El grafè llueix al Mobile World Congress

El Mobile World Congress mostra la punta de llança de les tecnologies lligades a la realitat virtual, la internet de les coses, la robòtica, els materials superconductors o la conducció autònoma al NexTech, un espai de mostra dedicat a l’enginyeria més disruptiva, tant en l’àmbit experimental com aplicat. Com a tecnologia destacada torna a aparèixer el grafè, després de la seva irrupció durant el MWC de 2016, que ha avançat un pas més i en aquesta edició ja mostra sensors aplicables a indústries com l’automoció o la salut.

Considerat el material del futur, el grafè està compost exclusivament per carboni, és transparent, més dur que el diamant i alhora totalment elàstic i més lleuger que materials similars, a més de tenir capacitat per conduir temperatura i electricitat. Investigadors d’arreu del món busquie aplicacions per a aquest material, que es va aïllar per primera vegada en 2004 i que va fer mereixedors del Nobel de Física als professors Andre Geim i Konstantin Novoselov el 2010 pels seus experiments amb el grafè.

La investigadora de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Alba Rosado, va explicar durant el MWC que s’estan desenvolupant fotosensors de grafè que es poden aplicar a la indústria de l’automoció i que permetran als vehicles detectar perills, com l’existència d’objectes ocults en la boira i imperceptibles a l’ull humà. Stijn Goossens, també membre de l’ICFO, va afegir que s’estan desenvolupant membranes de grafè que es poden adherir a la pell i controlar les constants vitals de l’usuari.

Per segon any consecutiu el Mobile World Congress (MWC) de Barcelona ofereix a la Graphene Experience Zone del Graphene Flagship una selecció de les aplicacions més prometedores basades en materials 2D com el grafè. L'Institut Català de Nanociencia i Nanotecnologia hi va presentar noves tecnologies basades en grafè. Entre elles, destaca una pròtesi electrònica de retina, que s'encarrega de generar els impulsos elèctrics en resposta als estímuls procedents de l'exterior. El dispositiu podria permetre recuperar parcialment la visió a persones que han perdut la funcionalitat de les cèl·lules fotosensibles de la retina.

Així doncs, les pròtesis permetran recuperar parcialment la visió a persones que han perdut la funcionalitat de les cèl·lules fotosensibles de la retina, que tradueixen la llum en senyals elèctrics, però conserven el nervi òptic intacte, ja que amb aquesta innovació es pot estimular el nervi òptic mitjançant pròtesi que s'encarreguen de generar els impulsos elèctrics en resposta a estímuls procedents de l'exterior.

Mitjançant l'ús dels materials bidimensionals en pròtesis de retina, que ja s'han provat usant altres materials, els investigadors esperen augmentar sensiblement la resolució de les imatges percebudes pel cervell del pacient. Les pròtesis de retina es desenvolupen en col·laboració amb el Centre Nacional de Microelectrònica (CIBERbbn-CNM-CSIC), l'Institut de la Vision de París (França) i l'empresa Pixium (França).

D'altra banda, Arben Merkoçi, director del Grup de Nanobioelectrónica i Biosensores de l’ICN2, va presentar una tecnologia desenvolupada i patentada per l’ICN2 que aprofita les propietats òptiques dels punts quàntics (quàntum dots) de grafè, que són nanoestructures que, en ser il·luminades, remeten llum en una longitud d'ona determinada.

La tecnologia desenvolupada per l’ICN2 permet aprofitar les seves propietats òptiques per detectar la presència de determinats compostos polifenòlics. Per a això s'utilitzen sensors de paper en els quals s'han dipositat els punts quàntics de grafè.

Les propietats òptiques d'aquests punts quàntics es veuen alterades en contacte amb una mostra per la presència de polifenols, perdent la seva lluentor en ser il·luminats amb llum ultraviolada. Aquest fenomen permet quantificar de forma molt senzilla, mitjançant un telèfon mòbil, la presència d'uns compostos que tenen gran importància en la indústria del vi i de contaminants com, per exemple, els pesticides en aigües. Es tracta doncs d'un mètode barat, ràpid i portable amb nombroses aplicacions.

D’altra banda, entre les tecnologies que poden veure's en l'expositor, destaca una mà robòtica que es controla per un braçalet que incorpora uns sensors fets amb grafè capaços de detectar l'activitat muscular. Quan la persona obre la mà, la mà robòtica que té al seu costat obre la mà i quan la tanca també la tanca. Aquesta tecnologia podria ser usada per persones que han sofert algun tipus d'amputació, però també en cadenes de producció.

Per tant, el grafè es mostra com un material que té un enorme potencial en el sector tecnològic i que es preveu que en uns tres anys es converteixi, segons el cap de recerca del Consorci Nacional Interuniversitari per a les Telecomunicacions (CNIT) d'Itàlia, Marco Romagnoli, “en la millor tecnologia disponible al món”. Romagnoli va afirmar que, segons el full de ruta marcat, serà en aquest moment quan el desenvolupament del grafè aconsegueixi la maduresa necessària perquè les empreses comencin a invertir en la producció real amb aquest material.

Publicat: 04/03/2017

Etiquetes:grafè

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

El projecte Theia permet retornar la vista a 230 milions de persones

  • 28/02/2019

El Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) està desenvolupant un... Llegir més

L’Institut de Ciències Fototòniques dirigirà dos projectes de la Comissió Europea sobre física quàntica

  • 31/10/2018

L’Institut de Ciències Fototòniques (ICFO) és l’únic centre espanyol escollit... Llegir més

Barcelona acull la major conferència de grafè del món

  • 30/03/2017

El grafè es va lluir al Congrés Mundial Mòbil 2017, on va exhibir prototips i... Llegir més