“Catalunya és una de les zones del món on hi ha millor previsió de les situacions d’emergència”

Tota la trajectòria professional de Jordi Sans Pinyol ha estat vinculada a l’enginyeria de la seguretat. Ha treballat molts anys a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, ha estat subdirector general de Protecció Civil i director de l’Escola de Bombers i Seguretat Civil depenent de la DGPEIS. Fa més de 25 anys que forma part de Junta del COEIC i, actualment, n’és president de la Comissió de Seguretat. Desvinculat ja del sector públic, actualment és director general de la consultoria d’enginyeria de seguretat MS Consultors i membre del patronat de l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES).

Després d’aquest quart de segle de vinculació al COEIC, com ha evolucionat l’àmbit de l’enginyeria de la seguretat?

Sens dubte, favorablement. Des de fa uns anys, el concepte safety engineering ha fet forat. No només entre el col·lectiu dels enginyers industrials, sinó entre els tècnics en general.

Quina línia d’acció segueix la Comissió de Seguretat del Col·legi?

Principalment, intentem ser presents en els principals fòrums sobre la matèria i garantir que s’escolti la veu dels enginyers industrials en totes aquelles qüestions que hi tenen relació. Participem a congressos i workshops, ens impliquem en la formació, rebem consultes per part de les administracions i, sovint, també ens requereixen els mitjans de comunicació.

Paral·lelament, també participem intensament al Clúster de Seguretat contra Incendis de Catalunya que, ara per ara, integren 26 empreses. El CLUSIC és un ens que neix de la iniciativa de cooperació entre empreses per augmentar la competitivitat mitjançant la internacionalització, el coneixement del mercat, el desenvolupament de projectes conjunts i l’establiment d’eixos estratègics d’abast ampli.

Globalment, i pel que vostè coneix després d’haver-hi estat directament implicat, diria que Catalunya disposa de bons plans d’emergència?

Sí. A nivell de planificació, Catalunya és una de les zones del món —i dic del món sense exagerar gens— on hi ha una millor previsió de les situacions d’emergència. Parlo a nivell conceptual i documental. Pel que fa a l’aplicació d’aquests plans, tot i que mai es pot parlar amb tan- ta rotunditat, penso que els projectes d’enginyeria de seguretat també s’apliquen cada cop més eficientment.

Tanmateix, com a president de la Comissió de Seguretat ha estat crític amb alguns casos puntuals com l’incendi que l’abril passat va afectar deu vaixells del Port Fòrum de Sant Adrià de Besòs...

No hi ha res perfecte i en el cas concret de la seguretat dels vaixells en els ports esportius de Catalunya, és evident que es pot millorar. És a dir, les mesures de prevenció i protecció d’aquests equipaments són manifestament millorables. Per posar-hi remei, el COEIC participa en un grup de recerca impulsat per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya que està elaborant un document amb recomanacions per incrementar la seguretat als ports esportius. Per part del Col·legi, hi participo jo, personalment, com a expert en aquesta matèria i M. Carmen Goyeneche, capitana de vaixell, experta en seguretat marítima i enginyera industrial. Es preveu tenir enllestit aquest informe de recomanacions a finals d’any.

La darrera crisi econòmica ha afectat d’alguna manera l’aposta d’empreses i institucions per l’enginyeria de la seguretat?

Les crisis sempre afecten totes aquelles activitats que no són directament productives com la qualitat o la seguretat. És evident, doncs, que la crisi no ha beneficiat el sector. Ara bé, vull ser optimista i pensar que, com que aquesta crisi està en vies de superació, la safety engineering també s’aprofitarà de la revifalla econòmica com passa a la majoria de sectors.

És director acadèmic del Màster d’Incendis i Protecció Civil, adreçat a titulats i estudiants d’últims cursos que es vulguin especialitzar en la prevenció i protecció de riscos complexos per treballar com a safety engineer. Quin tipus d’empreses estan interessades actualment en professionals amb aquest perfil?

En primer lloc, les enginyeries globals que treballen a llocs tan allunyats com l’Aràbia Saudita, Colòmbia o l’Hospitalet de Llobregat. En segon lloc, les grans multinacionals de qualsevol sector que necessiten aquest component de seguretat. I, finalment, les administracions públiques (municipals, autonòmiques, estatals i europees). Hi ha una forta demanda de personal qualificat i, per estrany que sembli, hi ha empreses que es tornen boges buscant enginyers de seguretat i no en troben! Entre els alumnes del màster, ens movem en una ocupabilitat del vuitanta per cent. Per tant, és una sortida professional molt interessant per als enginyers.

El paper d’aquests professionals és prou conegut i, per tant, reconegut, per part de la societat?

Socialment, imagino que el concepte safety engineering segueix sent poc conegut. Tot i això, en els sectors professionals estic convençut que som molt reconeguts.

Publicat: 11/10/2017

Etiquetes:jordi sans Seguretat col·legi enginyers industrials clusic bombers

Comparteix a
Cap vot de moment