Es presenta el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya

El Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC) analitza l’estat del clima i la seva evolució recent i futura a Catalunya, tant des del punt de vista de les seves bases científiques com en relació als diversos subsistemes naturals i sectors socioeconòmics. Es tracta d’un informe, una monumental obra de 624 pàgines (en format paper), independent des del punt de vista científic, d’abast català (amb les necessàries referències a context global i europeu), i que té una voluntat de màxima cobertura temàtica i de servei als diversos actors del país. El TICCC compta amb la participació de més de 140 autors i 40 revisors, tots ells científics i experts tècnics rellevants en la matèria procedents dels principals centres de recerca i universitats del nostre país. Està integrat per 24 capítols, distribuïts en 4 parts, seguits d’un epíleg jurídic on s’analitza els resultats de les negociacions internacionals sobre canvi climàtic, des de Kyoto a la COP21 de París, així com el Projecte de llei de canvi climàtic que s’està tramitant al Parlament de Catalunya.

Aquest dilluns s'ha presentat al Palau de la Generalitat en un acte presidit pel conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. Segons el mateix Rull, el canvi climàtic "no és una política d'un govern, sinó d'un país", perquè és un problema que afecta "tothom i s'ha d'acompanyar d'acció i d'un programa concret; per això cal seguir desplegant la llei del canvi climàtic". El conseller Romeva també ha afirmat que cal treballar en aquesta direcció: "Ens hem de preparar i estar alerta i, sobretot, donar resposta de forma col·lectiva i de forma important des de les insitucions". 

Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), ha apuntat que "el canvi climàtic és aquí, és un fet i hem d'estar preparats". A més, va posar en valor "l'altíssim nivell científic i acadèmic que recull el document". Al seu torn, el coordinador científic de l'estudi, Javier Martin Vide, ha afirmat que tots els escenaris climàtics apunten a un augment de les temperatures extremes, les onades de calor i les nits tropicals per sobre dels 20 graus -ha assenyalat que a Barcelona n'hi ha almenys cinc a l'any-, les nits i dies càlids, i la durada de ratxes seques. Martin Vide va aprofitar per demanar que l'informe no es quedi en un calaix. En paral·lel, el president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, ha expressat que les dades presentades són irrefutables i mostren que "ja no és possible el negacionisme", que ha atribuït a la mala fe o interessos espuris, ja que "el canvi climàtic és ja una veritat científica", ha afegit.

Una de les principals conclusions de l'informe és que la temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,55 graus des del 1950, any a partir del qual es comença a disposar d'una xarxa completa d'observatoris meteorològics, i al voltant de dos graus des del 1900. L'informe pronostica, a més, que el 2050 la temperatura a Catalunya haurà pujat 1,4ºC més respecte de la mitjana dels últims 30 anys. Respecte als sistemes naturals, el 2100 el 21% de les platges requerirà actuacions addicionals de manteniment; s'ha observat el desplaçament d'espècies mediterrànies a cotes més elevades en les muntanyes, i la temperatura del mar ha crescut 0,3 graus per decenni des del 1974. D'altra banda, l'informe alerta de l'increment del nivell del mar, d'una recurrència més gran de les onades de calor i dels períodes de sequera, d'una regressió de les platges, de la desaparició de les últimes glaceres i un canvi de dates en la floració i la fructificació dels cultius. 

L’objectiu del TICCC és analitzar l’estat i l’evolució recent i futura del clima a Catalunya i mantenir el caràcter pioner amb què va néixer el 2005 pel que fa a l'intent de regionalització de les anàlisis i projeccions fetes a escala mundial i europea per institucions com l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) de les Nacions Unides o l'Agència Europea del Medi Ambient.

El TICCC està impulsat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC). L’edició i la difusió del TICCC han estat possibles gràcies a la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”.

Podeu consultar l'informe complet a través d'aquest enllaç. Així mateix, podeu consultar per separat cadascun dels seus capítols a través dels següents desplegables: 

1. Bases científiques del canvi climàtic

1. El balanç global de carboni i els escenaris d'estabilització del canvi climàtic. Josep Canadell Gili. 

2. Balanç de carboni: emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a Catalunya. José M. Baldasano Recio.

3. Balanç de carboni: els embornals a Catalunya. Jordi Vayreda, Javier Retana, Robert Savé, Inmaculada Funes, Maria Teresa Sebastià, Eva Calvo, Jordi Catalan i Meritxell Batalla.

4. Evolució recent de la temperatura, la precipitació i altres variables climàtiques a Catalunya. Javier Martín-Vide, Marc Prohom Duran i Montserrat Busto. Col·laboradors: Josep Pascual Massaguer i Jordi Camins.

5. Projeccions climàtiques i escenaris de futur. Josep Calbó Angrill, María Gonçalves Ageitos, Antoni Barrera Escoda, Javier García-Serrano, Francisco Doblas-Reyes, Virginie Guemas, Jordi Cunillera i Vicent Altava Ortiz. 

2. Sistemes naturals: impactes, vulnerabilitat i adaptació

6. Riscos d'origen climàtic. Maria del Carme Llasat Botija, Jordi Corominas, Carles García Sellés, Pere Quintana Seguí i Marco Turco. 

7. Recursos hidrològics. Josep Mas-Pla, Ramon J. Batalla, Àngels Cabello, Francesc Gallart, Pilar Llorens, Diana Pascual, Eduard Pla, Laurent Pouget, Anabel Sànchez, Montserrat Termes i Laura Vergonyós. 

8. Sistemes costaners i dinàmica litoral. Agustín Sánchez-Arcilla, Vicente Gracia, Joan Pau Sierra, Manel García-León i César Mösso. 

9. Ecosistemes terrestres. Josep Peñuelas, Jordi Sardans, Iolanda Filella, Marc Estiarte, Joan Llusià, Romà Ogaya, Jofre Carnicer, Mireia Bartrons, Albert Rivas-Ubach, Oriol Grau, Guille Peguero, Olga Margalef, Sergi Pla, Constantí Stefanescu, Dolores Asensio, Catherine Preece, Lei Liu, Aleixandre Verger, Laura Rico, Adrià Barbeta, Ander Achotegui-Castells, Albert Gargallo-Garriga, Dominik Sperlich, Gerard Farré-Armengol, Marcos Fernández-Martínez, Megan Popkin, Jennifer Albrand, Chris Wheat, Daniel Nadal, Santi Sabaté, Carles Gracia, Maria Vives, Melodia Tamayo i Jaume Terradas. 

10. Ecosistemes aquàtics continentals. Sergi Sabater, Vicenç Acuña, Ramon J. Batalla, Carles Borrego, Andrea Butturini, Marisol Felip, Emili García-Berthou, Stéphanie Gascón, Rafael Marcé, Eugènia Martí, Margarita Menéndez, Isabel Muñoz, Xavier Quintana i Francesc Sabater. 

11. Ecosistemes marins i costaners. Carles Pelejero, Joandomènec Ros i Rafel Simó.  

12. Sòls. Josep M. Alcañiz Baldellou, Jaume Boixadera i Llobet, Maria Teresa Felipó Oriol, Josep Oriol Ortiz i Perpiñà i Rosa M. Poch Claret. 

3. Sistemes humans: impactes, vulnerabilitat, adaptació i mitigació

13. Sistemes agroalimentaris: agricultura, ramaderia i pesca. Maria Teresa Sebastià, Josefina Plaixats, Jaume Lloveras, Joan Girona, Nuno Caiola i Robert Savé. Col·laboradora: Rosa Llurba. 

14. Energia. Ramon Garriga i Josep Maria Serena. 

15. Indústria. Àlvar Feliu Jofre i Jaume Josa i Pons. 

16. Turisme. Rosa Maria Fraguell Sansbelló, M. Belén Gómez Martín, Joan Carles Llurdés Coit, Carolina Martí Llambrich, Anna Ribas Palom i David Saurí Pujol. 

17. Residus i recursos. Xavier Gabarrell Durany, Ramon Farreny Gaya, Xavier Font Segura, Carles Martínez Gasol, María Eugenia Suárez Ojeda, Joan Rieradevall i Gara Villalba. 

18. Salut. Xavier Basagaña, Èrica Martínez, Krijn Paaijmans i Jordi Sunyer. 

19. Transport, mobilitat i logística. Francesc Robusté i Miquel Estrada. 

20. Territori i espai urbà. Xavier Mayor Farguell, Júlia Barba Miralpeix i Clara Montaner Augé. 

21. La interacció entre els sistemes naturals i els humans en les àrees més vulnerables al canvi climàtic: sistemes muntanyosos. Marta G. Rivera Ferre, Feliu López i Gelats i Bernat Claramunt. 

4. Governança i gestió del canvi climàtic

22. Polítiques i instruments per a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic. Josep Garriga Sala, Ismael Romeo Garcia i Irma Ventayol i Ceferino. 

23. Percepció, comunicació del coneixement i implicació cívica en el canvi climàtic a Catalunya. Joan David Tàbara. 

24. La recerca sobre el canvi climàtic. Lluís Rovira i Pato. 

Finalment, el llibre inclou un epíleg jurídic:

De Kyoto a París (COP 21). Escenaris i reptes futurs en les polítiques internacionals de canvi climàtic. Isabel Pont i Castejón, Mar Campins Eritja i Juan Emilio Nieto Moreno. 

 

Publicat: 30/01/2017

Etiquetes:canvi climatic canvi climatic catalunya informe canvi climatic

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

Barcelona subscriu la declaració de París per avançar cap a ciutats més verdes i amb zero emissions

  • 24/10/2017

Barcelona i 11 grans ciutats més de la xarxa internacional C40 han subscrit la... Llegir més

Reptes i oportunitats per millorar l'aire de la conurbació de Barcelona

  • 10/10/2017

La contaminació de l'aire a la conurbació de Barcelona continua superant els... Llegir més

Els oceans acumulen un 13% més de calor del que s'havia estimat

  • 15/03/2017

Els oceans poden estar emmagatzemant un 13% més calor que el que s'havia... Llegir més