Avenç molt positiu però lent cap a la mobilitat elèctrica

Les xifres de vendes de vehicles híbrids endollables i elèctrics lleugers mostren una tendència molt positiva al nostre territori, però la quota de mercat encara no és gaire superior al 0,5%. A l’entorn europeu, trobem quotes de mercat més elevades com les d’Alemanya i França (2%), el Regne Unit (2,5%), els Països Baixos (6%) o Suècia (8%); i casos excepcionals com Noruega, que supera el 40%.

Per què hi ha aquestes diferències entre països que comparteixen les directives polítiques en matèria energètica i ambiental? Es poden identificar diferents causes que en desincentiven l’adquisició al nostre territori. Els models de vehicles disponibles a la resta del continent són els mateixos, tot i que en estar més adoptats en determinats països, s’hi prioritza la venda. A més, com que la producció d’unitats és limitada, s’allarga molt el temps d’espera als països amb menor demanda.

Per a l’adopció s’han establert incentius no gaire diferents a nivell europeu. Pel que fa a l’adquisició, hi ha ajudes a la compra per reduir la inversió inicial, generalment més gran que en el cas d’un vehicle tradicional. Pel que fa a l’ús, hi ha l’exempció de pagament a peatges i zones d’aparcament, i la reducció de taxes.

En el nostre cas, accedir a les ajudes per a la compra és, en molts casos, un requeriment del futur usuari. Les ajudes existeixen, però són insuficients, ja que les que s’han establert fins ara s’han esgotat en uns dos dies. Pel que fa a l’ús, com que lanostra fiscalitat ambiental per als vehicles de combustió és reduïda, així com les limitacions de circulació en entorns urbans, tampoc s’estimula el canvi perquè els beneficis són mínims.

Però potser les raons amb major pes són l’autonomia i l’accés a la infraestructura de càrrega. Aquí cal un canvi de mentalitat per part del usuaris. Aquests vehicles ja satisfan la mobilitat quotidiana, uns 80 quilòmetres diaris per al 80% de la població. El que cal garantir és una autonomia abans d’iniciar un trajecte. Per això, és imprescindible que cada vehicle endollable disposi d’un punt de càrrega vinculat, és a dir, poder recarregar la bateria on s’estaciona el vehicle. La via pública no és el lloc per a fer aquesta càrrega vinculada. Altrament, si es vol fer servir aquest tipus de vehicles també per a la mobilitat ocasional –com per les vacances– ja existeix una infraestructura de càrrega d’accés públic per a càrregues d’oportunitat o d’emergència que, a més, està creixent. En aquestes ocasions, el que cal fer és planificar el viatge, tenint molt presents els moments i temps de recàrrega. 

Autor 1:

Roberto Villafáfila Robles

Dr. Enginyeria Industrial. Cap área Enertrònica CITCEA-UPC. Professor departament Enginyeria Elèctrica UPC

Publicat: 03/05/2019

Etiquetes:Vehicle eléctric mobilitat sostenible mobilitat motor

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

Europa obligarà a equipar els cotxes amb un limitador de velocitat des del 2022

  • 17/04/2019

Els nous cotxes que es venguin a la Unió Europea (UE) a partir del maig del... Llegir més

La mobilitat elèctrica: on som i quin rumb hem d’agafar

  • 13/02/2019

El Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC), en un informe... Llegir més

La mobilitat elèctrica, cada cop més arrelada

  • 01/02/2019

Actualment, la implementació de l’electricitat com a un dels nous vectors... Llegir més