conjuntament.  

I amb la indústria? El món acadèmic treballa prou a prop del de l’empresa a casa nostra?

Hi ha camí per recórrer en ambdós sentits. Per la nostra part, el meu equip té, entre les prioritats, la transferència de la tecnologia. Hi ha dues persones encarregades de potenciar el contacte dels estudiants amb l’entorn industrial a través de tot tipus de col·laboracions. Per exemple, treballem per acostar-nos a la petita i mitjana empresa o perquè els campus territorials beneficiïn l’entorn més immediat.

Publicat: 12/06/2018

Etiquetes:talent Francesc Torres UPC rector professor oportunitats estudiants

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

“La clau de l’èxit és fer una bona feina, ser perseverant i que t’agradi el que fas”

  • 12/03/2018

Pau Guarro és llicenciat en Enginyeria Mecànica a l’ETSEIB i en Enginyeria... Llegir més

Les xarxes socials posen la ciència i la tecnologia a l’abast de tothom

  • 07/03/2018

Un cop tenim les conclusions o els resultats d’una mostra o experiment amb... Llegir més