Dissenyen una flota de llanxes robòtiques

El sector del transport és el responsable d'un quart de les emissions mundials de CO2. Emissions que han augmentat al llarg dels últims anys i molt més ràpid en comparació amb altres sectors. Enfront aquesta situació, són moltes les ciutats que s'enfronten a problemàtiques som les congestions, la contaminació acústica i mediambiental, i els problemes de salut, seguretat personal i accessibilitat. Alhora, lluiten per assolir una mobilitat urbana sostenible, millorar la qualitat de vida, reduir el canvi climàtic i millorar també l'economia.

La bicicleta, per exemple, és el millor exemple de mobilitat urbana sostenible i un dels recursos més utilitzats. Ja són més de 2.500 milions de persones arreu del món que l'utilitzen diàriament. Millora la qualitat de vida de les persones, augmenta la seva activitat física, i, per altra banda, redueix la contaminació, el soroll i els problemes de trànsit. Bogotà i Amsterdam, per exemple, són dues de les ciutats amb més adaptacions per a l'ús de bicicletes.

En la mateixa línia trobem el bike sharing, un sistema que permet la utilització de bicis compartides durant un període de temps. Copenhague, per exemple, és una de les ciutats que ja actua amb aquest sistema. La mateixa ciutat també utilitza bicicletes intel·ligents, les quals permeten la recopilació d'informació sobre el soroll, temperatura, nivells d'humitat... mentre l'usuari pedaleja.

Mesures com aquestes també comporten conseqüències negatives, com el cas d'Amsterdam i les problemàtiques d'estacionament de bicicletes a causa de l'increment de l'ús d'aquest mitjà de transport sembla que no són suficients. Quin és, doncs, el futur del transport a les ciutats amb vies fluvials com Amsterdam o Venècia?

Un equip d'investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) de Cambridge (EEUU) ha desenvolupat una flota de llanxes autònomes pensades especialment per a ciutats d'aquestes característiques, on les vies fluvials passen pel costat de les carreteres i inclús per sota. Aquestes llanxes suposarien una millora pel transport, a causa de la capacitat de maniobra i control que ofereixen els mateixos mitjans. A més, contribuirien a la lluita contra la congestió de les ciutats i el canvi climàtic.

El casc de les llanxes està dissenyat per a mesurar 4 per 2 metres; una estructura favorable per a poder ser impresa en 3D i així facilitar la producció en massa. També podran equiparar-se amb sensors, mòduls GPD i altres dispositius, com per exemple, sensors mediambientals o aparells que puguin dur a terme tasques relacionades amb les mediacions ambientals, la qualitat de l'aigua, etc. Un altra característica de les llanxes és la seva capacitat d'unió entre elles, el qual possibilita la creació de ponts flotants o plataformes.

Els investigadors també han plantejat la qüestió que en un futur no sigui necessari el conductor, per tal que el servei es pugui oferir 24 h, com a exemple d'alguns avantatges que suposaria aquesta evolució.

Publicat: 07/06/2018

Etiquetes:innovació investigació impressio 3D MIT transport contaminacio canvi climatic

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

Barcelona escalfa motors per projectar el futur industrial

  • 21/09/2018

Tecnologia, innovació, ciència i sostenibilitat són els quatre pilars per... Llegir més

Última oportunitat per als innovadors d’energia sostenible per sol·licitar finançament pel 2018

  • 29/08/2018

Aquesta Ronda d’Inversions està dirigida a les Pimes amb conceptes tecnològics... Llegir més

CaixaBank, Seat, Telefónica, Agbar i Naturgy s’alien per atraure innovació

  • 30/07/2018

CaixaBank, Seat, Telefónica, Agbar i Naturgy, cinc grans empreses que... Llegir més