«Aquest reglament intenta no dependre massa de la tecnologia, a diferència de l'anterior»

El Decret 190/2015 de desenvolupament de l'ordenació de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn substitueix al derogat Decret 82/2005 i presenta una nova eina per ordenar i protegir els ecosistemes a la nit. El control es fa a partir d'un nou reglament per a les instal·lacions d'enllumenat exterior i presenta una sèrie de reptes i oportunitats, on els enginyers estan directament implicats. Entrevistem a Manuel García Gil, enginyer industrial i expert en il·luminació, que ens fa una petita introducció als trets bàsics d'aquest nou reglament.
 
Ens pot explicar què intenta tipificar exactament aquest reglament?
El Reglament de Medi Nocturn 190/2015 regula les instal·lacions d'enllumenat artificial que s'encenen per la nit i que poden ser susceptibles de crear contaminació lumínica, que produeix una distorsió i una pol·lució del medi nocturn. En aquest sentit, no només són les instal·lacions d'enllumenat públic, fanals als carrers, places o camps de futbol, sinó que es refereix a qualsevol instal·lació industrial, esportiva o ornamental que sigui susceptible de generar aquesta contaminació lumínica.
 
Quines mesures preveu el reglament per assolir els seus objectius?
El primer que hem de dir és que aquest reglament ha tingut en compte que estigui en confluència amb la reglamentació de l'Estat, que es pugui aplicar de forma coordinada. Les mesures van orientades en diferents vectors. El primer és el control del tipus de llum que hi ha instal·lada a cada zona. És a dir, a les zones més susceptibles de patir contaminació lumínica tenen l'obligació d'instal·lar llums que siguin menys agressives amb l'entorn. Per exemple, a parcs naturals (Aigüestortes, Cadí Moixeró, Collserola) i al costat de l'Observatori Astronòmic del Montsec. El que es fa és incentivar la instal·lació de llums de component groga i no pas blanca.
L'altre vector és la direcció de la llum. Ha d'estar ben direccionada i no «escapar-se». En aquest sentit es prohibeix que la llum vagi directament cap al cel, es marca màxim un percentatge de llum que pot anar a l'hemisferi superior o a les zones on pot haver-hi afectació al medi natural.
El tercer gran vector és la limitació dels nivells d'il·luminació. Es permetrà un màxim en funció de la tasca que s'ha de dur a terme a cada lloc, per conduir, per observar un monument, per jugar a futbol, etc.
 
Aquestes mesures impliquen necessàriament un canvi de tecnologia i una aposta pel LED?
Aquest reglament intenta no dependre massa de la tecnologia, a diferència de l'anterior. És flexible en la seva aplicació. Parla del LED, inevitablement, però ho deixa de forma molt oberta i parla de percentatges de radicació, per exemple, de quantitat de llum però no parla de tipus de lluminàries ni de tipus de fonts de llum per fer les limitacions. El LED és una eina més, que té prou flexibilitat per tenir llum més groguenca a les zones de màxima protecció i pot facilitar la regulació de nivells on sigui necessari. Les solucions tradicionals també funcionen molt bé i s'ha demostrat en els darrers anys. Una cosa no treu l'altra.
 
Els ajuntaments s'hauran de posar al dia arran d'aquest reglament?
Els ajuntament són els principals actors de la posada en marxa d'aquest reglament. Més de la meitat de les instal·lacions d'enllumenat considerades públiques, prop d'un milió i mig de punts de llum, depenen dels ajuntaments. Per tant, han de tenir en compte l'aplicació d'aquest reglament, que ja ha entrat en vigor i és d'obligatori compliment. Malgrat això, el que s'ha de tenir en compte és que aquest reglament és aplicable a les instal·lacions noves, encara que hi ha excepcions. Només s'aplica a instal·lacions antigues que portin les llumeners tipus globus o les làmpades de mercuri obsoletes.
 
Com afecta a l'ésser humà i el medi natural la contaminació lumínica?
Per nosaltres i per molts animals la llum és la informació que ens diu que és de dia, hem d'anar a treballar, o és de nit i hem de descansar.
El fet de no tenir la foscor necessària a la nit ens afecta a no poder descansar el suficient grau i poder recuperar-nos per al dia següent. Ens afecta els cicles circadiaris, que s'han de controlar i tenir la màxima foscor possible en els llocs de descans.
Als animals els hi passa exactament igual.
 
Si voleu aprofundir en aquests conceptes i en molts d'altres teniu l'oportunitat de fer-ho assistint a la jornada del proper dijous 4 de febrer al COEIC El nou reglament de contaminació lumínica (Decret 190/2015) i les repercussions a les noves instal·lacions d'enllumenat
 
*Autor: Albert López

Publicat: 01/02/2016

Etiquetes:contaminacio il·luminació reglament LED salut instal·lacions instal·lació industrial instal·lacions elèctriques

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

El 70% de les emissions de C02 a nivell mundial són emeses per 100 empreses

  • 11/01/2019

Encara que moltes empreses públiques i privades a nivell mundial s'estan... Llegir més

Bones pràctiques per millorar la qualitat de l’aire

  • 19/09/2018

L’àrea metropolitana de Barcelona és una de les conurbacions urbanes més grans... Llegir més

El motor de vendes de vehicle elèctric encara funciona al ralentí

  • 23/08/2018

La fi de l’explotació dels hidrocarburs és propera, però, sovint, ens... Llegir més