«bonÀrea és una empresa molt emprenedora, tenim vocació d’enginyers»

Entrevista a Andreu Puig, director del Departament d’Enginyeria i Energia a Grup Alimentari Guissona

Va estudiar a l’Escola d’Enginyers Industrials de Sant Sebastià, cursant l’especialitat d’organització industrial. En acabar, i amb algunes opcions de feina, va preferir tornar a Guissona, on podia treballar a l’Agropecuària de Guissona, ara bonÀrea. Des de petit sentia l’empresa com a seva, atès que el seu pare hi va treballar tota la vida. Avui, vint anys després, i amb 45 anys, continua sentint-la així. Vint anys, dinou dels quals ha estat dirigint el Departament d’Enginyeria i ara també d’Energia. En aquestes dues dècades bonÀrea ha fet grans obres i grans instal·lacions. L’empresa continua creixent i les xifres l’avalen: 1.400 milions d’euros de facturació, beneficis nets al voltant dels 40 milions d’euros i inversions anuals d’entre 30 i 40 milions d’euros. Personalment, diu, no pot demanar més.
 
Quins són els reptes energètics que té al davant una empresa com Grup Alimentari Guissona?
El Grup Alimentari Guissona, bonÀrea, sempre ha estat precursor en aspectes energètics, amb importants inversions com les plantes de cogeneració, els aprofitaments de fluxos tèrmics residuals o els sistemes de control propis per a l’optimització de consums, però encara ens queda molt camí. Estem en fase d’implantació de l’ISO 50001 i ens queda una feina complexa de mentalització de totes les persones que componen la nostra empresa. També, atendre instal·lacions menors com les tendes, on encara es pot fer feina optimitzant consums, i, fins i tot, en el sector dels residus es pot treballar buscant opcions energètiques que permetin una reducció de les emissions de CO2, avui tan necessària.
 
Quina valoració fa de l’ampliació de la planta de cogeneració de la Corporació Alimentària Guissona? 
Ja fa dos anys que tenim instal·lada una turbina de 7 MW, que complementa els cinc motors de gas de 3,4 MW, que al seu dia van suplir els tres motors de fuel també de 3,4 MW. El que avui podem dir és que la combinació ens ha aportat justament el que necessitàvem, ja que en un complex com La Closa no tenim cap caldera instal·lada d’aigua calenta i només un 10% del vapor es genera directament amb combustió. D’altra banda, també tenim dues plantes d’absorció de bromur de liti i una tercera d’amoníac. Fins i tot vam plantejar fer una planta de recuperació de CO2, però els preus d’aquest han acabat impossibilitant la seva rendibilitat. Per tant, hem de dir que sí que ens ha anat, energèticament parlant, molt bé l’ampliació de la cogeneració de Guissona. Una altra cosa molt diferent és la situació actual del règim especial, en què està costant pair les últimes modificacions normatives, en què fins i tot la producció per a consum propi surt malparada.
 
Està d’acord amb l’afirmació que a Espanya el cost del consum energètic representa un escull essencial a superar que resta competitivitat a les empreses?
Lògicament l’energia és un factor molt important; si no vaig errat, el consum d’energia d’Espanya l’any 2015 va ser de 248.000 GWh; amb un cost mitjà de, posem, 10 cèntims d’euro per kWh, surt que això representa un 2,3% del PIB del país. Per tant, qualsevol reducció d’aquest concepte fa que siguem més competitius i, en canvi, els increments desmesurats fan que el sistema pateixi. En el nostre cas, i sempre des del meu punt de vista, els legisladors han estat poc hàbils. Mirem, per exemple, l’energia fotovoltaica. Hem comprat tecnologia cara, per no dir molt cara, i quan ha estat accessible teníem el sistema col·lapsat d’oferta. Avui estem pagant aquella mala legislació, i avui no podem gaudir de l’oportunitat d’instal·lar energia més distribuïda, amb menors pèrdues, beneficiant directament cada usuari. Si això fos una empresa no pintaria pas bé.
 
Seguim parlant de competitivitat. Les infraestructures a l’entorn rural, el subministrament d’aigua a les zones industrials i l’aprofitament òptim dels camps de regadiu del canal Segarra-Garrigues segueixen sent els principals problemes a superar?
Sí, lògicament, les infraestructures a l’entorn rural costen de millorar. El nostre sistema, potser massa centralitzat, fa que les inversions caiguin amb comptagotes. Carreteres, aigua, comunicacions, tot és millorable, i, a sobre, quan arriben, com és el cas del canal Segarra-Garrigues, les hipoteques que ens hem anat carregant fan costa amunt la seva bona implantació. Sembla que és òptima una bona distribució de la població, però aquesta necessita les millores que ens aporten els serveis per poder desenvolupar-se. Cal que els governants ho plantegin, per no haver de córrer a apagar focs quan ja són molt complexos de resoldre.
 
Quin marge hi ha en una empresa com Grup Alimentari Guissona perquè la innovació millori les línies de producció, el sistema logístic i el manteniment?
Mai s’arriba a la perfecció i la innovació és el millor mitjà per anar creixent en tots els sectors. bonÀrea fa molt temps que innova: aquest és el principal motiu pel qual podem oferir un producte d’una qualitat excel·lent i al millor preu del mercat, a molta diferència dels nostres competidors. Fem valer les collites i produccions ramaderes del nostre entorn, fent arribar un producte fresc i de curta caducitat cada dia al client final. Aconseguim una integració vertical sense precedents, amb un producte d’alta exigència. Aquesta ha estat la nostra més gran innovació, que alimentem cada dia amb millores constants, escoltant el client, traient nous productes que ens demanen, optimitzant costos que fem repercutir amb rapidesa. Com a client diria que seria bo que tots els sectors tinguessin un bonÀrea. Allà on hem arribat intentem reproduir el model. Qui coneix les nostres benzineres ho pot corroborar. Fa més de vint anys que vam obrir la nostra primera benzinera, i avui ja hi ha prop de 400.000 clients que confien en nosaltres.
 
Pensen a implementar solucions vinculades a la Internet de les coses per millorar l’eficiència en la producció, la logística i el manteniment?
Considerem qualsevol oportunitat, caminant, com la gran majoria d’empreses, cap a una optimització dels recursos disponibles, i l’evolució ens porta a què cada vegada tot estigui més automatitzat. Fins al punt que els elements més crítics s’automonitorin. En alguns equips avui això ja és una realitat, però encara hi ha molt camí per recórrer.
 
Grup Alimentari Guissona destaca perquè és una companyia on es duu a terme una gestió personalitzada. Han implementat mesures com el programa de management avançat i la formació en lideratge. Ens ho pot comentar?
El programa de management avançat, la formació en lideratge, el coaching grupal i l’individual, així com les píndoles formatives per a la direcció general, constitueixen l’eix vertebrador d’una estratègia d’adaptació a les noves tendències en gestió de persones i, en general, a la gestió empresarial més moderna. Totes aquestes accions són espais de transferència de coneixement i intercanvi d’impressions i reflexió que ens permeten evolucionar i ser més competitius. 
En una altra línia estratègica de recursos humans, hi ha la formació dual en tots els nivells educatius: universitari, formació professional i certificats de professionalitat. L’estudi i el treball com a mètode d'aprenentatge, d’una forma sistematitzada i participant activament en la formació de l’alumnat.
 
L’any vinent en farà vuit de la finalització de les obres de la nova nau industrial de 21.000 m2 de superfície. Estan satisfets de les prestacions d’aquest edifici envers les necessitats logístiques, de gestió i de producció de la companyia?
bonÀrea és una empresa molt emprenedora, tenim vocació d’enginyers. Cada any ens atrevim amb importants inversions tecnològiques, que han estat clau per mantenir la posició de privilegi que avui tenim al mercat. L’any 2009 vam acabar les obres d’una nau amb un marcat component logístic, on totes les nostres produccions convergien en un magatzem dinàmic, que nosaltres vam anomenar “pelegrí”, per procedir a la seva expedició cap a cada una de les nostres 400 tendes. Aquest sistema va ser dissenyat i implementat des de la nostra mateixa empresa. Avui, aquest sistema logístic expedeix uns 20 milions de caixes l’any: al nostre parer ha estat un èxit. Els creixements han fet que set anys després plantegem un segon “pelegrí”. Corregirem errors, evolucionarem i tornarem a començar: és enginyeria.
 
*Autor: Albert López

Publicat: 04/04/2016

Etiquetes:andreu puig bonarea guissona enginyer enginyer industrial innovació instal·lacions tecnologia indústria energia manteniment instalacio industrial serveis de manteniment

Comparteix a
Cap vot de moment