«La introducció de la robòtica s’enfoca cap al cooperativisme de l’humà amb la màquina»

Entrevistem a Clea Parcerisas, estudiant del Doble Màster d’Enginyeria Industrial i Automàtica i Robòtica de l’ETSEIB

Té 22 anys i és de Barcelona. El setembre passat va acabar el Grau en Enginyeria Industrial que va iniciar el 2012. Es diu Clea Parcerisas i, sense perdre gens de temps, ha començat el Doble Màster en Enginyeria Industrial i Automàtica i Robòtica a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). Té molt clar que el seu futur professional passa per la robòtica. De fet, ara per ara, no es preocupa en excés per les possibles perspectives laborals. Està convençuda que sorgiran oportunitats tard o d’hora. Aquí o a l’estranger.

Perquè vas decidir fer el doble màster?
El que m’interessa sobretot és la robòtica i el vessant d’investigació. Però, amb el màster doble, també podré signar projectes industrials. He començat a treballar a l’Institut de Robòtica Industrial (IRI) gràcies a una beca de col·laboració que facilita la iniciació en la recerca. Sóc al departament de Percepció i Manipulació, en un projecte d’optimització d’energia en què col·laborem amb un altre equip de la UPC que està dissenyant un motor per elevar ascensors mitjançant una bateria recarregable que, alhora, que permet recuperar l’energia potencial que es perd quan l’ascensor baixa. La idea és aplicar-hi un sistema de control que, mitjançant uns algoritmes, validi les dades i, fruit de la pròpia experiència, valori si és necessari utilitzar l’energia de la xarxa per carregar la bateria o si, només pujant, en tindrà prou per fer les següents maniobres.

Cap on has pensat orientar la teva carrera professional?
Encara no ho tinc del tot clar perquè m’agrada tot. Quan acabi aquest projecte de l’IRI, participaré en un altre del mateix departament que consisteix a crear un robot que ajudi les persones a vestir-se. És un projecte a llarg termini. En una primera fase, es treballarà a partir de simulacions per tal d'intentar que el robot entengui, de moment, l’estat en el qual es troba la roba. És a dir, si està del dret o del revés, doblegada, etc. El teixit no és un objecte rígid i és difícil que el robot aprengui quines peces ha manipular i com ho ha de fer. De fet, quan vaig triar l’opció de l’IRI, tenia diverses ofertes sobre la taula. Entre ells un projecte del departament de cinemàtica enfocat en assolir el cooperativisme robot-humà en robots paral·lels, i un altre que es centrava en el control automàtic per minimitzar el desgast en piles de combustible.

Com et veus, per exemple, d’aquí a cinc anys?
Vull fer un doctorat a l’estranger. El màster doble et permet marxar els últims sis mesos per preparar el treball final.

Has disfrutat cursant el Grau en Enginyeria Industrial?
La carrera m’ha agradat molt i l’ambient amb els companys és extraordinari. Amb els professors, però, hi ha hagut poca relació perquè som moltíssims estudiants. El que caldria millorar són les infraestructures i tenir més equips i mecanismes per poder fer pràctiques. No tinc una altra universitat per comparar amb la Politècnica perquè no m’he mogut d’aquí. Però també és cert que la UPC té cert prestigi europeu i cada cop s’hi matriculen més estudiants estrangers, sobretot en el màster.

Quina valoració fas del poc temps que portes cursant el màster?
El primer curs del màster és com si fos, a la pràctica, el cinquè curs del grau. De fet, és normal perquè abans el grau es completava en sis anys (5 i el projecte) i ara només en quatre. Són dos anys menys. El que ja no em sembla tan bé són els preus de matrícula. Són molt cars. El màster no inclourà gaires pràctiques, però entenc que la part teòrica és necessària. Caldria fer-ho més fàcil per compatibilitzar els estudis amb feines amb les quals poguessis posar en pràctica els coneixements adquirits. Si no, després de sis anys, surts de la universitat sense haver tastat l’ambient laboral real.

Què en penses de la darrera polèmica generada per informes de consultores internacionals que apunten a la destrucció de milers de llocs de treball per l’eclosió de la robòtica?
En bona part, la introducció s’està enfocant directament cap al cooperativisme de l’ésser humà amb el robot, és a dir, a fabricar-ne que reaccionin a la interacció amb les persones. Inclús protegint-les. El projecte que comentava de robots paral·lels permet protegir l’humà. Imaginem que un robot està treballant en una planta industrial, se li acosta un humà i el toca, o, simplement, té contacte amb qualsevol altre cos. El robot no segueix fent força, sinó que, directament, tira enrere. Protegeix la persona de fer-se mal.

Creus que l’esclat de l’internet de les coses (IoT) obrirà moltes portes professionals per a enginyers joves com tu?
Sí, perquè l’IoT s’està desenvolupant molt ràpid que hi haurà molta feina per fer. Hi ha moltes empreses interessades en aquest nou tipus de comunicació entre dispositius. 

Publicat: 16/11/2016

Etiquetes:estudiant ETSEIB robòtica UPC màster grau enginyeria industrial robots col·laboratius

Comparteix a
Mitja: 5 (7 votes)