6 projectes per entendre què és l'enginyeria

Els casos de referència que es presenten cada any a la Diada de l’Enginyer contribueixen a explicar la professió. Atesa la multiplicitat de coneixements necessaris i la gran varietat de camps d’aplicació, no és fàcil explicar en què consisteix un àmbit professional i de coneixenent que combina la ciència i la tecnologia. Sovint, és a través dels projectes que realitzen els mateixos enginyers que resulta més entenedora. Com en gairebé tot, no hi ha res millor que un exemple ben visible. Per aquest motiu, exposem els sis projectes que es presentaran en la diada d’aquest any, que tindrà lloc el 12 de juny.

SINCROTRÓ ALBA

Ubicat a Cerdanyola del Vallès, és tracta d’una infraestructura científi ca de tercera generació, la més important de la zona del Mediterrani. Consisteix en un accelerador lineal (LINAC) i un sincrotró que acceleren electrons a velocitats pròximes a la de la llum, a una energia de 3 GeV. A continuació, els electrons s’injecten en una anella d’emmagatzematge d’un perímetre de 270 metres, optimitzada per produir radiació electromagnètica d’un continu de longituds d’ona, des de l’infraroig fi ns als raigs X. Això permet visualitzar l’estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar-ne les propietats. En funcionament des de 2012, s’utilitza per a la investigació avançada d’un ampli ventall de disciplines com la física, la química, la ciència de materials, les ciències de la vida o la medicina. Anualment, genera unes 6.000 hores de llum i està disponible per oferir servei a més de 1.000 investigadors de la comunitat acadèmica i del sector industrial cada any.

 

SUPERCOMPUTADOR MARENOSTRUM 

El més potent de l’estat, però també un dels més importants del món. Fins ara, se n’han instal·lat quatre versions. L’última va entrar en funcionament a fi nals de juny de 2014. El MareNostrum 4 disposa d’una capacitat d’emmagatzematge en el disc de 14 petabytes i està connectat a les infraestructures big data del BSC-CNS, que tenen una capacitat total de 24,6 petabytes. Tots els components estan interconnectats a través d’una xarxa d’alta velocitat Omnipath. Com els seus antecessors, també està connectat als centres de recerca i universitats europees a través de les xarxes RedIris i Geant. Situat a la ciutat de Barcelona, s’utilitza per a la investigació del genoma humà, l’estructura de les proteïnes, el disseny de nous medicaments i per a projectes d’enginyeria en col·laboració amb la indústria. Des dels seus inicis, ha acollit més de 3.000 projectes de recerca externs.

 

DESSALINITZADORA DEL LLOBREGAT

La instal·lació per a abastiment urbà més gran d’Europa. Ubicada al Prat de Llobregat, transforma l’aigua marina en dolça, la qual cosa permet incrementar la garantia i la disponibilitat d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les comarques del Penedès, Baix Llobregat, Anoia, Garraf, Barcelonès, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme. En total, dona servei a 4,5 milions d’habitants. Va entrar en funcionament l’estiu del 2009 i té una capacitat de producció d’aigua potable de fi ns a 60 hectòmetres cúbics a l’any. A més de garantir el consum d’aigua potable en períodes de sequera, ha contribuït a la recuperació del cabal ecològic del riu Ter i ha permès millorar la qualitat i el gust de l’aigua subministrada a l’àrea metropolitana.

 

 

L’ESCENARI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Les entranyes d’aquest emblemàtic edifi ci barceloní són tan espectaculars com les òperes que acull. L’escenari permet l’accés directe de més de vuit camions, que es poden en una plataforma elevadora que els porta fi ns al nivell d’escena, dos metres per sobre del carrer o fi ns al nivell inferior, 16 metres més avall (el Liceu es troba per sota del nivell freàtic). Els dos grans muntacàrregues que porten els carros amb les escenografi es es basen en un sistema electromecànic contrapesat, de gran precisió, però conceptualment molt senzill. Per poder disposar de cortinatges o barres de focus d’altres produccions per alternar-hi diferents muntatges i per col·locar les bambolines negres que impedeixin la visió de la torre escènica, la pinta del teatre —l’estructura calada situada sobre l’escenari que permet penjar cortines i focus— es troba a 30 metres d’alçada. Sobre de la torre, hi ha la sala de motorització, amb una doble llosa acústica i bancades elàstiques per aïllar les vibracions. En aquesta sala insonoritzada hi ha instal·lats els motors per penjar elements de l’escenografi a. Tot plegat, al servei de l’espectacle.

 

SISTEMA DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS DE LA TORRE DE COLLSEROLA

Aquesta construcció per a la recepció i transmissió de senyals radioelèctrics, compta amb un complex sistema de protecció. S’hi han distribuït 380 generadors d’aerosols per a l’extinció d’incendis. Els dispositius es basen en el principi de dissociació dels materials sòlids, que desencadena una reacció química que produeix micropartícules de carbonat de potassi que romanen suspeses en l’ambient en estat d’aerosol, són capaces d’inertitzar-lo i tenen un excel·lent comportament en la supressió de focs, sense desplaçar l’oxigen present a l’aire. Per a la detecció, s’ha optat per un sistema d’aspiració de fums complet dividit en cinc trams, amb quatre mòduls d’aspiració d’un canal de 51,2 metres i un altre de 38,8. I suport amb fi brolàser (un sistema de detecció lineal de temperatura integrat per un controlador, un cable sensor de detecció lineal i el programari de control corresponent).

 

XARXA DE CALOR I FRED DE PONENT

Barcelona disposa de dues xarxes urbanes de climatització centralitzades: la xarxa de Llevant, que cobreix l’àrea del Fòrum-22@, i la de Ponent, que cobreix la Zona Franca i el barri de la Marina del Prat Vermell. Aquesta última aprofi ta el fred residual de la regasifi cació del gas natural liquat (GNL) al Port de Barcelona per generar fred destinat a la climatització. El GNL es transporta i s’emmagatzema en forma líquida a una temperatura de -160°C. Actualment, el procés de regasifi cació es realitza mitjançant evaporadors que utilitzen l’aigua del mar com a fl uid calent. Després de l’intercanvi de calor, l’aigua es retorna freda al mar sense que s’aprofi ti aquesta fredor en cap altre procés secundari. Amb la planta del Port d’Ecoenergies, s’aprofi ta el fred que actualment s’elimina al mar transferint-lo a un circuit secundari d’aigua glicolada al 35% que refreda el corrent a -10ºC i utilitza el fred que pugui cedir quan s’escalfa fi ns a 8 graus.

 

 

ELS REFERENTS, UNA EINA D’INSPIRACIÓ VOCACIONAL

La manca de vocació per a les carreres tecnològiques i científi ques en general, així com el desconeixement per part dels futurs estudiants de grau sobre les sortides professionals de l’enginyeria industrial són la causa del poc atractiu d’aquests estudis universitaris. Aquí rau la importància de donar a conèixer diferents referents d’enginyeria que serveixin per explicar en què consisteix la professió. Les previsions a l’alça de creació de llocs de treball relacionats amb les disciplines STEM (science, technology, engineering and maths) fan més necessari que mai l’impuls d’aquests estudis. Tant o més important és acabar el biaix de gènere en aquestes professions. La manca d’enginyers i el biaix de gènere no són problemes exclusivament catalans, sinó que es donen a tot Europa.

SUPERCOMPUTADOR MARENOSTRUM 

El més potent de l’estat, però també un dels més importants del món. Fins ara, se n’han instal·lat quatre versions. L’última va entrar en funcionament a fi nals de juny de 2014. El MareNostrum 4 disposa d’una capacitat d’emmagatzematge en el disc de 14 petabytes i està connectat a les infraestructures big data del BSC-CNS, que tenen una capacitat total de 24,6 petabytes. Tots els components estan interconnectats a través d’una xarxa d’alta velocitat Omnipath. Com els seus antecessors, també està connectat als centres de recerca i universitats europees a través de les xarxes RedIris i Geant. Situat a la ciutat de Barcelona, s’utilitza per a la investigació del genoma humà, l’estructura de les proteïnes, el disseny de nous medicaments i per a projectes d’enginyeria en col·laboració amb la indústria. Des dels seus inicis, ha acollit més de 3.000 projectes de recerca externs.

Publicat: 01/06/2018

Etiquetes:Enginyeria innovació projecte Diada de L'Enginyer tecnologia Sincrotró Alba Supercomputador Marenostrum dessalinitzadora Liceu Torre de Collserola xarxa de calor i fred de Ponent

Comparteix a
Cap vot de moment

Articles relacionats

Enginyers del MIT proven el primer prototip d’avió propulsat sense combustible

  • 26/11/2018

Enginyers de l'Institut de tecnologia de Massachusetts (MIT), als Estats Units... Llegir més

Inagurat el pont penjant más llarg d’Àfrica

  • 20/11/2018

El pont Maputo és la infraestructura més cara construïda des de la... Llegir més

Impuls olímpic per al sector dels esports d’hivern

  • 19/11/2018

A diferència de l’embranzida que van donar a la capital catalana i al conjunt... Llegir més