Investigadors de l'ICFO construeixen una xarxa d'informació quàntica híbrida

En un estudi publicat recentment a Nature, els científics de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) —institut universitari de recerca adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)— Nicolas Maring, Pau Farrera, Kutlu Kutluer, Margherita Mazzera i Georg Heinze, dirigits pel professor ICREA Hugues de Riedmatten, han aconseguit un enllaç elemental en una xarxa quàntica "híbrida" i han demostrat, per primera vegada, la comunicació quàntica fotònica entre dos nodes quàntics de diferent naturalesa, col·locats en diferents laboratoris, utilitzant un sol fotó com a portador d'informació.

Avui dia, les xarxes d'informació quàntica estan començant a materialitzar-se, amb la possibilitat d'arribar a ser una tecnologia disruptiva que proporcionarà capacitats radicalment noves per al processament de la informació i la comunicació. Les investigacions més recents en el camp assenyalen que aquesta revolució de les xarxes quàntiques podria estar a prop.

Una xarxa d'informació quàntica està formada tant per nodes quàntics, que emmagatzemen i processen informació, constituïts per sistemes de matèria com gasos atòmics freds o sòlids alterats, entre d'altres, com per partícules encarregades de transferir la informació, generalment fotons. Si bé els fotons semblen ser portadors perfectes d'informació, encara existeix certa incertesa sobre quin sistema de matèria es podria utilitzar com a node de la xarxa, ja que cada sistema proporciona diferents funcionalitats. Així doncs, científics d’aquest camp han considerat la possibilitat d'implementar una xarxa híbrida, buscant combinar les millors capacitats de diferents sistemes de materials.

Estudis anteriors han aconseguit transferències segures i fiables d'informació quàntica entre nodes “idèntics”, però aquesta és la primera vegada que això s'aconsegueix amb una xarxa de nodes "híbrids". Els investigadors de l'ICFO han trobat una solució per fer funcionar una xarxa quàntica híbrida i resoldre el repte d'una transferència segura i fiable dels estats quàntics entre diferents nodes quàntics a través de fotons individuals. A més de fer-ho dins un entorn lliure de soroll, un fotó individual necessita interactuar fortament amb els nodes heterogenis o sistemes de matèria, que generalment funcionen a diferents longituds d'ona i amples de banda. Com comenta Nicolas Maring, "és com tenir nodes parlant en dos idiomes diferents. Perquè es comuniquin correctament, cal convertir les propietats del fotó individual perquè pugui transferir eficientment tota la informació d'un node a l'altre".

Com van resoldre el problema

En el seu estudi, els investigadors van utilitzar dos nodes quàntics molt diferents en naturalesa: d'una banda, el node emissor estava constituït per un núvol d'àtoms de Rubidi refredat per làser i, d'altra banda, el node receptor era un cristall alterat amb ions de praseodimi. Del gas fred, van generar un sol fotó amb un ample de banda específic molt estret i una longitud d'ona de 780 nm. Després van convertir el fotó a la longitud d'ona de la telecomunicació de 1552nm per demostrar que aquesta xarxa podria ser completament compatible amb el rang actual de la banda C de telecomunicacions. Posteriorment, el van enviar d'un laboratori a un altre a través de la fibra òptica en forma d'un time-bin qubit fotònic. Un cop al segon laboratori, la longitud d’ona del fotó es va convertir a 606nm per interactuar correctament i transferir l'estat quàntic al node del cristall alterat receptor. Després de la interacció amb el cristal, l'estat quàntic del fotó es va emmagatzemar en el cristall durant aproximadament 2,5 microsegons i després es va recuperar amb una fidelitat molt alta.

Els resultats de l'estudi han demostrat que dos sistemes quàntics molt diferents poden estar connectats i comunicar-se entre si per mitjà d'un sol fotó. Com comenta el Prof. ICREA a l'ICFO Hugues de Riedmatten, "poder connectar nodes quàntics amb funcionalitats i capacitats molt diferents i transmetre bits quàntics entre ells per mitjà de fotons individuals representa una fita important en el desenvolupament de xarxes quàntiques híbrides". Ser capaços de realitzar la conversió dels qubits fotònics a la longitud d'ona de la banda C de telecomunicacions mostra que aquests sistemes serien completament compatibles amb les xarxes de telecomunicacions actuals.

Xarxes de informació quàntiques vs. clàsiques

La xarxa d'informació clàssica, més ben coneguda com World Wide Web, va ser desenvolupada els anys 80. La informació que flueix a través de la xarxa es realitza mitjançant bits, es processa i modula per circuits i xips electrònics i es transmet a través de la xarxa per mitjà de polsos de llum dins de fibres òptiques, on hi ha una mínima pèrdua de senyal.

En lloc d'utilitzar els bits clàssics, les xarxes d'informació quàntica processen i emmagatzemen informació quàntica a través de bits quàntics o qubits. Mentre que els bits poden ser 0s o 1s, els qubits poden tenir aquest dos valors o estar en qualsevol superposició entre aquests dos estats. En una xarxa quàntica, els qubits són generats i processats per sistemes de matèria quàntica, e.g. gasos atòmics freds, sòlids alterats o altres sistemes. A diferència de les xarxes clàssiques, la informació quàntica es transfereix entre els nodes utilitzant fotons individuals en lloc de polsos forts de llum.

Les xarxes d'informació quàntica —constituïdes per nodes quàntics de matèria i canals de comunicació quàntica— obriran una nova via de tecnologies disruptives, permetent així aplicacions com la transmissió de dades perfectament segura, el processament millorat de dades a través de computació quàntica distribuïda o aplicacions avançades de sincronització de rellotges, entre d'altres.

Publicat: 23/11/2017

Etiquetes:informació quàntica híbrida ICFO fotònica Enginyeria recerca xarxa quàntica

Comparteix a
Mitja: 5 (1 vote)