“Un dels grans reptes de l’edificació és l’autoconsum energètic”

Entrevistem a Narcís Armengol, director general i cofundador d’ARCBCN

Afirma que el valor afegit del despatx d’enginyeria que va fundar ara farà quinze anys és el servei, el coneixement i l’experiència en determinats àmbits. ARCBCN  va néixer de la fusió de dos despatxos i ja compta amb més d’una vintena de treballadors. La firma està prou ben situada en el sector de l’enginyeria i la consultoria de projectes energètics i d’edificació. S’ha encarregat dels projectes i de la certificació LEED de dos pavellons de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. També ha participat en diversos projectes de district heating and cooling de Barcelona.  Actualment, col·labora en la redacció del Pla Estratègic d’Energia d’Andorra, amb el Supercomputing Center (que ha anunciat la posada en marxa del MareNostrum4) i en l’elaboració del Pla Director BIM pel ZAL del Port de Barcelona.

Quina és la trajectòria d’ARCBCN?
Es forma a partir de la integració de dues enginyeries: una liderada per l’Enric Ros i l’altre per mi. Érem companys d’estudis i, de vegades, col·laboràvem i compartíem idees i feines. L’any 2011 vam decidir fusionar-nos ja que ens donava certs avantatges tan a nivell d’economia d’escala com de dimensió, de possibilitats de creixement i d’afrontament de reptes. Reptes també personals, perquè, en moments complicats, l’acompanyament personal en la presa de decisions i de riscos és molt necessària. Hem tingut un creixement moderat però sostingut.

Creieu que la vostra línia de treball pot tenir un recorregut més gran?
Estic convençut que sí, però, entre els socis del despatx compartim la idea que la nostra vocació no és el creixement. La nostra feina és evitar créixer i agafar certes dimensions que ens facin perdre la realitat del dia a dia, el contacte amb els clients i el servei. Ens hem diversificat en l’oferta i sovint el mercat ens empeny a prendre decisions de creixement. Malgrat tot tenim dificultats per seguir mantenint el model sense no sobredimensionar-nos.

Alguns indicadors apunten una lleu remuntada de la construcció. Detecteu aquesta millora?
Lògicament, com a enginyeria lligada no únicament a l’edificació associem aquesta petita revifada a factors diversos. Per un costat, hi ha l’edificació lligada a la inversió privada i, per l’altre costat, la inversió pública, que va desaparèixer durant molts anys i ara torna a sorgir molt dèbilment. En conclusió, no hi ha hagut un canvi significatiu ni se l’espera. Pel que fa a la inversió privada, cal diferenciar entre els grans edificis de serveis com els equipaments, els centres comercials, els hotels i les oficines, i el sector residencial. Segueixen camins de creixement. El primer grup està més lligat a grups d’inversió i el segon, a la compravenda. Al despatx treballem en tots dos. Vocacionalment ens dediquem més als grans edificis de serveis, sobretot perquè són construccions més riques i complexes tècnicament i en les quals podem aportar el coneixement i l’experiència en certs aspectes tècnics. El plantejament no és només de compravenda, sinó de cicle de vida de l’edifici, és a dir, de manteniment i de costos d’explotació.

Quins són els serveis principals que oferiu en cadascun dels sectors?
Els dividim en quatre àrees bàsiques. La primera, la més important, és la redacció de projectes d’instal·lacions. La feina inclou des de l’auditoria prèvia d’instal·lacions existents fins a la redacció de projectes bàsics executius complerts, de direcció d’obra, direcció d’execució, legalitzacions, etc. Una altra àrea important és la consultoria energètica i ambiental. No fem projectes, sinó plans directors i estudis de viabilitat de certes tecnologies, energies renovables. Sobretot, models de negoci d’empreses de serveis energètics, redacció de plecs tècnics de licitacions, certificacions LEED, BREAM, etc. També disposem d’una àrea legal i de seguretat, centrada en la consultoria. L’última àrea és la participació en projectes de recerca. Hem col·laborat en un projecte europeu important d’eficiència energètica amb l’Ajuntament de Barcelona. Alhora, també formem part d’un altre molt gran i ambiciós de l’Horitzó 2020. I, molt recentment, estem coordinant el projecte MICRO TIC de la Comunitat RIS3CAT Energia gestionat per ACCIÓ. 

En què consisteix aquest projecte de RIS3CAT?
Com a socis, tenim Scheneider Electric i l’IREC. És un projecte de recerca de definició sobre un producte per a CPDs, modular, d‘alta eficiència i orientat a pimes.

I el projecte de l’Horitzó 2020?
És un projecte gran, dotat amb catorze milions d’euros. En formem part setze socis de diversos països europeus. Els espanyols són Tecnalia, COMSA i nosaltres. La temàtica central és la recerca d’eficiència en geotèrmia: tecnologies de perforació, solucions plug&play, millora de l’eficiència d’una bomba geotèrmica i els sistemes BMS de gestió i control.

Creieu que encara hi ha molt marge de millora per assolir instal·lacions energètiques més eficients en els edificis?
Sí, sens dubte. Cada any veiem millores. Diria que el nostre valor afegit com a enginyeria no és tant dissenyar una bomba de calor més eficient, sinó amb quins plantejaments tècnics i combinació de solucions existents. La clau està en l’elecció dels elements i la manera de gestionar-los per aconseguir-ne la màxima eficiència. On crec que hi ha molt marge de millora és en l’autoconsum energètic. És un dels grans reptes de l’edificació. 

Quina metodologia de treball feu servir i com us organitzeu internament?
L’organització depèn de cada departament. Per exemple, el de projectes, el més gran i més divers en tipologia de professionals, l’organitzem al voltant dels caps de projecte, que tenen un enginyer com a líder L’equip el completen una sèrie de tècnics projectistes i delineants.

Com esteu implementant el BIM en la tasca diària del despatx?
Fa temps que hi treballem. No ens el plantegem com una eina estrictament de dibuix i càlcul, sinó com un mètode d’organització. Ho vam entendre així des del principi. Hem fet alguns projectes en BIM i una de les riqueses, la que desperta més interès en els nostres clients, és que la consultoria a les propietats. És a dir, els ajudem a fer el pla d’implementació del BIM.

El BIM revolucionarà la manera de treballar i organitzar-se d’un despatx d’enginyeria, oi?
Sí, després veurem l’adopció que fa el mercat de l’eina. El potencial és innegable, però, com tots el canvis, requereix inversió i interès. Al final, t’has de transformar però no cal fer-ho si el mercat no et segueix. Les enginyeries no només treballem coordinades amb les propietats, sinó, moltes vegades, ho fan amb els arquitectes. No és una decisió unilateral.

Quines són les línies estratègiques per aquest 2017?
El BIM n’és una d’important i mantindrem les que hem desenvolupat fins ara perquè oferim un servei de proximitat aportant valor i coneixement que ens funcionat bé. Som en un procés de continuïtat i de millora de l’eficiència interna.

De quina manera us heu aproximat a l’internet de les coses?
El tema de la gestió i el control sempre ha estat important al despatx. La veritat sobre com es pot comportar un edifici està en com fas que es comporti i, lògicament, la gestió i el control hi ha de ser. La gran majoria de sistemes permeten la connexió a internet i tenen interfícies per actuar remotament. Crec que l’IoT et permet, especialment, monitoritzar. O sigui, tenir dades i aprendre a partir de certs comportaments i patrons.

Quina política teniu de cara a presentar-vos a determinats concursos?
No ens presentem a concursos on el preu pesi més del 60 o 65%. Hi renunciem. La gent ens ha de valorar per altres coses. Hi ha una frase molt gràfica: “El cost de la no enginyeria”. Què costa a la societat en forma de retards, d’increments de preus d’obres, de sobrecostos o en l’explotació posterior dels edificis el fet que no s’hagi dedicat prou temps i recursos al projecte? El 70% del cost global del cicle de vida d’un edifici comença quan ja està acabat, en el manteniment, en el que consumirà energèticament... Per tant, els projectes han de tenir molt en compte aquesta premissa. L’administració pública, que licita el servei d’enginyeria a cost i que l’adjudica amb rebaixes del 30 al 40% del cost de mercat, quin projecte pot esperar? Ningú fa miracles.

Publicat: 13/01/2017

Etiquetes:narcís armengol entrevista ARCbcn Enginyeria consultora serveis edificació medi ambient eficiència energética renovables autoconsum BIM

Comparteix a
Mitja: 4.5 (2 votes)