Formació Professional Industrial

 

Per parlar de formació professional industrial, convé fixar-se més en la demanda de treballadors de la indústria i els serveis que no pas en l’oferta del sistema formatiu. La indústria, tal com ha quedat ben reflectit a l’estudi que ha fet l’Observatori de la FP de la Fundació BCN FP, no troba talent per a les necessitats que té. Els perfils necessaris són molt tècnics, relacionats amb la indústria 4.0 i combinats amb habilitats pròpies de la gestió i dels serveis d’atenció al client. En els estudis, la demanda que s’identifica a l’àrea metropolitana és igual de vàlida per a la resta del país.

D’altra banda, després de fer una recerca sistemàtica a les borses de treball “sector industrial” observem que el perfil més demanat, i amb molta diferència, és el de programador. El segueixen, a continuació, els professionals especialitzats en manteniment mecatrònic i logística, i, ja a més distància, els mecànics o tècnics de laboratori.

L’alta demanda del perfil professional relacionat amb la programació es deu, en part, a la manca de competències en aquesta àrea dels perfils tradicionals. A les escoles i als plans formatius no s’ensenya algorísmica i programació en llenguatges comuns. Això fa que les empreses hagin de duplicar perfils i acabin cercant professionals potencialment disponibles, però que no s’acaben d’ajustar del tot a les necessitats o bé signifiquen un increment de costos que altrament no serien necessaris.

La demanda parla d’oficis i l’oferta de titulacions professionals. Aquesta gran diferència afecta molt a la velocitat de resposta que pot oferir un sistema d’oferta de talent com la formació professional. No entrarem a detallar quins són els oficis i perfils concrets que més demanda la indústria. Els coneixem prou bé atenent a les dificultats que tenim per trobar-los. M’agradaria, però, parlar de què podem fer i què està a les nostres mans.

Abans d’exposar les possibilitats que ofereix el sistema de formació professional industrial, que en són moltes, m’agradaria assenyalar el gran coll d’ampolla de talent que reflecteix la indústria. La manca de vocacions industrials és el factor que posa en perill la competitivitat de les empreses i del país. Aquesta manca de vocacions no té a veure amb la manera com està configurada l’arquitectura d’estudis professionals superiors, sinó amb la percepció social i, molt concretament, de les famílies i la idea “de què” és adequat per als més joves.

Molts països anomenen la formació professional, formació vocacional. I és això, precisament, el que cal fer: fomentar les vocacions. Empreses com Freudenberg, amb el seu programa Come2Industry, estan apostant pel foment de les vocacions industrials com a instrument per reduir l’atur juvenil basant-se en l’activitat que gira al voltant de la responsabilitat social corporativa. Un gran encert.

És veritat que dins de la formació professional industrial, la universitària té una demanda elevada. Però quan mirem els nivells de formació superior no universitària, l’índex de matrícula no satura l’oferta existent. Tant la formació professional reglada inicial que fa el Departament d’Ensenyament com la formació professional per a l’ocupació del Servei d’Ocupació de Catalunya no estan plenes de gent. Aquest fet evidencia que el problema no rau en l’oferta, sinó que és estructural.

Per abordar els diferents aspectes que es poden millorar dins del sistema, es va posar en marxa la Taula Sectorial de Formació Industrial (TSFI), que està formada per més d’una trentena de representats tècnics de diferents administracions, patronals, sindicats i algunes empreses tractores. Aquest instrument fa anys que treballa per millorar el sistema d’FP i vetlla perquè obtingui el reconeixement social que es mereix i s’adapti a les noves demandes del mercat laboral. Avui en dia, la TSFI és el punt de trobada on es sincronitzen estratègies i es comparteixen programes operatius. Vocacions, orientació, coordinació territorial i indústria 4.0 són els àmbits de treball que va marcar la Fundació BCN FP per reduir la distància entre la demanda de la indústria i el talent disponible.

A banda de les possibilitats que ens ofereix el sistema i que s’han d’aplicar des de la infància per no malmetre les vocacions industrials i molt especialment entre les noies, ja som capaços de veure com hauria de ser el sistema de formació professional del futur. Dani Bernard, responsable de la Xarxa Innova FP del Departament d’Ensenyament, va fer una proposta molt interessant sobre l’associació d’unitats de competència als oficis amb l’objectiu de flexibilitzar l’itinerari curricular sense pensar tant en títols estancs. És una proposta molt interessant que els responsables de recursos humans de les empreses valoren molt positivament. Per a ells, és fàcil definir un seguit de competències tècniques i personals que es poden trobar de forma més o menys disgregada en tota l’oferta formativa actual. Amb això guanyem flexibilitat i eficiència del sistema i, alhora, fem més àgil el reciclatge professional. Aquestes mesures es poden prendre des del sector, però el sistema és massa rígid i mentre haguem de dependre de la llei orgànica d’ensenyament (LOE) no podrem avançar gaire.

Podem fer molta feina amb els instruments que tenim, però encara podrem fer-ne més el dia que un sol departament de la Generalitat pugui gestionar tota la formació professional, industrial i de serveis. Un departament que també hauria d’incloure universitats i empresa. En definitiva, els diferents àmbits i recursos orientats a una vida plena de la ciutadania i a la creació de benestar per a la societat.  

 

Fes clic a la imatge per inscriure't!

 

 

Autor 1:

Jaume Cabaní i Massip

Promotor de Catalitza

Publicat: 29/12/2017

Etiquetes:formacio professional FP formacio professional industrial FP industrial

Comparteix a
Cap vot de moment