Les infraestructures intel·ligents s’obren pas

Túnels que absorbeixen la contaminació, asfalt que s’autorrepara o sensors que detecten fissures en ponts i preses. Són algunes mostres d’instal·lacions que es tornen intel·ligents per esdevenir més eficients i sostenibles. Infraestructures que són pilars bàsics de l’activitat humana diària, ens proveeixen d’energia i aigua, permeten desplaçar-nos i transportar mercaderies per terra, mar i aire o s’han convertit en imprescindibles per gestionar els residus a pobles i ciutats.

Les ‘infraestructures intel·ligents’ –smart infrastructures en anglès– suposen un gran salt qualitatiu tant des del punt de vista social, com econòmic i mediambiental. Es tracta d’“infraestructures en les quals s’implementen elements com, per exemple, sensors que n’aconsegueixen una funcionalitat que va més enllà de les finalitats originals”, explica María Eugenia Rodríguez, directora de la Unitat Tecnològica de Materials Composites de l’Eurecat. Les sigles SMART ens serveixen per descriure-les: són Sostenibles, Multifuncionals, Automatitzades, Resilents i estan Tecnificades.

Els túnels absorbents de contaminació, l’asfalt capaç de reparar-se per si mateix o els sensors que detecten fissures en ponts i presses “no són ciència-ficció, sinó aplicacions reals que ja s’estan implantant”, afirma Irene Ràfols, cap de la Unitat de Desenvolupament de productes de l’Eurecat. Ràfols cita com a exemples més estesos de materials que ja s’estan comercialitzant les pintures que reflecteixen calor o que absorbeixen diòxid de carboni i les finestres fotocromàtiques, que s’enfosqueixen quan els toca el sol.

Les expertes d’Eurecat asseguren que, “actualment, hi ha molts projectes de recerca en curs”. Per tant, podrien ser múltiples les sorpreses en forma d’avenços tecnològics que ens arribin de la mà de les infraestructures intel·ligents en els pròxims anys. De moment, desglossem els més actuals i els previstos en funció de cada una de les cinc potes que formen les infraestructures.

MOBILITAT
La connectivitat i la digitalització són les tendències més importants en l’àmbit de la mobilitat. Aplicar les TIC a infraestructures per al transport dona lloc a carreteres, semàfors, vies, ponts, aeroports, ports o túnels intel·ligents. Un grup d’investigadors de la Universitat d’Alcalà, en col·laboració amb l’Escola Politècnica de Lausana (Suïssa), ha dissenyat uns sensors de fibra òptica capaços de monitorar de manera contínua grans infraestructures. Això permet detectar amb gran precisió i antelació l’aparició d’erosions o fissures en ponts, preses o vies fèrries.

ENERGIA
Gràcies a les infraestructures in- tel·ligents relacionades amb la tecnologia energètica, és possible automatitzar, monitorar i optimitzar el consum elèctric. Les smart grids, per exemple, són xarxes tradicionals equipades amb sistemes intel·ligents de mesura i monitoratge de la demanda i producció i sistemes de comunicació bidireccional entre productors, consumidors i gestors de xarxa. Possibiliten la transició cap a un sistema energètic descarbonitzat, permeten al consumidor millorar el coneixement i la gestió del consum i faciliten una gestió de les xarxes elèctriques més eficient.

AIGUA

L’aigua és un bé escàs però imprescindible. Les infraestructures intel·ligents vinculades als sistemes de mesurament o gestió del cabals permeten reduir-ne el malbaratament, els costos que s’hi associen, així com la fiabilitat i la transparència en la distribució d’aigua a les grans urbs. Burgos, per exemple, està implementant un sistema de gestió de la xarxa de subministrament d’aigua potable que permet controlar-ne la qualitat de manera instantània i remota, el consum dels comptadors i l’estat de la xarxa.

EDIFICACIONS
L’estalvi energètic i d’aigua, la millora de la seguretat i l’automatització són els tres principals objectius dels edificis intel·ligents. S’estima que en aquests tipus d’infraestructures es poden aconseguir estalvis energètics del 40% i del 30% en consum d’aigua. The Edge (Amsterdam) està considerat un dels edificis més intel·ligents i sostenibles del món. L’activitat d’aquest edifici està monitorada a temps complet amb l’objectiu d’analitzar-la i, en funció dels resultats, reorganitzar l’activitat humana entre les parets de l’edifici.

RESIDUS
La gestió i el tractament dels residus s’ha convertit en una necessitat important, especialment a les ciutats. Actualment es generen, en conjunt, uns 1.300 milions de residus sòlids urbans a l’any en tot el món, una xifra que no para d’augmentar. Aquest increment té una conseqüència evident: l’encariment dels costos de recollida i gestió. Davant d’aquesta realitat, no és estrany que moltes empreses es dediquin a buscar solucions a aquest problema. L’start-up Compology, per exemple, ha dissenyat uns sensors que detecten els nivells de brossa als contenidors i avisen quan estan plens. Això permet racionalitzar la recollida. Amb aquests contenidors intel·ligents, l’empresa preveu una reducció de costos del 40%.

LA CLAU DE LES SMART CITIES

Les infraestructures eficients i sostenibles són la clau que obre la porta de les smart cities. Allò que converteix una ciutat en intel·ligent és la seva capacitat per crear un entorn innovador que funciona eficaçment a tots els nivells. En aquest punt és on aquest tipus d’infraestructures juguen un paper fonamental. A Catalunya, 270 empreses treballen en el sector de ciutats intel·ligents. Donen feina a més de 116.000 persones i facturen més de 36.600 milions d’euros, segons dades d’Acció. Com a resultat d’aquest ecosistema, Barcelona va acollir al novembre la setena edició de l’Smart City Expo World Congress (SCEWC) així com la primera edició de l’Smart Mobility World Congress, convertint-se de nou en la capital mundial de les ciutats intel·ligents

INTEL·LIGÈNCIA I SOSTENIBILITAT VAN DE LA MÀ

La sostenibilitat és un dels objectius principals i, en molts casos, fins i tot la raó de ser de molts dels avenços en matèria d’infraestructures, les quals s’estima que contribueixen en un 60% a les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Es busca, essencialment, evitar la contaminació ambiental i de l’aigua, promoure l’eficiència energètica de les construccions i assegurar l’accés a energies renovables o baixes en carboni. També es persegueix un disseny infraestructural que preservi i fomenti la sostenibilitat dels recursos naturals i contribueixi a millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones.

Publicat: 13/12/2017

Etiquetes:smart city smart cities sostenibilitat smart infraestructures intel·ligents

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

Enginyeria al servei de la llar

  • 17/09/2018

Un exemple quotidià com l’arribada de la fibra òptica a pobles i ciutats ens... Llegir més

La transformació digital de les organitzacions

  • 14/06/2018

El passat 23 de maig, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya va... Llegir més

CARNET, reconegut amb el Premi Nacional de Recerca al partenariat público-privat

  • 27/12/2017

CARNET és la primera plataforma de coneixement i de col·laboració entre la... Llegir més