“La confluència de l’IoT i el 5G en l’‘edge computing’ propiciarà un canvi de paradigma que tindrà un gran impacte social”

David Carrera és professor agregat del Departament d’Arquitectura de Computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i responsable del grup de recerca Data-Centric Computing al Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS). Ha rebut diversos reconeixements. Recentment, ha estat guardonat amb una medalla en els premis Agustín de Betancourt per a joves investigadors que concedeix la Reial Acadèmia d’Enginyeria. L’any passat, va fundar NearbyComputing SL, una start-up centrada en l’orquestració dels serveis 5G i l’internet de les coses (IoT).

D'on li ve la vocació i per què s’acaba decantant per l’arquitectura de computadors?

Podríem dir que, ja de ben petit, vaig sentir predilecció per aquest àmbit. De fet, als vuit o nou anys, els ordinadors que hi havia a casa ja m’interessaven molt, no tant per jugar-hi, sinó per fer-los servir per automatitzar coses. Per tant, tenia clar que estudiaria informàtica. Acabats els cinc anys de l’enginyeria superior, tenia la sensació d’haver après molt, però de tenir encara molt per aprendre i vaig començar el doctorat, al Departament d’Arquitectura de Computadors. Tot i que, en aquell moment, encara no tenia del tot clar cap on em decantaria, vaig prendre aquesta via perquè m’agradaven més les màquines que la programació a nivell d’aplicacions. Vaig començar a donar classes mentre feia la tesi i, el 2005, vaig incorporar-me al Barcelona Supercomputing Center.

Més o menys coincidint amb l’aparició del cloud computing, la seva àrea principal de recerca...

Sí, tot i que ja hi estàvem treballant una mica abans. És cert que, el 2005, l’àrea experimenta un gran canvi amb la industrialització pura i dura de la informàtica. Podríem dir que, fins llavors, les empreses, generalment, tenien quatre màquines en un racó i que, a partir d’aquell moment, va començar a haver-n’hi que es van especialitzar en tenir granges amb centenars de milers de màquines.

Ha fet diverses estades fora del país. Es pot fer recerca d’alt nivell sense marxar a l’estranger?

Penso que sí. Potser no en tots els àmbits, però, a Catalunya, disposem d’universitats i centres de recerca de molt bon nivell. Una altra cosa és que, en la fase formativa, sigui molt important poder marxar fora, estar en contacte amb universitats i empreses que t’ajudin a entendre com funciona el mercat i com s’aplica la recerca.

La Comissió de Premis de la Reial Acadèmia d’Enginyeria va destacar les seves contribucions a l’enginyeria informàtica en l’àrea d’integració holística de tecnologies emergents de supercomputació i la col·laboració amb empreses de referència a nivell mundial en el camp de la informàtica. Què ha suposat, per a vostè, rebre un dels premis Agustín de Betancourt?

Justament, a mi m’agrada molt la relació de la recerca amb el món real. Hi ha un tipus d’investigació més teòrica que, evidentment, s’ha de fer, però, per a mi, no ha estat mai una predilecció. En els últims anys, he fet col·laboracions més o menys estables amb quatre gegants de la tecnologia: IBM, CISCO, Intel i Microsoft, que m’han permès tenir una visió de la feina des de la seva òptica empresarial. Això no vol dir que comparteixis tot el que ells volen fer perquè els seus interessos no han de coincidir pas sempre amb els teus, però, en el marc d’uns convenis, que et donen un cert marge, permet viure experiències molt interessants.

Els resultats de les seves activitats de recerca han atret l’interès de la indústria en els últims anys. És senzill fer efectiva la transferència de tecnologia entre la universitat i el món de l’empresa?

És força complicat. Quan treballes amb empreses, de vegades, et volen imposar una sèrie de condicions molt estrictes de propietat intel·lectual que et donen molt poc marge d’actuació i cal negociar. En general, les empreses grans ho entenen millor. Però, a les petites, sovint, els costa assumir que estan pagant per un coneixement que s’acabarà publicant i, per tant, fent de domini públic.

Vostè, de fet, s’hi ha implicat a fons com a fundador de Nearby-Computing SL, oi?

Sí, és una altra manera de fer transferència tecnològica i, de pas, oferir una via de sortida a estudiants del meu grup un cop acaben el doctorat. A Catalunya, no es fa massa recerca industrial i, per tant, no és fàcil trobar una bona feina després d’haver-ne fet a la universitat. Per  això, crec que són importants projectes com NearbyComputing, una empresa amb vocació internacional que esperem que tingui un creixement a mitjà termini. En farem el llançament tecnològic durant el pròxim Mobile World Congress, en col·laboració amb diverses empreses. El nostre pla de negoci contempla que, d’aquí a cinc anys, passem dels set treballadors actuals a gairebé 60. 

Què creu que veurem en els pròxims anys, en el seu àmbit, que suposarà un important salt endavant?

De fet, ja hi ha un canvi tecnològic, tot i que potser encara és poc evident. Va de la mà de dues tecnologies amb les quals el meu equip fa temps que treballa. D’una banda, l’IoT i, de l’altra, el 5G. Es tracta de dos àmbits dels quals fa temps que sentim parlar, però que, ara sí, estan a punt de provocar grans canvis. Sobretot, perquè conflueixen en l’edge computing, és a dir, la computació de proximitat. Tant les operadores com la indústria tenen certa necessitat de moure allò que tradicionalment han fet en grans instal·lacions de computació en un entorn proper al carrer. Es tracta d’un canvi de paradigma molt important. Calculo que, d’aquí dos o tres anys, hi haurà una explosió d’aquesta tecnologia amb un impacte social elevat a través de nous serveis transformatius d’interacció amb les xarxes, teleserveis, vehicles...

Publicat: 11/02/2019

Etiquetes:David Carrera iot Supercomputador Marenostrum UPC Universitat Politecnica Catalunya computació

Comparteix a
Cap vot de moment