Entrevista a Jordi Guix Armengou i Jordi Renom Sotorra, degà i president dels EIC

En primer lloc, felicitats pels nous càrrecs. Com us sentiu, de quina manera els assumiu?

Jordi Renom (JR): Jo em sento afalagat i agraït per la confiança. No hi ha hagut eleccions però hem treballat molt fort durant més d’un any. Estem en un moment de grans canvis i cal fer moltes coses.

Jordi Guix (JG): Sí, estem contents i agraïts. Com que fa un any que estem treballant en aquesta candidatura, hem creat un gran equip i hem rebut molts recolzaments. Ens sentim molt còmodes i sabem que els companys ens faran suport.

De cara als associats i col·legiats, com us presentaríeu cadascun de vosaltres. Com us definiríeu?
JG: És difícil parlar d’un mateix, però jo em tinc per una persona molt emprenedora, proactiva, optimista i amb molta il·lusió de formar equip. És una satisfacció poder aportar tota la meva experiència professional al Col·legi.

JR: Jo diria que sóc ric en continguts i amb experiència i capacitat suficient per poder dur a terme el que se’ns ha encarregat. Sóc optimista, constant i amb capacitats per crear sinergies.

Es podria pensar que sou una candidatura continuista, però repassant el vostre programa, es dibuixa la voluntat de construir un nou Col·legi i Associació i. És així?
JG: Nosaltres volem conduir el Col·legi a partir del que tenim, per millorar-ho. Efectivament, penso que som una candidatura que trenca esquemes. Hem treballat pensant que aniríem a la contesa electoral, de manera que el nostre és un projecte àmpliament debatut i construït a partir de moltes aportacions. D’entrada, hem d’aconseguir un Col·legi molt participatiu. Si no, no emprendrem bé els reptes que el futur ens proposa. Tot i que sembli continuista perquè assumim els valors, la història i l’excel·lent tasca dels nostres predecessors, es tracta de canviar el que convingui per aconseguir assentar les bases que ens permetran continuar amb èxit la tasca de les nostres institucions.

“Jo m’imagino un futur associatiu i de participació, i amb un valor no només professional sinó amb prescripció social” (Jordi Renom, president)

Una de les qüestions rellevants és la creació d’una taula permanent amb les institucions públiques per millorar-ne la relació i el reforçament dels vincles. És evident que per a això també cal l’altra part. Com es plantejarà aquest fet?

JR: Essencialment, hem de procurar que les persones del nostre col·lectiu que treballen a l’Administració ens puguin permetre una relació periòdica que faciliti l’intercanvi entre institucions. El que volem és exercir influència en la societat i que la societat ens valori com un actor social de primer ordre.

Així mateix, aspireu a ser agents de canvi social en l’escena internacional. Com emprendreu aquesta empresa?

JG: Nosaltres entenem que cal buscar sinergies entre tots els enginyers, també els que estan arreu del món. Hem d’aportar a la societat allò que pugui ser un valor afegit. Quan parlem amb enginyers d’arreu ens diuen que els enginyers industrials catalans tenen un valor competitiu superior a d’altres, amb una formació molt més àmplia i amb molts recursos. En certa manera, podríem dir que hi ha una marca encara poc coneguda que és enginyeria catalana, que cal potenciar. Hi ha moltes maneres de treballar això. Per exemple, ja hem agrupat uns vint enginyers que estan a la Xina i que, gràcies a les nostres eines, han pogut fer networking entre ells. Això ho hem d’extrapolar a altres països.

JR: Efectivament, avui tenim molts enginyers treballant a fora amb qui cal engegar relacions de contacte i acompanyament.

En general, destaqueu la necessitat de fer més visible la participació dels enginyers en la societat, en les institucions, etc. Jo diria que la realitat és que els darrers anys això ja ha estat així. Quins passos endavant us plantegeu?

JG: És que en realitat ens plantegem molts passos més. Hem fet un programa que ara s’està traduint en un projecte que ha de permetre desenvolupar els trenta punts del programa de manera ordenada.

JR: En tot cas, és clar que la qüestió més important és aportar valor i servei al col·lectiu i a la societat. Per nosaltres és important ser protagonistes i promotors de la veu de l’enginyeria en general. Aquesta és la part més associativa. Volem ser la casa de l’enginyeria; líders d’una veu.

En aquest sentit, es va cap a un gran Col·legi o Associació que aplegui totes les branques, graus i màsters de l’Enginyeria?

JR: Així ho pretenem, i segurament l’Associació serà la base per poder reunir aquest objectiu.

JG: Efectivament, volem una gran unió de tots els enginyers. La dificultat està a fer-ho sense perdre la identitat de cadascú. Probablement, començarem per unificar serveis i, de fet, això a poc a poc ja ho estem fent.

Parleu de la necessitat de fer unes institucions més engrescadores, obertes, participatives i innovadores. Com passareu dels fets a les paraules?

JG: Com deia el nostre degà fins ara, al Col·legi físicament no hi cabem tots, però a Internet, sí. En aquest sentit, em sembla que el nom de la nostra candidatura Enginyers 3.0 ja era prou revelador...

JR: Més enllà d’això, cal identificar els elements de canvi. Hi ha qüestions importantíssimes, com els visats, tot el reordenament de graus i màsters... Tots aquests elements ens permetran actuar a l’hora de trencar barreres fins ara preestablertes.

Potser el fet més important que us tocarà revisar és la pràctica desaparició dels visats. Això afecta de dues maneres, totes dues molt importants. D’entrada, hi ha la qüestió de la seguretat i la garantia del servei. Creieu que la societat és prou conscient del que significa?

JG: Això és així, i és complicat. Un dels nostres punts dels estatuts és vetllar per la qualitat dels serveis dels nostres professionals. Com conjugar-ho tenint en compte el nou marc legal?, i encara més tenint la certesa que la societat no n’és gaire conscient?... És per això que des de les nostres institucions hem de trobar les maneres d’acreditar la feina dels nostres professionals.

Precisament, un fet que pot ser de molta importància en aquest futur diguem-ne “desregulat” és el desplegament de l’Agència de Qualificació Professional de l’Enginyeria. Fins al moment, quina resposta estan tenint els professionals i les empreses?

JR: Hi ha un primer nivell d’implantació amb èxit, però amb un recorregut encara curt, tant pel que fa a les empreses com els professionals. Un segon nivell és el de l’estandardització, i un tercer és la xarxa d’empreses associades a les nostres institucions i que segurament serà la millor base per implementar-ho tot.

JG: Jo diria que no hi ha gaire consciència del que ens vindrà en pocs anys. La confusió amb la gran quantitat de titulacions i màsters serà molt gran. Nosaltres ens hem avançat. El que ara estem iniciant, d’aquí a poc serà totalment necessari, com ja passa en altres països.

JR: Avui hi ha més de quatre-cents títols en Enginyeria...

JG: Sí, Bolonya, en lloc de facilitar-ho tot, ho ha complicat molt i molt; per això l’Agència serà de cabdal importància en molt poc temps.

D’altra banda, amb la davallada dels visats hi ha la qüestió econòmica. Quin plantejament feu en aquest sentit per tal que la viabilitat econòmica del Col·legi i l’Associació sigui un èxit?

JR: És evident que l’èxit dels objectius que ens plantegem dependrà de trobar un finançament adequat. Un dels àmbits d’ingressos que eren els visats ha minvat molt. D’una banda, caldrà ajustar els pressupostos i, d’una altra banda, caldrà adequar els costos dels serveis que oferim a allò que aporten als col·legiats i associats. Això ho haurem de saber fer. Com més gran sigui el col·lectiu, més i millor prestació de serveis.

Si jo fos un jove enginyer, quins motius hauria de tenir per voler-me col·legiar? Què m’explicaríeu per temptar-me?

JG: Jo el primer que li diria és: “Si no tens feina, apunta’t a la Borsa de Treball”. El segon, que “el primer any és gratuït, així que no et costa res provar-ho”. El tercer, que “aquí segur que trobaràs un grup de treball que s’adiu a les teves inquietuds professionals”. I el quart, “pensa en el teu futur, aquí tens la millor plataforma per desenvolupar-te”.

Més enllà dels vostres objectius i programa, sent el Col·legi i l’Associació la plataforma de representació dels enginyers industrials del país, com esteu vivint la desindustrialització actual?

JG: Estem verdaderament preocupats. I tant és així que hem participat en el Pacte per la Indústria del país. Voldríem una política industrial catalana que anés més enllà de la legislatura.

 

“La confusió amb la gran quantitat de titulacions i màsters serà molt gran. Nosaltres ens hem avançat (amb la creació de l’Agència de Qualificació Professional de l’Enginyeria). El que ara estem iniciant, d’aquí a poc serà totalment necessari”

Jordi Guix, degà

Però, en canvi, no hi ha una política industrial clara...

JR: Certament, però estem veient com els sistemes productius són els que realment ajuden a sortir de la crisi. Avui, a casa nostra, ja ens hi estem adequant. No sortirem de la crisi sense un esforç dels sectors productius i industrials.

JG: Catalunya encara té un teixit industrial potent, però cal millorar molt l’eficiència.

JR: Segurament, el teixit productiu del futur serà molt menys intensiu en mà d’obra, però molt més intensiu en coneixement, valor afegit i eficiència. Sens dubte, el paradigma industrial està canviant.

JG: I això posa encara més en valor que nosaltres, els enginyers industrials, puguem ser catalitzadors de noves idees. Avui, hi ha dues indústries tractores, que són el sector farmacèutic i l’agroalimentari, i nosaltres hem de ser capaços, com passa per exemple en el sector de l’automòbil, que hi hagi un sector auxiliar fort. Per exemple, nosaltres, en el si de les nostres institucions, hem acollit el clúster d’empreses d’eficiència energètica. Tenim la ferma voluntat de ser acollidors i impulsors d’aquest tipus d’iniciatives que puguin sorgir en altres àmbits com la robòtica, el packaging i d’altres.

Un altre dels efectes de la crisi és la fugida d’enginyers a l’estranger, i no sempre per fer d’enginyers, sinó simplement per buscar-se la vida. Us preocupa?, què s’hi pot fer des de les institucions dels EIC?

JR: Això és molt personal. Jo penso que anar a l’estranger sempre és bo, excepte quan és per necessitat. Que surtin, que un dia o altre tornaran farcits de coneixement i experiència. Tot és global.

JG: Això és evident. El món és global i conèixer el món sempre és enriquidor.

Us plantegeu la definició i el desenvolupament d’algun tipus de pla estratègic que pugui aglutinar tots aquests reptes, sobretot els econòmics?

JR: Sí, hem fet un programa que haurà d’anar lligat a un projecte executiu. Es dirà o no pla estratègic, però és clar que tot allò que fem caldrà poder-ho explicar i quantificar. Som enginyers! Això és el que nosaltres sabem fer.

JG: I més encara: anirem explicant cada any, amb els corresponents indicadors, on hem arribat, què hem fet i cap a on anem.

 

“Cal identificar els elements de canvi. Hi ha qüestions importantíssimes, com els visats, tot el reordenament de graus i màsters... Tots aquests elements ens permetran actuar a l’hora de trencar barreres fins ara preestablertes”

 

Per acabar, com us imagineu el Col·legi del futur?

JG: Jo m’imagino un Col·legi molt obert. El Col·legi de tots els enginyers. Posicionat al món i que hi puguis connectar des de qualsevol lloc i amb els millors experts. El Col·legi 3.0.

JR: Fonamentalment, jo m’imagino un futur associatiu i de participació, i amb un valor no només professional sinó amb prescripció social.

JG: I val a dir que tot i que avui som coneguts essencialment com a Col·legi, bona part del desenvolupament d’aquesta gran entitat del futur serà possible a partir de l’Associació.

JR: I en aquest sentit, jo diria que encara hi ha una altra cosa important, que és la qüestió territorial. Volem que tots els accents catalans siguin molt presents, i per això volem potenciar la representació i participació de les delegacions i demarcacions. En aquest sentit, ara estrenem la creació de l’Associació en els diferents àmbits territorials.

30 idees, 30 promeses
Amb aquest lema, 30 idees, 30 promeses, Jordi Guix i Jordi Renom, dos enginyers industrials de llarg recorregut i ampli prestigi professional, van presentar la seva candidatura conjunta per al procés electoral de les nostres institucions del passat mes d’octubre del 2013. Va resultar ser l’única candidatura presentada i, tot i sorgida del propi cor de les juntes d’aleshores, es planteja uns objectius que dibuixen la voluntat d’un replantejament important de les nostres institucions.

En certa manera, no podia ser d’una altra manera. Ens trobem en un context de dificultats econòmiques, de conjuntura ràpidament canviant i amb unes necessitats per part del col·lectiu cada dia més complexes i amb més necessitat de servei. I és clar que les institucions dels Enginyers Industrials de Catalunya no només no poden anar a remolc i amb el pas canviat respecte a aquests grans reptes, sinó que han de liderar el procés de canvi i adaptació que aquesta nova realitat demana. I això és el que planteja el seu projecte, per mitjà de trenta idees que han de ser la clau del Col·legi i l’Associació dels pròxims anys. Perquè avui ja és el futur, i cal saber donar-hi les respostes adequades.

Per això, Jordi Guix i Jordi Renom s’han envoltat d’un equip que reuneix i combina experiència, joventut, fermesa i valentia, els millors ingredients per encarar els reptes i promeses que proposen. Un equip amb una clara voluntat de treball col·laboratiu que permeti, entre altres coses, fer un col·legi encara més participatiu, transparent i amb voluntat de ser un actor referent en els àmbits econòmics i socials de casa nostra. I, per això, el lideratge d’aquests dos enginyers industrials serà cabdal.

Jordi Guix Armengou ha ocupat diversos càrrecs en el sector ferroviari i en el de la salut. Ha treballat com a professor a ESADE i, en el pla institucional, ha estat membre de la Junta Directiva de l’AEIC, membre del Consell de Govern de l’INEC, interventor de l’INEC i vicepresident de l’ICT. Pel que fa al COEIC, ha estat coordinador de la Subcomissió de Projectes de la Comissió de la Gestió Empresarial i president de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica; també ha treballat com a delegat de Serveis de la Junta Directiva de l’Associació.

Per la seva banda, Jordi Renom Sotorra compta amb una llarga trajectòria a l’Administració pública, on actualment és director general d’Habitatge Municipal de la ciutat de Sabadell. Ha estat director general a l’Agència de Residus de Catalunya i a la de Barcelona dins del departament de Salut Pública de l’àrea metropolitana de la ciutat. És membre del Senat de l’Institut de Recursos Sostenibles, del Consell del Col·legi d’Enginyeria Industrial de Catalunya, de la Fundació Bosch&Camp; Cardellach, i integrant del Comitè Expert de la planificació política en l’ús de la terra.

Text: Jordi Garriga / Foto: Isabel Marquès

 

____________________________________
Més informació:

Publicat: 20/01/2015

Etiquetes:projecte 3.0 COEIC AEIC enginyeria industrial entrevista

Comparteix a
Cap vot de moment