Compliance: riscos penals per a l’enginyer i per a les empreses del sector industrial

Una de les darreres jornades organitzades per la Comissió de Gestió Empresarial - GT Compliance Tècnic ha estat Compliance: riscos penals per a l’enginyer i per a les empreses del sector industrial. El president d’aquesta Comissió, Gian-Lluís Ribechini Creus, va remarcar “la importància que té avui en dia per als enginyers i les empreses del sector industrial conèixer aquest concepte i els efectes davant d’una eventual responsabilitat penal”.

Per la seva banda, Isabel Vizcaíno González, advocada i vicepresidenta de la Secció de Compliance de l’II·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab), va explicar que, en les darreres modificacions del Codi Penal, es va introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques. Aquesta nova figura es caracteritza per tenir “un catàleg tancat de delictes entre els quals n’hi ha que, per diversos motius, poden afectar directament a enginyers i a empreses del sector industrial”.

Vízcaino va afegir que, a l’hora d’observar com s’aborda aquesta funció dintre de les empreses, la tendència més freqüent és que “hi hagi un compliance officer -intern o extern- o, en grans empreses, un òrgan col·legiat”. Aquest òrgan de compliment —ja sigui d’una sola persona o un comitè de compliance col·legiat—, tindrà una funció directament delegada del consell d’administració, i "haurà d'actuar de forma autònoma i independent per tal de garantir que pugui portar a terme la seva funció”.

CREACIÓ D’UN CANAL INTERN
A més, la vicepresidenta de la Secció de Compliance de l’Icab, argumentava que, en un pla de prevenció de delictes, és bàsic que es creï “un canal intern a través del qual qualsevol empleat, o fins i tot un client o un proveïdor, pugui posar en coneixement del compliance officer o del comité de compliment qualsevol actuació que vulneri el codi ètic, incompleixi la normativa o pugui ser delictiu”.

Emilio Zegrí de Olivar, advocat i vocal de la Secció de Compliance de l’Icab, va explicar que, després de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 5/2010 de la reforma del Codi Penal, que va introduir a Espanya la responsabilitat penal de la persona jurídica, —i, més recentment, l’entrada en vigor, l’1 de juliol de 2015, de la darrera modificació i la nova circular 1/2016 de la Fiscalia —, “s’ha incrementat l’interès per la funció de compliance”.

L’objectiu d’un pla de prevenció de delictes és que els directius, empleats i agents vinculats a l’empresa respectin la normativa, s’alineïn amb la “cultura del compliment” i incorporin al llenguatge empresarial els conceptes ètica, compliance o compliment normatiu.

Finalment, Zegrí exposa que els delictes que poden generar responsabilitat penal de les persones jurídiques són només els expressament indicats pel Codi Penal. Destacaven: “els mediambientals, el tràfic d’influències, la revelació i descobriment de secrets, els delictes contra la propietat intel·lectual o industrial, la corrupció entre particulars i en transaccions internacionals, l’estafa, la insolvència punible, el blanqueig de capitals, els delictes contra l’ordenació del territori i els delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social”.

Publicat: 04/01/2018

Etiquetes:compliance icab riscos penals gian-lluis ribechini

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

Neix el Grup de Treball Compliance Tècnic dins la Comissió de Gestió Empresarial

  • 06/03/2018

L'any 2010, el Codi Penal (art. 31 bis) va incloure el concepte de la “... Llegir més