Informe anual de l’AIE sobre Prospectiva Energètica

El Dr. Mariano Marzo, Catedràtic d'Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli de la Universitat de Barcelona, va explicar ahir a la seu dels EIC els trets fonamentals de l'informe anual de l'Agència Internacional de l'Energia sobre Prospectiva Energètica 2016-2040. Enguany, l’Informe anual de l’AIE sobre Prospectiva Energètica inclou com a novetats l'acord de París sobre canvi climàtic i els progressos tecnològics en el cotxe elèctric.

D’entrada, el ponent va posar de manifest que l’energia només és notícia quan té lloc algun succés extraordinari, com “el drama de la pobresa energètica de Reus o la pujada del preu de la llum”, però fora d’aquests fets noticiosos per la seva rellevància “no se’n parla prou ni amb suficient rigor”. A continuació, va apuntar que cal tenir una bona política energètica perquè és una prioritat estratègica.

Marzo va assegurar que ”no queda més remei per pensar a llarg termini que fer prospectives. Cal admetre que s’han de revisar de forma constant i refer-les contínuament, però són una bona eina que hem d’utilitzar. No ens hem de fixar només en el números, sinó especialment en les tendències”. Aquestes perspectives dels mercats mundials de l’energia en l’horitzó 2040 tenen implicacions per a la seguretat energètica, la protecció del medi ambient i el desenvolupament econòmic. També proporcionen a responsables polítics, indústria i altres agents socials interessats dades, anàlisis i informació per prendre decisions en matèria energètica.

L’aproximació metodològica utilitzada és el World Energy Model, que en base a diferents escenaris fa projeccions quantitatives de tendències energètiques a llarg termini (2014-2040). És una eina de simulació a gran escala, desenvolupada per la IEA durant més de 20 anys. Enguany contempla 5 escenaris quantitatius.

1.- Noves polítiques: incorpora polítiques energètiques en curs i avaluació dels resultats que s’obtindrien de la COP21.

2.- Polítiques actuals: considera només aquelles polítiques finalment establertes a mitjans de 2016; és un punt de referència per mesurar les “noves” polítiques.

Escenaris de descarbonització:

3.- Escenari 450: camí per limitar, amb un 50% de probabilitats, l’escalfament global a llarg termini a 2 graus per sobre els nivells preindustrials.

4.- Per sota del 21ºC. 66 % de possibilitat enlloc de 50%.

5.- Una primera avaluació del que es necessitaria per obtenir objectius més ambiciosos: 1,5ªC.

Els principals inputs per la modelització són les polítiques energètiques: les polítiques que es suposa que són aplicades pels governs de tot el món, que per tant varien segons l’escenari. També es tenen en compte altres factors:

1. Creixement mig anual del PIB mundial. Tots els escenaris.

2. Creixement demogràfic mig anual. Tots els escenaris.

3. Preus de les emissions de CO2. Varien moltíssim segons la regió i l’escenari.

4. Avanços tecnològics (innovació i costos). Incremental. Varien segons l’escenari.

5. Preus de l’energia. Varien segons l’escenari.

De 2014 a 2040 hi haurà un creixement mitjà anual del 3,4%. Els països no industrialitzats un 4,4%, Àsia el 5%, el que més Índia amb un 5,6%, Xina 4,6%, Orient Mitjà 3,4%. En canvi, els industrialitzats només creixeran un 1,9%, la UE 1,6%.

Quan al creixement demogràfic anual serà del 0,9%, el que equival a que el 2040 hi haurà 9.000 milions de persones. 2.000 milions de persones més que ara, dels quals el 63% viuran en grans ciutats a nivell mundial. Els emergents tindran el 2040 la mateixa població que hi ha ara a tot el món. En contrast, el creixement serà més lent als països industrialitzats: 1.394 milions el 2040. Hi haurà concentració en àrees urbanes del 85% de la població. Ara és el 80%. A la Unió Europea no hi haurà creixement: de 510 milions de persones que hi ha ara als 511 milions que hi haurà el 2040.

Pel que fa als preus de les emissions de CO2 serà molt variable. Quant als avanços tecnològics Marzo va assenyalar que totes les tecnologies estan rebaixant costos, el que serà bo perquè abaratirà preus. En referència als preus de l’energia, les projeccions determinen que als EUA el preu del gas serà la meitat que la UE o Japó, i el carbó tèrmic també.

En tots els escenaris existeix un cert desacoblament entre creixement del PIB, el consum d’energia primària i les emissions de diòxid de carboni. És limitat en New Policies Scenario, més fort en el 450 Scenario.

La demanda d’energia creix un 30% (2014-2040). Tot el creixement es produeix en economies emergents. Japó, Corea, la UE i EUA s’estanquen i es redueix. Totes les fonts energètiques creixen. Carbó 0,2%, petroli 0,4%, gas 1,5%, nuclear, 2,3%, hidroelèctric 1,8%, bioenergia 1,1%, altres renovables 6,9%. Les tecnologies baixes en carboni subministraran la meitat de l’increment de la demanada fins el 2040. El carbó i el petroli creixen poc.

Les polítiques governamentals i la reducció de costos permetran duplicar l’ús de les energies renovables i les millores en l’eficiència energètica. La intensitat energètica global cau fins el 2040 a una mitjana de 1,8% per any. Les renovables experimentaran gran avenços en les pròximes dècades, però les seves fites es mantenen en gran mesura circumscrites a la generació d’electricitat. L'era dels combustibles fòssils està encara lluny de la seva fi

Segons Marzo, el gas natural continuarà expandint la seva participació en el mix energètic global. És el company de viatge de les renovables. El gas natural liquat superarà en percentatge els gasoductes. El gas serà competitiu, i força, perquè n’hi ha molt.

La transformació del mix energètic global implica que els riscos per la seguretat energètica també evolucionin. Les preocupacions tradicionals relacionades amb el subministrament de petroli i gas es mantindran i, de fet, es veuran reforçades per les actuals caigudes record en els nivells d’inversió.

Els compromisos actuals no són suficients. 2,7ªC el 2100 si no es fa res. Encara que l’Acord de Paris constitueix un important pas endavant en la lluita contra l’escalfament global, obtenir fites més ambicioses constitueix un enorme desafiament i requerirà un canvi radical en el ritme de descarbonització i de millora de l’eficiència.

L’objectiu de 2ªC exigiria que les emissions de carboni aconseguissin el seu punt àlgid en els propers anys, per després emprendre un camí descendent que cap a finals de segle hauria de portar-nos a una nova economia de suma zero en emissions de carboni.

Per fer-se una idea de l’esforç necessari, la IEA conclou que el 2040 el nombre de cotxes elèctrics hauria de superar els 700 milions, desplaçant més de 6 milions de barrils per dia en la demanda de petroli.

Publicat: 14/02/2017

Etiquetes:canvi climatic energia

Comparteix a
Mitja: 5 (1 vote)

Articles relacionats

Barcelona subscriu la declaració de París per avançar cap a ciutats més verdes i amb zero emissions

  • 24/10/2017

Barcelona i 11 grans ciutats més de la xarxa internacional C40 han subscrit la... Llegir més

Reptes i oportunitats per millorar l'aire de la conurbació de Barcelona

  • 10/10/2017

La contaminació de l'aire a la conurbació de Barcelona continua superant els... Llegir més

Els oceans acumulen un 13% més de calor del que s'havia estimat

  • 15/03/2017

Els oceans poden estar emmagatzemant un 13% més calor que el que s'havia... Llegir més